Arxiu d'etiquetes: Cerdanya

Entrevista a la medievalista Elizabeth Comuzzi (UCLA)

La investigadora nord-americana aconsegueix una beca Fulbright per estudiar la Cerdanya medieval  

DSCF2341

Des de l’any 2015, la nord-americana Elizabeth Comuzzi, doctoranda de la Universitat de Califòrnia, Los Angeles (UCLA), està realitzant la tesi a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya. La seva recerca està orientada a l’estudi de l’economia i el comerç a Cerdanya en època medieval. Dirigeixen la tesi els medievalistes Teofilo Ruiz i Jessica Goldberg.

Recentment s’ha reconegut el seu treball amb la prestigiosa beca Fulbright que permetrà a l’Elizabeth seguir investigant a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya durant tot el curs 2017-2018. Amb motiu d’aquesta bon notícia li hem volgut fer una entrevista per tal que ens expliqui amb detall l’objecte de la seva tesi i ens comenti algunes conclusions preliminars.

Erola Simon: Bon dia Elizabeth. Ara ja fa alguns anys que investigues a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya. La primera pregunta és obligada: com és que una nord-americana s’interessa per la història medieval de la Cerdanya?

Elizabeth Comuzzi: A l’estiu del 2013 vaig decidir dedicar la meva tesi a la història econòmica de la Catalunya medieval. Llavors encara no sabia sobre quina comarca focalitzar el meu treball i vaig visitar diferents arxius catalans per veure si trobava alguna temàtica interessant. El meu professor de llicenciatura, Stephen Bensch, havia escrit un petit article sobre Puigcerdà medieval. Ell em va dir que aquí hi havia molts llibres notarials medievals i em vaig decidir a visitar l’Arxiu i explorar la documentació. El que vaig trobar em va sorprendre moltíssim: Puigcerdà té una de les col·leccions de documents medievals més importants i ben conservades de Catalunya. Malgrat això, ben poc s’ha escrit sobre la història medieval de la Cerdanya. Els pocs treballs que s’han fet sobre aquesta temàtica són antics i tenen alguns errors. Molta gent creu erròniament que Puigcerdà va ser una població petita i insignificant. Vaig veure doncs la necessitat d’una nova recerca en història medieval de Cerdanya que, d’altra banda, ningú estava portant a terme. Cal dir també que m’agrada molt la vila de Puigcerdà i gaudeixo de viure aquí entre aquestes muntanyes.

E.S.: Ens pots explicar quin és concretament l’objecte de la teva tesi?

E.C.: Estic interessada en observar com es desenvolupa l’economia local i com es relaciona la vila de Puigcerdà amb el seu entorn proper: quin tipus de transaccions econòmiques hi ha, com s’efectuen, quina freqüència tenen, etc. Això és interessant en si mateix però, a més, cal contextualitzar-ho amb el que passa en el marc mediterrani, un entorn que ja està molt ben estudiat. De fet, les discussions historiogràfiques clàssiques sobre la revolució comercial medieval s’han basat en les evidències extretes de l’estudi dels grans centres comercials costers i sovint no han tingut en compte les viles interiors o la muntanya.

E.S.: Puigcerdà és doncs una població de referència per estudiar l’interior?

E.C.: Exacte, Puigcerdà és un excel·lent punt des del qual examinar l’activitat econòmica del Pirineu per diversos motius. Primer perquè Puigcerdà va esdevenir cap al final del segle XIII i principis del XIV un gran centre comercial amb una població estimada de 6.500 persones. Després de la seva fundació l’any 1177, va assolir amb poc temps la capitalitat incontestada de la Cerdanya i va anar creixent. Crec que Puigcerdà és excepcionalment gran a principis del XIV. Podríem dir que es tracta de la vila més gran del Pirineu oriental. Molt més La Seu d’Urgell, per exemple.

A més, Puigcerdà conserva un gran volum de documentació medieval. Només d’entre 1260 i 1360 tenim 384 registres notarials, centenars de pergamins i altres documents públics i privats. És una documentació tant rica com inexplorada.

E.S.: Quina metodologia utilitzes per sistematitzar la recerca entre unes fonts tant abundants?

E.C.: El meu treball està dividit en dues fases. Primer vull examinar tota la documentació existent d’un any concret, entre juny 1321 i juny 1322. L’objectiu és obtenir un quadre general sobre la població, la seva activitat econòmica i els patrons estacionals que s’estableixen. El meu estudi es centra en l’economia i les connexions comercials en tres nivells: l’economia de la població en si mateixa, les relacions econòmiques amb els pobles de la comarca, i les relaciones econòmiques amb les valls veïnes i altres indrets més allunyats.

En una segona fase, escolliré tipologies documentals representatives d’un període molt més ampli 1260-1360, cosa que m’ha de permetre analitzar el desenvolupament de l’economia local al llarg del temps.

E.S.: Què destacaries del període 1321-1322?

E.C.: Cerdanya en aquest moment és una zona que produeix i comercialitza llana a gran escala. La majoria d’habitants de la comarca tenien ovelles en ramats de mides diferents, però gairebé tothom en tenia poques o moltes. A la documentació notarial veiem com la llana de les ovelles es venia a l’avançada. Pels volts de Tots Sants es venien la llana i no era entregada al comprador fins a la Pentecosta. El sistema funcionava com un préstec de diners que servia a la gent per a passar l’hivern. A canvi, els compradors aconseguien així un millor preu per la llana.

E.S.: On es produeix la transformació d’aquesta llana en teixit?

E.C.: A Puigcerdà. Els llibres identifiquen molta gent que treballa en algun dels estadis de producció del teixit. Més de la meitat dels artesans de la vila treballen en aquest sector.

E.S.: I on es venen aquests draps?

E.C.: Això encara no està gaire clar. És de suposar que bona part es consumeix en l’àmbit de Cerdanya però també trobem evidències de vendes fora la comarca i fins i tot en territoris llunyans. He trobat per exemple 4 o 5 comerciants italians a Puigcerdà que pel que sembla fan comerç de llarga distancia, el que vol dir que Cerdanya te lligams comercials amb llocs llunyans. De totes maneres encara haig d’aprofundir més en aquest aspecte.

E.S.: Com relaciones els privilegis reials amb el desenvolupament d’aquest gran centre productor de teixits?

E.C.: Puigcerdà va rebre privilegis reials des de la seva fundació sota la corona d’Aragó, però va ser durant l’etapa del regne de Mallorca quan va ser més afavorida per les exempcions reials. Llavors era una les viles més grans d’aquest petit reialme.

Els privilegis reials impliquen l’exempció de determinats impostos per part dels habitants de la vila. És evident que això impacta sobre el comerç de mercaderies i atrau pobladors cap a Puigcerdà. D’alguna manera fa que Puigcerdà esdevingui competitiu. Però no ho explica tot. També crec que és la configuració geogràfica especial de la Cerdanya, la seva amplada i extensió hàbil pel conreu, que permet sustentar aquesta gran quantitat de població, cosa que no podrien fer altres valls pirinenques.  Crec que aquestes dues qüestions no es poden desvincular alhora d’explicar el dinamisme de Puigcerdà.

E.S.: De totes maneres està clar que la prosperitat de Puigcerdà significa també una grans ingressos pel rei.

E.C.: Sí, efectivament, el rei percep taxes sobre diferents aspectes de la vida com la venda de teixits, i sobre cada una de les actes notarials que es formalitzen a Puigcerdà per exemple.

E.S.: Què destacaries del període 1260-1360?

E.C.: Els medievalistes s’han interessat pel que ells anomenen “la conjuntura del 1300” perquè és el moment en què la tendència econòmica europea passa del creixement al declivi. Els historiadors debaten perquè es va produir aquest canvi de tendència i en quin moment concret succeeix en cada regió. A Catalunya s’ha considerat sempre que el 1333, “lo mal any primer”, marca l’inici de la decadència. Alguns treballs han qüestionat darrerament aquesta data. Abans de 1333 van haver-hi èpoques de fam i altres signes de problemes econòmics. Fins i tot podríem afirmar que després de la Pesta Negra va continuar el progrés econòmic en alguna regió. A Cerdanya trobem creixement econòmic fins a finals del segle XIII i una davallada important a finals del XIV. La Pesta Negra hi va tenir un clar impacte negatiu (tots els notaris moren el 1348 degut a l’epidèmia). Al 1400 la població sembla no créixer com ho feia 20 anys abans. Malgrat aquestes pistes, encara no sabem exactament quan l’economia comença a davallar i com ho fa en comparació a d’altres regions. El treball sobre el període 1260-1360 m’ha de permetre localitzar i comprendre les causes d’aquest canvi de tendència a Cerdanya.

E.S.: Finalment, enhorabona per la beca Fulbright. Nosaltres estem molt contents i suposo que tu també. Què representa per tu i per la teva carrera aquesta beca?   

E.C.: En primer lloc, la beca Fulbright representa l’oportunitat d’acabar la recerca que necessito per escriure la meva tesi. M’ha de permetre estrènyer les relacions professionals amb els historiadors catalans i aprofundir les connexions amb la zona que estic estudiant. En segon lloc significa que hi ha interès per a la meva recerca i que el meu treball és valorat públicament pels governs d’Espanya i dels Estats Units. Tot això em fa molt feliç i m’omple d’orgull que em meu treball hagi estat seleccionat.

E.S.: Estem segurs que la teva recerca tindrà un impacte extraordinari en la historiografia del nostre territori i servirà per diforndre els fons medievals de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya.

Gràcies i molta sort Elizabeth!

 Arxiu Comarcal de la Cerdanya, Erola Simon Lleixà

 

La Guerra Civil a la Cerdanya necessita una revisió

En una comarca com la nostra, el coneixement que tenim dels diferents períodes històrics és molt desigual. Abunden les recerques centrades en temàtiques molt concretes. És una historiografia de tipus positivista que configura un coneixement del passat molt discontinu i sovint mancat d’anàlisis. De manera extraordinària, algun treball de fons il·lumina un període de forma global. Aquests treballs solen ser fruit de tesis doctorals que, precisament per la seva excepcionalitat, tenen un impacte molt gran i sostingut en el temps en la historiografia del període. Aquesta consideració general, és vàlida també pel període 1936-1939 a la Cerdanya. El present article vol fer revisió dels estudis existents sobre la Guerra Civil i justificar la necessitat de promoure nova recerca sobre el tema.

portadesgc_003

 De llarg, els principals treballs de sobre la Guerra Civil els devem a l’historiador de Palau de Cerdanya Jean-Louis Blanchon. De l’any 1986 data la seva mémoire de maitrise titulada “1936-1937. Une expérience libertaire en Cerdagne”, treball universitari inèdit que aprofundia en el període anarquista que va viure la Cerdanya i especialment Puigcerdà a l’inici de la Guerra. Poc després, el 1988, Joan Pous i Josep M. Solé Sabaté publicaven “Anarquia i República a la Cerdanya (1936-1939) El ‘Cojo de Málaga’ i els fets de Bellver” també centrat en l’experiència anarquista del primer any de guerra. Quatre anys més tard, el 1992, el mateix Blanchon llegia la seva tesi La Cerdagne Pays-frontière, 1936-1948, Rupture ou continuité?” on analitzava l’impacte de la Guerra Civil espanyola i la II Guerra Mundial en un espai de frontera com la Cerdanya. Aquesta tesi tampoc es va publicar mai. Des de llavors, han aparegut investigacions sobre aspectes molt concrets com les d’Andreu Balent, Queralt Solé, Josep Clara, Frédérique Berlic, Pierre Chevalier o el mateix Jean-Louis Blanchon, però cap més treball ha tractat el període d’una manera global.

portadesgc_002

Tot plegat ens fa pensar que la Guerra Civil és un àmbit de recerca que necessita una nova visió de conjunt, un relat valent que pugui explicar les coses pel seu nom sense simpaties, prejudicis o apriorismes. Cal revisar el material existent i incorporar les fonts documentals que durant aquests 30 anys ha sortit a la llum, com per exemple la sèrie de procediments judicials militars de l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona, coneguts com a Sumaríssims, recentment catalogats per l’Arxiu Nacional de Catalunya.

La revisió dels fets de la Guerra ha de servir també per construir un coneixement col·lectiu molt més precís sobre del que va passar a la Cerdanya entre el 36 i el 39. Avui, aquells que saben quelcom citen el Cojo de Málaga, l’assassinat dels 20 puigcerdanencs al còrrec del Gavatx o l’enderroc de Santa Maria com els fets més  destacats de la Guerra. Sens dubte són fets importants, però hi ha moltes més coses per explicar i, sobretot, cal posar-ho en context. Seria bo també analitzar com el trauma de l’acció anarquista del 1936-1937 va  esborrar tot record de la modernitat  viscuda durant la II República o com l’acció dels incontrolats a la reraguarda va empènyer la població a posicions reaccionaries.

A més a més, des de l’Arxiu Comarcal detectem que és un tema que interessa a la població. La majora de les consultes sobre la Guerra no són d’especialistes o d’historiadors, sinó que venen d’usuaris que simplement tenen curiositat per conèixer què va passar aquí el 1936.

Per tot això creiem que cal impulsar de nou l’estudi de la Guerra Civil a la Cerdanya, actualitzar les visions de conjunt i difondre el coneixement entre la població. És per això que des de l’Arxiu hem elaborat una Guia de recerca sobre la Guerra Civil a la Cerdanya que conté una relació exhaustiva de la bibliografia i la documentació que el nostre centre té disponible per a la recerca. També hem posat en línia les actes del Ple de l’Ajuntament de Puigcerdà entre 1931 i 1948.

Hi ha molt dir sobre el període de la Guerra Civil. Afortunadament els nous discursos podran fonamentar-se sobre els treballs que fins avui han estat referents. Però per sobre de tot, hauran de buscar els perquès i no només explicar les seqüències.

 portadesgc_001

Arxiu Comarcal de la Cerdanya, Erola Simon Lleixà.

Mapes antics de Cerdanya georeferenciats

La Georeferenciació és una tècnica que permet representar la posició d’objectes sobre la superfície terrestre. L’Institut Cartogràfic de Catalunya ha aplicat aquesta tècnica a la seva col·lecció de mapes antics, la Cartoteca Digital, de manera que a través d’aquesta eina podem veure’ls sobre l’espai real que representen.

(per accedir-hi cliqueu sobre la imatge)

cartoteca-digital

L’ICC té uns quants mapes de Cerdanya, d’èpoques, escales i representacions ben diferents. Els podeu consultar molt fàcilment a través de l’eina de Georeferenciació que a més de la localització us donarà totes les dades del document.

Aquí podeu veure un mapa de Cerdanya de 1927 georeferenciat.

carteteca-digital-2

A més, si us engresca el tema, la georeferenciació de mapes és una tasca col·laborativa en què l’ICC us convida a participar des de casa a través de l’eina Georeferencer.

Erola Simon Lleixà, Arxiu Comarcal de la Cerdanya.

Ingressa a l’Arxiu la biblioteca de recerca de l’historiador cerdà Maties Delcor

Avui, dimarts 23 d’agost, familiars de l’historidor cerdà Maties Delcor, Josep Aluju i Monique Greiner, i l’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, han signat un contracte de cessió, pel qual la biblioteca de recerca de Delcor queda dipositada a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya i a disposició dels investigadors.  

DSCF1710

D’esquerra a dreta, l’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira i els cedents, Josep Aluju Delcor i Monique Greiner.

La família Delcor ha volgut fer donació al municipi de Puigcerdà de la biblioteca personal del seu oncle, mossèn Maties Delcor (Palau de Cerdanya 1919 – Montpeller 1992). L’objectiu de la família és mantenir la integritat d’aquesta gran biblioteca de recerca i que pugui ser consultada pels usuaris de l’Arxiu.

Maties_Delcor_001

Delcor era fill d’un pastor de Palau de Cerdanya. Va interessar-se de ben jove per l’estudi de la llengua catalana, per la història i l’art de la comarca, una passió que va cultivar sempre de forma paral·lela als seus estudis professionals. Delcor va seguir la carrera religiosa. Es va formar en filosofia i teologia al seminari i va ser ordenat sacerdot a Perpinyà l’any 1947. Va dedicar la seva vida a investigar les llengües semítiques, l’Antic Testament i els manuscrits del Mar Mort. Els darrers anys de la seva vida va ser catedràtic a l’École Pratique de Hautes Études de la Sorbonne de París. Des de 1968 fins a la seva mort, Delcor va passar els mesos d’estiu a Palau de Cerdanya on es dedicava a l’estudi de la història i de l’art cerdà. L’any 1977 va organitzar el Congrés d’Història de Puigcerdà en motiu dels 800 anys de la fundació de la vila pel rei Alfons I. Les seves aportacions en el coneixement de la història i l’art cerdà són molt destacades.

DSCF1724

Detall de la biblioteca Delcor al dipòsit de l’Arxiu.

 La biblioteca està formada per un conjunt de llibres aplegats per mossèn Maties Delcor al llarg de la seva vida d’investigador i que utilitzava com a material d’estudi i treball. Es tracta d’una biblioteca de gran importància perquè conté tots els llibres de referència en les diferents matèries que contempla: història, història de l’art, llengües, història de la literatura medieval, història de l’església, etc. Està construïda a partir d’una visió de la cultura pirinenca global, allunyada de fronteres estatals o regionals. La importantíssima presència de llibres editats a França i referents al territori català medieval i modern, fa que sigui una biblioteca amb pocs paral·lelisme en d’altres institucions catalanes.

La Cerdanya i Puigcerdà són dos punts d’interès essencials per Maties Delcor, per la seva vinculació personal, i perquè representen un espai central pirinenc on conflueixen els seus interessos investigadors.

La biblioteca Delcor és un nucli de coneixement i informació de gran interès per dos motius complementaris: per una banda perquè aplega totes les cares de les humanitats que conformen la cultura, i per l’altre, perquè fa referència a un àmbit geogràfic i humà antigament estructurat per la serralada pirinenca i del qual la Cerdanya n’era un punt central.

Té un volum de 91 metres lineals aproximadament i ja se n’ha començat la catalogació.

DSCF1718

D’esquerra a dreta, Albert Piñeira, alcalde de Puigcerdà, Josep Aluju Delcor, Monique Greiner, Erola Simon i Conxita Pons.

Erola Simon Lleixà, Arxiu Comarcal de la Cerdanya