L’Arxiu Comarcal de la Cerdanya conserva un conjunt de 116 documents en pergamí segellats amb segell penjant. Són documents datats entre el 1225 (carta de població de Bellver de Cerdanya) i 1718 (títol de doctor en medecina de Miquel Bernades), essent el gruix dels pergamins dels segles XIII al XVI. Són documents emesos per diferents autoritats com el rei, nobles i eclesiàstics, la majoria dels quals foren atorgats a la vila de Puigcerdà.
Atès que els segells són considerats objectes d’interès històric i artístic, i són molt delicats degut a la fragilitat de la cera, hem realitzat una campanya de digitalització del conjunt de 116 segells de l’Arxiu. L’objectiu és, per una banda disposar d’un inventari de tots els segells i tenir un registre visual del seu estat de conservació a dia d’avui. Per l’altra, tenir material gràfic per difondre el conjunt i poder posar en valor aquest patrimoni tan singular.
Aquests segells van ser objecte d’estudi a finals del segle XIX per part de l’erudit Ferran de Sagarra, qui va estudiar, reproduir i publicar alguns dels més interessant a la seva obra Sigil·lografia catalana: inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya, publicada a partir de 1915 en diferents volums. Des de llavors, els segells de Puigcerdà només han estat estudiats per la professora de la Universitat de les Illes Balears Isabel Escandell en un article sobre els segells dels reis de Mallorca, publicat l’any 2024.
Què són els segells i quina funció tenen
Els segells -del llatí sigillum– són una empremta sobre una matèria tova (de cera o plom), d’imatges o de signes gravats en una matriu (cos dur de metall o pedra). Els elements gravats són les armes, divises, emblemes i corresponents llegendes de la persona o corporació a la qual pertany el segell. A l’edat mitjana els segells podien ser aplacats, que vol dir enganxats al mateix document de paper, o penjants del document en pergamí amb un cordó o cinta. Tenien la funció d’acreditar l’autenticitat del document al qual estaven vinculats. Els dibuixos que apareixen gravats als segells ens donen informació sobre l’emissor del document, la seva autoritat i característiques socials.
El segellat dels documents reials anava generalment a càrrec dels notaris, escrivans o caps de la cancelleria i implicava el pagament d’una taxa o dret de segell.
La sigil·lografia és la ciència que estudia els segells i està directament vinculada amb la diplomàtica, que és la ciència que estudia els diplomes o documents. Els segells són en sí mateixos uns testimonis històrics de gran interès, però també són objectes artístics. Hem de tenir en compte que en l’època medieval, la figura i el símbol, és a dir el llenguatge de les imatges, era molt més interpretable per a la població que el llenguatge escrit.
L’ús dels segells es va generalitzat en època medieval. Moltes persones i institucions de tots els estaments en feien ús: reis, comtes, barons, bisbes, capítols, abats, priors, esglésies, rectors, ciutats i corporacions diverses. En tots aquests segells hi havia representades les figures i els elements característics de l’autoritat, ja fos un rei a cavall, un bisbe amb mitra i bàcul, el sant d’una parròquia amb els seus atributs o el patró d’una corporació gremial.
Els detalls d’aquestes representacions han estat de molta importància per a la història de l’art i l’estudi d’aspectes iconogràfics diversos. Fins i tot han estat utilitzats per a l’estudi d’aspectes com la indumentària medieval.
El conjunt de segells de l’ACCE
La següent taula recull tots els segells penjants de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya agrupats per les autoritats emissores. A la dreta hem indicat el codi del pergamí al qual estan associats.
| Nombre de segells | Autoritats | Codis dels documents |
| 1 | Nunó Sanç, comte de Rosselló i Cerdanya | 438 |
| 4 | Jaume I el Conqueridor, rei d’Aragó | 722; 725; 729; 730 |
| 2 | Alfons X el Savi, rei de Castella | 784; 785 |
| 6 | Jaume II, rei de Mallorca | 735; 737; 741; 745; 746; 747 |
| 1 | Papa Bonifaç VIII | 398 |
| 1 | Guillem, bisbe d’Urgell | 399 |
| 1 | Arnau Traver, jutge | 315 |
| 1 | Guillem d’Entença | 748 |
| 1 | Ramon Floch de Cardona, vescomte | 824 |
| 6 | Sanç I, rei de Mallorca | 750; 751; 828; 752; 753; 21 |
| 1 | Consolat de Puigcerdà | 137 |
| 1 | Oficialat de Cerdanya | 825 |
| 1 | Ramon, bisbe d’Urgell | 756 |
| 3 | Jaume II el Just, rei d’Aragó | 757; 758; 759 |
| 1 | Felip de Mallorca, infant | 761 |
| 8 | Jaume III, rei de Mallorca | 760; 762; 767; 772; 775; 778; 776; 829 |
| 27 | Pere III el Cerimoniós, rei d’Aragó | 769; 430; 777; 830; 48; 402; 779, 54; 325; 781; 57; 58; 782; 783; 64; 786; 71; 72; 74; 789; 80; 790; 85; 203; 791; 791; 794 |
| 1 | Bernat de Soler, rector de l’església de Sant Climent del Soler | 819 |
| 1 | Ramon Soriguera, oficial de la cúria de l’Oficialat de Cerdanya | 328 |
| 1 | Jaume Roger de Pallars, senyor de Mataplana | 198 |
| 1 | Berenguer, bisbe d’Urgell | 787 |
| 1 | Ramon de Perellós, governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya | 773 |
| 10 | Joan I el Caçador, rei d’Aragó | 90; 92; 97; 795; 796; 797; 406; 799; 210; 801 |
| 1 | Joan Vilalta, prior del convent dels frares predicadors de Puigcerdà | 412 |
| 1 | Galceran, bisbe d’Urgell | 463 |
| 1 | Joan Marson, oficial de l’Oficialat de Cerdanya | 465 |
| 7 | Martí I l’Humà, rei d’Aragó | 416; 835; 105; 107; 108; 112; 436 |
| 2 | Ramon Sagarriga, governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya | 103; 803 |
| 1 | Pere Blanch, jutge de la cúria de l’Oficialat de Cerdanya | 435 |
| 1 | Infant Alfons, governador general de Catalunya | 116 |
| 2 | Alfons IV el Magnànim, rei d’Aragó | 804; 121 |
| 1 | Maria, reina d’Aragó i lloctinent del rei Alfons IV | 805 |
| 1 | Bernat Albert, fiscal reial i conseller del governador i capità general dels comtats de Rosselló i Cerdanya | 129 |
| 1 | Pere de Pahuls, veguer de Cerdanya, Baridà, Urgell, baronia d’Orcau i batlle de la vila de Puigcerdà | 834 |
| 1 | Joan II el Sense Fe, rei d’Aragó | 136 |
| 4 | Lluís XI, rei de França | 814; 807; 142; 143 |
| 1 | Armand del Vore, lloctinent de Bernat d’Ulms, conseller i camarlenc del rei Lluís XI de França, i governador i capità general dels comtats de Rosselló i Cerdanya | 810 |
| 1 | Bofill de Judice, en nom del rei de França | 817 |
| 2 | Ferran II el Catòlic, rei d’Aragó | 145; 419 |
| 1 | Jaume de Luna, lloctinent general del rei al Principat de Catalunya i als comtats de Rosselló i Cerdanya | 154 |
| 1 | Galderic Pagès, governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya | 389 |
| 2 | Carles I, rei d’Aragó i Castella (emperador Carles V) | 164; 165 |
| 2 | Felip II, rei de Castella | 168; 169 |
| 1 | M. J. B. Olier de Verneuil, canceller de la Universitat de Tolosa | 709 |
| 116 | Total |
Característiques i estat de conservació
Dels 116 segells de la nostra col·lecció, 112 són de cera i només 4 són de plom. Dels segells de cera n’hi ha de cera bruna, que és el color natural de la cera, i de cera vermella. Només un és de cera negra. Els segells de cera vermella i negre s’aconsegueixen tintant la cera amb pigments. Generalment els segells són d’un sol color, excepte els segells dels bisbes catalans que usaven una capa de cera vermella estesa sobre un de cera natural.
Pel que fa a les formes, els segells son rodons excepte els de les autoritats eclesiàstiques que són ogivals o ovalades.
La mida dels segells, o mòdol, oscil·la entre els 35 i els 120 mm de diàmetre, i sol estar en relació amb la importància del personatge. Així, els reis Pere III i Joan I utilitzaven segells de més gran mòdol.
Els segells pengen del pergamí amb un cordó o cinta. Els comtes-reis utilitzaven una cinta teixida amb fil de seda amb franges grogues i vermelles, colors de l’heràldica reial. Altres autoritats podrien usar cordó o un tros de pergamí.
Per a protegir els segells de vegades s’embolcallava la cera amb estopa i es ficaven dins de bosses de pergamí.
L’estat de conservació dels segells del nostre arxiu és molt desigual. Dels 116 segells, només 41 estan sencers o força sencers, que vol dir que tenen algunes pèrdues a les vores. De la resta es conserven fragments en diverses mides, però ja no s’aprecia el relleu ni la llegenda. Els segells que s’han conservat més bé són els de cera natural. Els segells de cera vermella, molt més prims, són els que estan en més mal estat. Cal tenir en compte que els segells, per la seva condició d’objecte penjant, s’han anat trencant amb la manipulació del document i l’emmagatzematge. Els pergamins solien conservar-se plegats en baguls o armaris. Actualment es conserven en planeres i amb suports de conservació especials.
Procés de digitalització i consulta en línia
Tots els segells han estat digitalitzats en una campanya de dos dies pel fotògraf professional Joan Reyes de Puigcerdà. S’han capturat amb càmera fotogràfica les dues cares del segell amb l’ajuda d’un element d’escala i d’una carta de color per assegurar la fidelitat de la reproducció del color.
Posteriorment, les fotografies dels segells s’han associat a les fitxes o descripcions dels pergamins corresponents. Tots els documents formen part de la Col·lecció de pergamins de l’ACCE (codi de fons ACCE 115).
A través dels codis indicats al quadre de més amunt, podeu localitzar fàcilment el segell al cercador Arxius en línia fent una cerca avançada i filtrant per:
- Centre: Arxiu Comarcal de la Cerdanya
- Fons: Col·lecció de pergamins de l’ACCE
- Codi del document
Bibliografia
BARRAL I ALTET, Xavier. “La sigil·lografia medieval a Catalunya i als territoris de la Corona catalanoaragonesa : una primera aproximació a l’erudició i al col·leccionisme (segles XVIII-XXI)”. Catalan Historical Review, 2022, Núm. 15, p. 141-166.
ESCANDELL PROUST, Isabel. “Sceaux du Royaume de Majorque (1276-1349) : révision et mise à jour du corpus sigillographique”. Dins: BARRAL I ALTET, Xavier (dir.), La sigil·lografia medieval a Catalunya i a l’Europa mediterrània. Estudis comparatius. Col·lecció Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, Institut d’Estudis Catalans, 2024.
SAGARRA I DE SISCARD, Ferran de. Sigil·lografia catalana : inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya. Barcelona: Estampa d’Henrich i Cia, 1915-1932, 1853-1939. 5 vols.
TRENCHS, Josep. “La aposición del sello real en los documentos de Jaime I: unes notas”. Medievalia, 10 (1992), p. 437-449.
Erola Simon Lleixà, Arxiu Comarcal de la Cerdanya
#ArxiuCerdanya 