Arxiu d'etiquetes: Puigcerdà

Entrevista a la medievalista Elizabeth Comuzzi (UCLA)

La investigadora nord-americana aconsegueix una beca Fulbright per estudiar la Cerdanya medieval  

DSCF2341

Des de l’any 2015, la nord-americana Elizabeth Comuzzi, doctoranda de la Universitat de Califòrnia, Los Angeles (UCLA), està realitzant la tesi a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya. La seva recerca està orientada a l’estudi de l’economia i el comerç a Cerdanya en època medieval. Dirigeixen la tesi els medievalistes Teofilo Ruiz i Jessica Goldberg.

Recentment s’ha reconegut el seu treball amb la prestigiosa beca Fulbright que permetrà a l’Elizabeth seguir investigant a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya durant tot el curs 2017-2018. Amb motiu d’aquesta bon notícia li hem volgut fer una entrevista per tal que ens expliqui amb detall l’objecte de la seva tesi i ens comenti algunes conclusions preliminars.

Erola Simon: Bon dia Elizabeth. Ara ja fa alguns anys que investigues a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya. La primera pregunta és obligada: com és que una nord-americana s’interessa per la història medieval de la Cerdanya?

Elizabeth Comuzzi: A l’estiu del 2013 vaig decidir dedicar la meva tesi a la història econòmica de la Catalunya medieval. Llavors encara no sabia sobre quina comarca focalitzar el meu treball i vaig visitar diferents arxius catalans per veure si trobava alguna temàtica interessant. El meu professor de llicenciatura, Stephen Bensch, havia escrit un petit article sobre Puigcerdà medieval. Ell em va dir que aquí hi havia molts llibres notarials medievals i em vaig decidir a visitar l’Arxiu i explorar la documentació. El que vaig trobar em va sorprendre moltíssim: Puigcerdà té una de les col·leccions de documents medievals més importants i ben conservades de Catalunya. Malgrat això, ben poc s’ha escrit sobre la història medieval de la Cerdanya. Els pocs treballs que s’han fet sobre aquesta temàtica són antics i tenen alguns errors. Molta gent creu erròniament que Puigcerdà va ser una població petita i insignificant. Vaig veure doncs la necessitat d’una nova recerca en història medieval de Cerdanya que, d’altra banda, ningú estava portant a terme. Cal dir també que m’agrada molt la vila de Puigcerdà i gaudeixo de viure aquí entre aquestes muntanyes.

E.S.: Ens pots explicar quin és concretament l’objecte de la teva tesi?

E.C.: Estic interessada en observar com es desenvolupa l’economia local i com es relaciona la vila de Puigcerdà amb el seu entorn proper: quin tipus de transaccions econòmiques hi ha, com s’efectuen, quina freqüència tenen, etc. Això és interessant en si mateix però, a més, cal contextualitzar-ho amb el que passa en el marc mediterrani, un entorn que ja està molt ben estudiat. De fet, les discussions historiogràfiques clàssiques sobre la revolució comercial medieval s’han basat en les evidències extretes de l’estudi dels grans centres comercials costers i sovint no han tingut en compte les viles interiors o la muntanya.

E.S.: Puigcerdà és doncs una població de referència per estudiar l’interior?

E.C.: Exacte, Puigcerdà és un excel·lent punt des del qual examinar l’activitat econòmica del Pirineu per diversos motius. Primer perquè Puigcerdà va esdevenir cap al final del segle XIII i principis del XIV un gran centre comercial amb una població estimada de 6.500 persones. Després de la seva fundació l’any 1177, va assolir amb poc temps la capitalitat incontestada de la Cerdanya i va anar creixent. Crec que Puigcerdà és excepcionalment gran a principis del XIV. Podríem dir que es tracta de la vila més gran del Pirineu oriental. Molt més La Seu d’Urgell, per exemple.

A més, Puigcerdà conserva un gran volum de documentació medieval. Només d’entre 1260 i 1360 tenim 384 registres notarials, centenars de pergamins i altres documents públics i privats. És una documentació tant rica com inexplorada.

E.S.: Quina metodologia utilitzes per sistematitzar la recerca entre unes fonts tant abundants?

E.C.: El meu treball està dividit en dues fases. Primer vull examinar tota la documentació existent d’un any concret, entre juny 1321 i juny 1322. L’objectiu és obtenir un quadre general sobre la població, la seva activitat econòmica i els patrons estacionals que s’estableixen. El meu estudi es centra en l’economia i les connexions comercials en tres nivells: l’economia de la població en si mateixa, les relacions econòmiques amb els pobles de la comarca, i les relaciones econòmiques amb les valls veïnes i altres indrets més allunyats.

En una segona fase, escolliré tipologies documentals representatives d’un període molt més ampli 1260-1360, cosa que m’ha de permetre analitzar el desenvolupament de l’economia local al llarg del temps.

E.S.: Què destacaries del període 1321-1322?

E.C.: Cerdanya en aquest moment és una zona que produeix i comercialitza llana a gran escala. La majoria d’habitants de la comarca tenien ovelles en ramats de mides diferents, però gairebé tothom en tenia poques o moltes. A la documentació notarial veiem com la llana de les ovelles es venia a l’avançada. Pels volts de Tots Sants es venien la llana i no era entregada al comprador fins a la Pentecosta. El sistema funcionava com un préstec de diners que servia a la gent per a passar l’hivern. A canvi, els compradors aconseguien així un millor preu per la llana.

E.S.: On es produeix la transformació d’aquesta llana en teixit?

E.C.: A Puigcerdà. Els llibres identifiquen molta gent que treballa en algun dels estadis de producció del teixit. Més de la meitat dels artesans de la vila treballen en aquest sector.

E.S.: I on es venen aquests draps?

E.C.: Això encara no està gaire clar. És de suposar que bona part es consumeix en l’àmbit de Cerdanya però també trobem evidències de vendes fora la comarca i fins i tot en territoris llunyans. He trobat per exemple 4 o 5 comerciants italians a Puigcerdà que pel que sembla fan comerç de llarga distancia, el que vol dir que Cerdanya te lligams comercials amb llocs llunyans. De totes maneres encara haig d’aprofundir més en aquest aspecte.

E.S.: Com relaciones els privilegis reials amb el desenvolupament d’aquest gran centre productor de teixits?

E.C.: Puigcerdà va rebre privilegis reials des de la seva fundació sota la corona d’Aragó, però va ser durant l’etapa del regne de Mallorca quan va ser més afavorida per les exempcions reials. Llavors era una les viles més grans d’aquest petit reialme.

Els privilegis reials impliquen l’exempció de determinats impostos per part dels habitants de la vila. És evident que això impacta sobre el comerç de mercaderies i atrau pobladors cap a Puigcerdà. D’alguna manera fa que Puigcerdà esdevingui competitiu. Però no ho explica tot. També crec que és la configuració geogràfica especial de la Cerdanya, la seva amplada i extensió hàbil pel conreu, que permet sustentar aquesta gran quantitat de població, cosa que no podrien fer altres valls pirinenques.  Crec que aquestes dues qüestions no es poden desvincular alhora d’explicar el dinamisme de Puigcerdà.

E.S.: De totes maneres està clar que la prosperitat de Puigcerdà significa també una grans ingressos pel rei.

E.C.: Sí, efectivament, el rei percep taxes sobre diferents aspectes de la vida com la venda de teixits, i sobre cada una de les actes notarials que es formalitzen a Puigcerdà per exemple.

E.S.: Què destacaries del període 1260-1360?

E.C.: Els medievalistes s’han interessat pel que ells anomenen “la conjuntura del 1300” perquè és el moment en què la tendència econòmica europea passa del creixement al declivi. Els historiadors debaten perquè es va produir aquest canvi de tendència i en quin moment concret succeeix en cada regió. A Catalunya s’ha considerat sempre que el 1333, “lo mal any primer”, marca l’inici de la decadència. Alguns treballs han qüestionat darrerament aquesta data. Abans de 1333 van haver-hi èpoques de fam i altres signes de problemes econòmics. Fins i tot podríem afirmar que després de la Pesta Negra va continuar el progrés econòmic en alguna regió. A Cerdanya trobem creixement econòmic fins a finals del segle XIII i una davallada important a finals del XIV. La Pesta Negra hi va tenir un clar impacte negatiu (tots els notaris moren el 1348 degut a l’epidèmia). Al 1400 la població sembla no créixer com ho feia 20 anys abans. Malgrat aquestes pistes, encara no sabem exactament quan l’economia comença a davallar i com ho fa en comparació a d’altres regions. El treball sobre el període 1260-1360 m’ha de permetre localitzar i comprendre les causes d’aquest canvi de tendència a Cerdanya.

E.S.: Finalment, enhorabona per la beca Fulbright. Nosaltres estem molt contents i suposo que tu també. Què representa per tu i per la teva carrera aquesta beca?   

E.C.: En primer lloc, la beca Fulbright representa l’oportunitat d’acabar la recerca que necessito per escriure la meva tesi. M’ha de permetre estrènyer les relacions professionals amb els historiadors catalans i aprofundir les connexions amb la zona que estic estudiant. En segon lloc significa que hi ha interès per a la meva recerca i que el meu treball és valorat públicament pels governs d’Espanya i dels Estats Units. Tot això em fa molt feliç i m’omple d’orgull que em meu treball hagi estat seleccionat.

E.S.: Estem segurs que la teva recerca tindrà un impacte extraordinari en la historiografia del nostre territori i servirà per diforndre els fons medievals de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya.

Gràcies i molta sort Elizabeth!

 Arxiu Comarcal de la Cerdanya, Erola Simon Lleixà

 

Anuncis

Ingressa a l’Arxiu la biblioteca de recerca de l’historiador cerdà Maties Delcor

Avui, dimarts 23 d’agost, familiars de l’historidor cerdà Maties Delcor, Josep Aluju i Monique Greiner, i l’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, han signat un contracte de cessió, pel qual la biblioteca de recerca de Delcor queda dipositada a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya i a disposició dels investigadors.  

DSCF1710

D’esquerra a dreta, l’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira i els cedents, Josep Aluju Delcor i Monique Greiner.

La família Delcor ha volgut fer donació al municipi de Puigcerdà de la biblioteca personal del seu oncle, mossèn Maties Delcor (Palau de Cerdanya 1919 – Montpeller 1992). L’objectiu de la família és mantenir la integritat d’aquesta gran biblioteca de recerca i que pugui ser consultada pels usuaris de l’Arxiu.

Maties_Delcor_001

Delcor era fill d’un pastor de Palau de Cerdanya. Va interessar-se de ben jove per l’estudi de la llengua catalana, per la història i l’art de la comarca, una passió que va cultivar sempre de forma paral·lela als seus estudis professionals. Delcor va seguir la carrera religiosa. Es va formar en filosofia i teologia al seminari i va ser ordenat sacerdot a Perpinyà l’any 1947. Va dedicar la seva vida a investigar les llengües semítiques, l’Antic Testament i els manuscrits del Mar Mort. Els darrers anys de la seva vida va ser catedràtic a l’École Pratique de Hautes Études de la Sorbonne de París. Des de 1968 fins a la seva mort, Delcor va passar els mesos d’estiu a Palau de Cerdanya on es dedicava a l’estudi de la història i de l’art cerdà. L’any 1977 va organitzar el Congrés d’Història de Puigcerdà en motiu dels 800 anys de la fundació de la vila pel rei Alfons I. Les seves aportacions en el coneixement de la història i l’art cerdà són molt destacades.

DSCF1724

Detall de la biblioteca Delcor al dipòsit de l’Arxiu.

 La biblioteca està formada per un conjunt de llibres aplegats per mossèn Maties Delcor al llarg de la seva vida d’investigador i que utilitzava com a material d’estudi i treball. Es tracta d’una biblioteca de gran importància perquè conté tots els llibres de referència en les diferents matèries que contempla: història, història de l’art, llengües, història de la literatura medieval, història de l’església, etc. Està construïda a partir d’una visió de la cultura pirinenca global, allunyada de fronteres estatals o regionals. La importantíssima presència de llibres editats a França i referents al territori català medieval i modern, fa que sigui una biblioteca amb pocs paral·lelisme en d’altres institucions catalanes.

La Cerdanya i Puigcerdà són dos punts d’interès essencials per Maties Delcor, per la seva vinculació personal, i perquè representen un espai central pirinenc on conflueixen els seus interessos investigadors.

La biblioteca Delcor és un nucli de coneixement i informació de gran interès per dos motius complementaris: per una banda perquè aplega totes les cares de les humanitats que conformen la cultura, i per l’altre, perquè fa referència a un àmbit geogràfic i humà antigament estructurat per la serralada pirinenca i del qual la Cerdanya n’era un punt central.

Té un volum de 91 metres lineals aproximadament i ja se n’ha començat la catalogació.

DSCF1718

D’esquerra a dreta, Albert Piñeira, alcalde de Puigcerdà, Josep Aluju Delcor, Monique Greiner, Erola Simon i Conxita Pons.

Erola Simon Lleixà, Arxiu Comarcal de la Cerdanya

Els cartells de la Festa de l’Estany

Enguany Puigcerdà celebra el 130 aniversari de la Festa de l’Estany, un dels esdeveniments més singulars del calendari festiu de la nostra vila. La festa va néixer l’any 1886 i, des de llavors, és un símbol de germanor entre la població local i els estiuejants.

130010130002830,0001

Les activitats culturals que des del seu inici conformen la Festa han anat canviant, però el seu nucli segueix essent la desfilada de carrosses guarnides i els focs d’artifici als voltant de l’Estany. Si bé és cert que aquestes activitats s’han adaptat als nous temps i s’han complementat, podríem dir que la Festa de l’Estany conserva encara l’essència romàntica que li van donar els estiuejants de finals del segle XIX.

Una bona manera de resseguir el detall d’aquestes activitats al llarg dels anys és consultar els cartells que des de l’inici s’han imprès per comunicar el calendari d’actes. Els cartells són testimonis del seu temps i ens aporten informació molt més enllà de la lletra escrita: el grafisme, el paper, els colors, el to del text, els logos, etc. 130010130001487,0001

A la Col·lecció de Cartells de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya, conservem 55 cartells de diferents edicions de la Festa de l’Estany. Aquest any els hem digitalitzat i des d’ara els podeu consultar des de casa a través del cercador Arxius en línia.

Tots els detalls de la Festa i moltes coses més les trobareu explicades al llibre titulat “La Festa de l’Estany (1886-2016), 130 anys d’història, tradició i llegenda” escrit per Oriol Mercadal i Enric Quílez, que aquest 2016 ha editat l’Ajuntament de Puigcerdà.

 Que visqui molts anys la Festa de l’Estany!

Erola Simon Lleixà, Arxiu Comarcal de la Cerdanya

130010130003408,0001

Rigolisa fa 300 anys: el Cadastre de Rigolisa de 1716

Durant els treballs de descripció del fons de la família Deulofeu que recentment ha ingressat a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya, s’ha localitzat una còpia del cadastre de Rigolisa, elaborat a l’agost de 1716. Aquest document s’ha trobat dins un lligall referent a les terres que la famíla Aldràn tenia a Puigcerdà i Rigolisa. La importància d’aquest document, del qual no en teníem localitzat l’original, ens ha empès a fer-ne aquesta petita ressenya amb l’objectiu donar-lo a conèixer a possibles investigadors i curiosos.

Podeu accedir al document digitalitzat aquí.

La formació del Reial Cadastre

El 9 desembre de 1715, just a la fi de la Guerra de Successió, es publicà el decret d’aprovació del Reial Cadastre, un impost nou que gravava la riquesa d’una manera directa i, en principi, proporcional. El cadastre tenia a Catalunya un fort caràcter d’impost de guerra i, per tant, de càstig. Va generar una gran oposició popular perquè després d’anys de guerra i ocupacions molta gent no tenia recursos per fer-hi front. La figura clau de la implantació del cadastre a Catalunya va ser José Patiño Rosales, nomenat Intendent de Catalunya el 1713. És per aquest motiu que el primer cadastre aplicat a Catalunya es coneix com a “Cadastre de Patiño”.

Per tal d’organitzar el sistema de recaptació calia fer una recollida sistemàtica d’informació sobre les riqueses i béns productius de cada població. Aquest inventari, denominat enquesta,  permetria posteriorment el repartiment d’un “cupo” o valor predeterminat entre els contribuents en funció de la riquesa de cada poble. Per portar a terme l’enquesta i respondre els formularis, es preveia la creació d’una comissió local formada per dos pagesos coneixedors de lloc i assistida pel rector. Aquestes persones havien d’informar sobre el conjunt del terme “la latitud, longitud y circunferencia del término, con la individuación de sus confrontaciones, de la calidad y cantidad de sus tierras y de su fertilidad y frutos que producen”. També havien de fer un croquis del terme:

 a

Croquis del terme de Rigolisa i descripció dels seus límits i afrontacions: La figura del termino de Regolisa es la que esta puesta arriba que se considera de latitud tres cuartos de hora: su estensión media hora, y su circunferencia á dos horas y que afronta de Oriente con el término de Ur y de Hix, Rio de Raur mediante á mediodia con la villa de Puigcerdan y su término: á Poniente con el término de Saneja Rio de Arabó en medio; y á Tramontana con el término de Enveig y Santa Eulalia.

A més, l’enquesta demanava una relació de totes les unitats familiars incloent els noms, oficis i activitats industrials de tots els veïns. Finalment calia formar un cadastre o inventari de totes les peces de terra, cases, edificis i fàbriques (molins, etc.) del terme amb informació del propietari o arrendador, mida (normalment en jornals), fruits que se’n extreien (tipus de cultiu), afrontacions precises, qualitat de la terra i rendes derivades.

 L’aplicació d’aquesta normativa va generar una documentació de vital importància per al coneixement sistemàtic del territori, les seves riqueses i l’estructura de la propietat de la terra. Les enquestes cadastrals com a document històric ens aporten una gran informació sobre aspectes ben diversos de la geografia humana d’inicis del XVIII: població, toponímia, indústria, tipologies de conreus, estructura dels pobles, vies de comunicació, etc. El cadastre de Rigolisa de 1716 ens situa molts espais que desconeixíem totalment i d’altres que tant sols en sabíem el nom.

 La baronia de Rigolisa

 El terme de Rigolisa, com es veu clarament en la descripció dels seus límits, va molt més enllà del que actualment coneixem com a Rigolisa. Aquest fet té una explicació clara i ens ajuda a entendre molts aspectes de la història de la vila de Puigcerdà i la relació d’aquesta amb els seus veïns més propers. Rigolisa era una antiga baronia feudal propietat del monestir de Sant Miquel de Cuixà. Ocupava tot el promontori del mont cerdà i la seva existència era molt anterior a la fundació de la vila. Quan en Rei Alfons I, a partir de 1177, va impulsar el desenvolupament de Puigcerdà a base de privilegis i prerrogatives reials, va permetre també la instal·lació de l’església de Santa Maria de Puigcerdà sota autoritat del bisbe de la Seu d’Urgell. Aquest fet va comportar un plet entre l’abat de Cuixà i el bisbe d’Urgell que va durar segles. També va generar molts conflictes entre la vila, sota autoritat reial, i els veïns de Rigolista sota jurisdicció de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà.

 El terme de Rigolisa doncs, rodejava fins a tocar-les, les muralles de Puigcerdà. Els actuals barris de la baronia o del Pont de Sant Martí formaven part d’aquest terme.

 Aquests són espais perfectament descrits al cadastre de Rigolisa de 1716. El document ens parla d’espais com la Creu de l’adoberia, que era un encreuament de camins prop del pont de Sant Martí. Ens parla també del fortí de la neu o pou de la neu, que sabem que es situa darrera el llac, al capdamunt de la ronda dels torreons. Esmenta altres topònims com la costa del castell, la font de les vinyes, les palanques d’Age, la Barrada, el vall de les muralles velles, la Creu d’en Roca o el Joc de la bola. Però no només parla d’espais, també parla de persones, famílies i activitats. Gràcies al cadastre de Rigolisa podem conèixer tots els molins que treballaven a la vora del Querol, on estaven situats i quantes moles tenien.

 Les informacions que aquest document ens aporta són, en definitiva, molt riques i diverses. Només cal que us animeu a llegir aquesta fotografia fixa feta amb rigor i detall ara fa 300 anys.

 Descripció del document

Títol formal: Catastro o Ynventario del lugar y termino de Regolisa hecho por el comun y particulares del dicho lugar en agosto del año 1716.

Referència documental: Arxiu Comarcal de la Cerdanya. Fons Deulofeu. Lligall “Heretat Aldràn. Rigolisa, Puigcerdà, Ventajola, Saneja. Tom B I”. CU 8.

Descripció física: Manuscrit en un plec de 48 pàgines, format foli.

Contingut: Relació de les peces o unitats cadastrals que posseeix cada propietari. Identifica 226 unitats cadastrals que poden ser: cases, molins, horts, camps o prats.Per cada unitat cadastral es consigna la mida (en jornals), les afrontacions (llevant, migdia, ponent i tramuntana), la producció (herba, arbres fruiters, blat, sègol…) i els rèdits que en deriven. Al final del document inclou un índex de propietaris. Còpia del segle XIX.

Erola Simon Lleixà, Arxiu Comarcal de la Cerdanya