Arxiu de l'autor: arxiucerdanya

El fons notarial de Puigcerdà

El fons notarial de Puigcerdà constitueix un patrimoni documental de primer ordre i, de llarg, el fons més consultat del nostre arxiu. La riquesa en informació que aporten els protocols notarials fa que siguin utilitzats per a recerques de tot tipus, especialment per les recerques genealògiques, però no només. Recentment s’han treballat aquests llibres en investigacions sobre comerç de llana i teixits en època medieval, fargues i comerç de de ferro en època moderna, retaules i seguiment de la producció pictòrica d’alguns artistes d’obra religiosa, Guerra de Successió, bandolerisme, estructures familiars, aprofitaments forestals, etc.

Amb motiu de la celebració el passat dia 8 de juny de 2018 del Seminari “Els protocols notarials i la Història: possibilitats de recerca” coorganitzat pel Màster de Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona i l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya, hem volgut preparar una presentació sumària del fons amb informació sobre la seva cronologia, abast territorial i història de la seva configuració i conservació al llarg del temps.

IMG_0809.jpg

Els protocols notarials medievals es conserven a l’ACCE en capses de conservació especials fetes a mida per a cada llibre.

Situació i dependència orgànica

El fons notarial de Puigcerdà es troba custodiat a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya (ACCE) des de la creació de l’Arxiu el 1989. Te un volum de 203,2 metres lineals amb un total de 4.869 protocols que van des de 1260 fins a 1960. Aquesta cronologia te una important pèrdua en el període comprès entre 1800 i 1940 a resultes de l’incendi de la notaria de Puigcerdà durant la Guerra Civil.

L’any 1983 els arxivers Sebastià Bosom i Salvador Galceran van elaborar el Catàleg de protocols de Puigcerdà, publicat per la Fundació Noguera dins la seva col·lecció Inventaris dels Arxius Notarials de Catalunya. Aquesta ha estat l’eina principal de referencia i ordenació del fons fins que, l’any 2014, es va realitzar una revisió física de tots els protocols amb una important acció de conservació. Aquesta intervenció va permetre informatitzar el catàleg de 1983 i fer-lo consultable a través del cercador de documents Arxius en línia.

El fons notarial de Puigcerdà és un fons totalment viu. El notari de Puigcerdà és també el notari arxiver del districte notarial i el responsable dels protocols de més de 25 anys de totes les notaries del districte que avui són les de Puigcerdà, Camprodon i Ripoll.

Estructura territorial del fons

El Reial Decret de 28 de desembre de 1866 creà la primera demarcació notarial a l’Estat espanyol amb l’enumeració dels municipis amb notaria agrupats per districtes. Al districte notarial de Puigcerdà li foren adjudicades cinc notaries, una per a cada una de les següents poblacions: Camprodon, Ripoll, Ribes de Freser, Sant Joan de les Abadesses i Puigcerdà, la última com a cap de districte. Tres anys després, el Decret Llei de 8 de gener de 1869 creà els arxius generals de districte notarial o de partit judicial, establerts a la població on residia el jutjat de primera instància. Per tant, fou en aquest moment que nasqué l’Arxiu notarial del districte de Puigcerdà i es començà la tasca de concentrar tots els protocols antics que aleshores es trobaven en mans de particulars.

En aquest punt cal fer un parèntesis per explicar quines foren les circumstàncies històriques per les quals l’arxiu del districte notarial recaigué en Puigcerdà. Quan el 1834 es crearen els partits judicials els pobles de Cerdanya i l’alt Ripollès van quedar compresos dins el partit judicial de Ribes amb capital a la població ripollesa de Ribes de Freser. En aquell mateix any 1834 el Jutjat va haver de ser traslladat a Puigcerdà a causa de l’ocupació carlina de la població de Ribes de Freser, una mesura que es preveia provisional. Malgrat això, el cap de partit judicial es va mantenir a Puigcerdà fins que una reial ordre del Ministerio de Gobernación de 1861 establí definitivament la capitalitat del partit judicial a Puigcerdà i la seva denominació oficial com a Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Puigcerdà. El fet que posteriorment la legislació notarial adoptés els districtes judicials com a planta per als districtes notarials va suposar la instal·lació de la capital del districte notarial del partit a Puigcerdà i, per extensió, la concentració dels protocols antics en aquesta vila.

Les divisions territorials de 1659 i 1833

Les divisions territorials sofertes per la Cerdanya el 1659 i el 1833, han tingut un impacte significatiu en la producció i posterior conservació dels protocols notarials de la comarca i s’han de tenir en compte per entendre l’estructura interna del fons notarial.

El 1659 el Tractat dels Pirineus va dividir en dues parts el comtat de Cerdanya. 33 poblacions del comtat van passar a sobirania francesa. Molts dels habitants d’aquests pobles van seguir acudint al notari de Puigcerdà com havien fet sempre fins que el 1722 s’instal·là a Sallagosa la primera oficina notarial francesa. Els protocols de la notaria de Sallagosa es troben dipositats als Archives Départamentales des Pyrénées-Orientales. (ADPO. Subsérie 3 E Archives Notariales).

Posteriorment, al 1833 la divisió provincial promoguda per l’Estat espanyol va imposar una nova frontera administrativa que dividia la Cerdanya en dues províncies, Girona i Lleida. Els municipis de Prats i Sansor, Riu de Cerdanya, Bellver, Prullans, Meranges, Lles i Montellà-Martinet va quedar compresos dins la província de Lleida i quan al 1834 es van crear els partits judicials van quedar dins el partit judicial de la Seu d’Urgell.

Amb la creació dels arxius generals del districte el 1869 els protocols de la notaria de Bellver de Cerdanya van quedar dispersats, els més antics fins a mitjans del segle XVII van anar a parar a l’arxiu notarial del districte de Puigcerdà i suposem que la resta van ser concentrats a l’Arxiu General del districte notarial de la Seu d’Urgell. Actualment d’aquests només se’n conserven alguns exemplars de finals del segle XVIII i mitjans del XIX a l’Arxiu Històric Provincial de Lleida (vegeu el Catàleg de protocols notarials de Lleida de Lluïsa Casas, Fundació Noguera, 1983).

Estructura cronològica i territorial del fons

El fons notarial de Puigcerdà té dos nivells bàsics de classificació: poblacions i notaris per ordre cronològic.

Gràfic ARCHIFAM

Amb aquest quadre podem veure amb un sol cop d’ull les cronologies de cada una de les poblacions amb notaries. La vila de Puigcerdà és el lloc on s’han conservat més protocols, des de mitjans segle XIII fins a finals del XVIII i fins avui després de 1940. Aquesta part te un total de 3.343 unitats de descripció. Es fa evident també la pèrdua de documentació entre 1800 i 1940. Aquesta lamentable pèrdua va ser causada per la destrucció de la oficina notarial de Puigcerdà l’any 1936 que en aquell moment custodiava tots els protocols del segle XIX i principis del XX. Afortunadament els més antics es trobaven emmagatzemats als baixos de l’ajuntament de Puigcerdà juntament amb la documentació municipal. Cal també esmentar que els protocols de Sant Joan de les Abadesses que veiem reflectits al quadre es conserven a la mateixa parròquia de Sant Joan, així mateix passa amb una petita part dels protocols de Ripoll que es troben a l’Arxiu Comarcal del Ripollès.

Per conèixer la importància del fons notarial de Puigcerdà respecte a altres arxius notarials del Pirineu català hem comparat els volums i cronologies conservades de cada un d’ells.

Districte notarial de Nombre de protocols conservats
Puigcerdà 4869
Berga 3764
La Seu d’Urgell 2249
Tremp 1207
Sort 1195
Vielha e Mijaran 156
Font: PAGAROLAS, Els fons de protocols… p. 121-200. 

Pel que fa a les cronologies, només Berga, la Seu d’Urgell i Puigcerdà tenen protocols medievals, mentre que els altres districtes només tenen llibres a partir d’època moderna.

El naixement del notariat a Cerdanya

Els primers esments de notaris a Puigcerdà fan referència a escrivans del servei reial, concretament la primera referència escrita d’un notari local la tenim el 1246 quan Ramon d’Isavall firma com a notari públic de Puigcerdà en una carta de venta d’un alou a Naüja (ACCE, Col·lecció de pergamins de l’ACCE, cu 226). Es tracta de notaris directament nomenats pel senyor jurisdiccional de Puigcerdà, el Rei. El primer protocol notarial conservat és de Pere Gisclavar i data del 1260 (ACCE. Fons Notarial de Puigcerdà, cu 1). La situació dels notaris a Puigcerdà es normalitza quan el 1264 el rei Jaume I el Conqueridor concedeix a la vila escrivania pública i potestat per a nomenar notaris mitjançant el pagament d’un cens anual. Estableix que els notaris seran escollits pels cònsols i no podran ser religiosos (ACCE. Col·lecció de pergamins de l’ACCE, cu 724).

preg_724.jpg

Privilegi reial pel qual Jaume I concedeix a Puigcerdà escrivania pública i potestat per nomenar notaris. ACCE, Col·lecció de pergamins, cu724)

Al llarg dels segles veiem com la vila lluita per defensar aquest privilegi i actua contra tot aquell que exerceixi de notari a Cerdanya sense haver estat autoritzat pel consolat. L’historiador i arxiver Sebastià Bosom Isern exposa en el seu treball El notariat a Puigcerdà diferents exemples on el consolat de Puigcerdà defensa els seus privilegis relatius al nomenament dels notaris. D’aquesta manera a partir de finals del segle XIII s’erigeix un col·lectiu que serà de gran importància en els afers públics i privats, comercials i jurídics de la Cerdanya: els notaris que provenen de les elits locals i que estan estretament vinculats als poders públics.

 Tipologia dels llibres

Abans de la homogeneïtzació del treball dels notaris al segle XIV, aquests creen diferents tipologies de llibres segons l’origen dels individus que intervenen en les actes: així tenim els llibres firmitatis que inclouen les actes dels habitants de Puigcerdà. Fins a 13 llibres firmitatis tenen a la portada el dibuix d’un castell sempre amb la mateixa forma: dues torres laterals i una central més altra. Bosom i d’altres autors han indicat que podria tractar-se d’una imatge simplificada del castell de Puigcerdà.

(03_ErolaSimon_fig. 2)

Portada del llibre firmitatis de Mateu d’Oliana i Ramon de Coguls de 1296-1297, cu 11.

Per altra banda trobem els llibres extraneorum que recullen les actes de persones d’altres pobles de la Cerdanya. Una altra divisió són els clàssics llibres de deutes debitorum o de testaments testamentorum. En la categoria dels llibres especials trobem els llibres boaciorum amb contractes sobre bestiar, panneriorum amb contractes sobre la producció tèxtil i finalment els iudeorum reservats per actes de la comunitat jueva de Puigcerdà. La investigadora Claude Denjean va analitzar en profunditat els llibres de jueus del fons notarial de Puigcerdà a la seva tesi Juifs et chrétiens. De Perpignan à Puigcerdà XIIIe-XIVe siècles, editada per Trabucaire l’any 2004.

Per finalitzar aquest text cal dir que les informacions recollides provenen essencialment dels treballs que Sebastià Bosom va fer durant la fase de catalogació del fons a la dècada de 1980 i que han estat de referència fins ara. Actualment, l’estudiant de doctorat Elizabeth Comuzzi de la Universitat de Califòrnia – Los Angeles està duent a terme una investigació que aprofundeix en el coneixement de la gènesi de la institució notarial a Puigcerdà. Esperem que ben aviat les seves publicacions ens aportin novetats en aquest aspecte.

BIBLIOGRAFIA

BOSOM I ISERN, Sebastià; GALCERAN I VIGUÉ, Salvador. Catàleg de Protocols de Puigcerdà. Barcelona: Fundació Noguera, 1983. 364 p. (Inventaris d’Arxius Notarials de Catalunya; 4).

BOSOM, Sebastià (inèdit) El notariat a Puigcerdà. Tesis de llicenciatura de la Universitat de Barcelona dirigida per Carme Batlle, 1983.

BOSOM, Sebastià (1998), “Dibuixos notarials del segle XIII: o un altre art dels notaris”.  Ceretania: Quaderns d’estudis Cerdans. Puigcerdà: Groupe de recherches archéologiques et històriques de Cerdagne, Institut d’Estudis Ceretans. Núm. 2 (1998). p. 47-63.

CASAS, Lluïsa. Catàleg de protocols notarials de Lleida. Barcelona: Fundació Noguera, 1983. 257 p. (Inventaris d’Arxius Notarials de Catalunya; 2).

CASAS, Lluïsa; PAGAROLAS, Laureà; TOR, Jordi (2005) “La primera demarcació notarial espanyola de 1866: el projecte del Col·legi de Notaris de Barcelona”. Estudis històrics i Documents dels Arxius de Protocols. Barcelona: Col·legi de Notaris de Catalunya, Fundació Noguera. Núm. 23 (2005). p. 279-319.

DENJEAN, Claude. Juifs et chrétiens. De Perpignan à Puigcerdà XIIIe-XIVe siècles,  Perpignan: Editions Trabucaire, 2004. 239 p.

GARÇON, Sofia. “Els Raurez, notaris de Puigcerdà. Un cas de desaretament al segle XVIII?” Ker: Revista científica de l’associació Grup de Recerca de Cerdanya. Núm. 2 (2009). p. 42-48.

PAGAROLAS, Laureà. [Coord.]. Els fons de protocols de Catalunya. Estat actual i proposta de sistematització. Barcelona, Associació d’Arxivers de Catalunya, 2005. 308 p. (Textos; 5).

SIMON, Erola. “Entrevista a la medievalista Elizabeth Comuzzi (UCLA)”. Blog Arxiu Cerdanya. Agost 2017.

 

Arxiu Comarcal de la Cerdanya, Erola Simon Lleixà

Anuncis

Entrevista a la medievalista Elizabeth Comuzzi (UCLA)

La investigadora nord-americana aconsegueix una beca Fulbright per estudiar la Cerdanya medieval  

DSCF2341

Des de l’any 2015, la nord-americana Elizabeth Comuzzi, doctoranda de la Universitat de Califòrnia, Los Angeles (UCLA), està realitzant la tesi a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya. La seva recerca està orientada a l’estudi de l’economia i el comerç a Cerdanya en època medieval. Dirigeixen la tesi els medievalistes Teofilo Ruiz i Jessica Goldberg.

Recentment s’ha reconegut el seu treball amb la prestigiosa beca Fulbright que permetrà a l’Elizabeth seguir investigant a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya durant tot el curs 2017-2018. Amb motiu d’aquesta bon notícia li hem volgut fer una entrevista per tal que ens expliqui amb detall l’objecte de la seva tesi i ens comenti algunes conclusions preliminars.

Erola Simon: Bon dia Elizabeth. Ara ja fa alguns anys que investigues a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya. La primera pregunta és obligada: com és que una nord-americana s’interessa per la història medieval de la Cerdanya?

Elizabeth Comuzzi: A l’estiu del 2013 vaig decidir dedicar la meva tesi a la història econòmica de la Catalunya medieval. Llavors encara no sabia sobre quina comarca focalitzar el meu treball i vaig visitar diferents arxius catalans per veure si trobava alguna temàtica interessant. El meu professor de llicenciatura, Stephen Bensch, havia escrit un petit article sobre Puigcerdà medieval. Ell em va dir que aquí hi havia molts llibres notarials medievals i em vaig decidir a visitar l’Arxiu i explorar la documentació. El que vaig trobar em va sorprendre moltíssim: Puigcerdà té una de les col·leccions de documents medievals més importants i ben conservades de Catalunya. Malgrat això, ben poc s’ha escrit sobre la història medieval de la Cerdanya. Els pocs treballs que s’han fet sobre aquesta temàtica són antics i tenen alguns errors. Molta gent creu erròniament que Puigcerdà va ser una població petita i insignificant. Vaig veure doncs la necessitat d’una nova recerca en història medieval de Cerdanya que, d’altra banda, ningú estava portant a terme. Cal dir també que m’agrada molt la vila de Puigcerdà i gaudeixo de viure aquí entre aquestes muntanyes.

E.S.: Ens pots explicar quin és concretament l’objecte de la teva tesi?

E.C.: Estic interessada en observar com es desenvolupa l’economia local i com es relaciona la vila de Puigcerdà amb el seu entorn proper: quin tipus de transaccions econòmiques hi ha, com s’efectuen, quina freqüència tenen, etc. Això és interessant en si mateix però, a més, cal contextualitzar-ho amb el que passa en el marc mediterrani, un entorn que ja està molt ben estudiat. De fet, les discussions historiogràfiques clàssiques sobre la revolució comercial medieval s’han basat en les evidències extretes de l’estudi dels grans centres comercials costers i sovint no han tingut en compte les viles interiors o la muntanya.

E.S.: Puigcerdà és doncs una població de referència per estudiar l’interior?

E.C.: Exacte, Puigcerdà és un excel·lent punt des del qual examinar l’activitat econòmica del Pirineu per diversos motius. Primer perquè Puigcerdà va esdevenir cap al final del segle XIII i principis del XIV un gran centre comercial amb una població estimada de 6.500 persones. Després de la seva fundació l’any 1177, va assolir amb poc temps la capitalitat incontestada de la Cerdanya i va anar creixent. Crec que Puigcerdà és excepcionalment gran a principis del XIV. Podríem dir que es tracta de la vila més gran del Pirineu oriental. Molt més La Seu d’Urgell, per exemple.

A més, Puigcerdà conserva un gran volum de documentació medieval. Només d’entre 1260 i 1360 tenim 384 registres notarials, centenars de pergamins i altres documents públics i privats. És una documentació tant rica com inexplorada.

E.S.: Quina metodologia utilitzes per sistematitzar la recerca entre unes fonts tant abundants?

E.C.: El meu treball està dividit en dues fases. Primer vull examinar tota la documentació existent d’un any concret, entre juny 1321 i juny 1322. L’objectiu és obtenir un quadre general sobre la població, la seva activitat econòmica i els patrons estacionals que s’estableixen. El meu estudi es centra en l’economia i les connexions comercials en tres nivells: l’economia de la població en si mateixa, les relacions econòmiques amb els pobles de la comarca, i les relaciones econòmiques amb les valls veïnes i altres indrets més allunyats.

En una segona fase, escolliré tipologies documentals representatives d’un període molt més ampli 1260-1360, cosa que m’ha de permetre analitzar el desenvolupament de l’economia local al llarg del temps.

E.S.: Què destacaries del període 1321-1322?

E.C.: Cerdanya en aquest moment és una zona que produeix i comercialitza llana a gran escala. La majoria d’habitants de la comarca tenien ovelles en ramats de mides diferents, però gairebé tothom en tenia poques o moltes. A la documentació notarial veiem com la llana de les ovelles es venia a l’avançada. Pels volts de Tots Sants es venien la llana i no era entregada al comprador fins a la Pentecosta. El sistema funcionava com un préstec de diners que servia a la gent per a passar l’hivern. A canvi, els compradors aconseguien així un millor preu per la llana.

E.S.: On es produeix la transformació d’aquesta llana en teixit?

E.C.: A Puigcerdà. Els llibres identifiquen molta gent que treballa en algun dels estadis de producció del teixit. Més de la meitat dels artesans de la vila treballen en aquest sector.

E.S.: I on es venen aquests draps?

E.C.: Això encara no està gaire clar. És de suposar que bona part es consumeix en l’àmbit de Cerdanya però també trobem evidències de vendes fora la comarca i fins i tot en territoris llunyans. He trobat per exemple 4 o 5 comerciants italians a Puigcerdà que pel que sembla fan comerç de llarga distancia, el que vol dir que Cerdanya te lligams comercials amb llocs llunyans. De totes maneres encara haig d’aprofundir més en aquest aspecte.

E.S.: Com relaciones els privilegis reials amb el desenvolupament d’aquest gran centre productor de teixits?

E.C.: Puigcerdà va rebre privilegis reials des de la seva fundació sota la corona d’Aragó, però va ser durant l’etapa del regne de Mallorca quan va ser més afavorida per les exempcions reials. Llavors era una les viles més grans d’aquest petit reialme.

Els privilegis reials impliquen l’exempció de determinats impostos per part dels habitants de la vila. És evident que això impacta sobre el comerç de mercaderies i atrau pobladors cap a Puigcerdà. D’alguna manera fa que Puigcerdà esdevingui competitiu. Però no ho explica tot. També crec que és la configuració geogràfica especial de la Cerdanya, la seva amplada i extensió hàbil pel conreu, que permet sustentar aquesta gran quantitat de població, cosa que no podrien fer altres valls pirinenques.  Crec que aquestes dues qüestions no es poden desvincular alhora d’explicar el dinamisme de Puigcerdà.

E.S.: De totes maneres està clar que la prosperitat de Puigcerdà significa també una grans ingressos pel rei.

E.C.: Sí, efectivament, el rei percep taxes sobre diferents aspectes de la vida com la venda de teixits, i sobre cada una de les actes notarials que es formalitzen a Puigcerdà per exemple.

E.S.: Què destacaries del període 1260-1360?

E.C.: Els medievalistes s’han interessat pel que ells anomenen “la conjuntura del 1300” perquè és el moment en què la tendència econòmica europea passa del creixement al declivi. Els historiadors debaten perquè es va produir aquest canvi de tendència i en quin moment concret succeeix en cada regió. A Catalunya s’ha considerat sempre que el 1333, “lo mal any primer”, marca l’inici de la decadència. Alguns treballs han qüestionat darrerament aquesta data. Abans de 1333 van haver-hi èpoques de fam i altres signes de problemes econòmics. Fins i tot podríem afirmar que després de la Pesta Negra va continuar el progrés econòmic en alguna regió. A Cerdanya trobem creixement econòmic fins a finals del segle XIII i una davallada important a finals del XIV. La Pesta Negra hi va tenir un clar impacte negatiu (tots els notaris moren el 1348 degut a l’epidèmia). Al 1400 la població sembla no créixer com ho feia 20 anys abans. Malgrat aquestes pistes, encara no sabem exactament quan l’economia comença a davallar i com ho fa en comparació a d’altres regions. El treball sobre el període 1260-1360 m’ha de permetre localitzar i comprendre les causes d’aquest canvi de tendència a Cerdanya.

E.S.: Finalment, enhorabona per la beca Fulbright. Nosaltres estem molt contents i suposo que tu també. Què representa per tu i per la teva carrera aquesta beca?   

E.C.: En primer lloc, la beca Fulbright representa l’oportunitat d’acabar la recerca que necessito per escriure la meva tesi. M’ha de permetre estrènyer les relacions professionals amb els historiadors catalans i aprofundir les connexions amb la zona que estic estudiant. En segon lloc significa que hi ha interès per a la meva recerca i que el meu treball és valorat públicament pels governs d’Espanya i dels Estats Units. Tot això em fa molt feliç i m’omple d’orgull que em meu treball hagi estat seleccionat.

E.S.: Estem segurs que la teva recerca tindrà un impacte extraordinari en la historiografia del nostre territori i servirà per diforndre els fons medievals de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya.

Gràcies i molta sort Elizabeth!

 Arxiu Comarcal de la Cerdanya, Erola Simon Lleixà

 

L’estiueig a Cerdanya en tres dimensions: les estereoscòpies de la família Buxareu

La visió estereoscòpica és la facultat humana que ens permet veure la realitat en tres dimensions. Aquest efecte s’aconsegueix gràcies a la visió binocular que forma sobre les dues retines una mateixa imatge vista des de dos punts de vista lleugerament diferents, els nostres dos ulls. Aquest efecte tant simple és el que intenta reproduir la fotografia estereoscòpica. Apareix l’any 1841, molt poc després de l’invent de la mateixa tècnica fotogràfica.

Es tracta d’una tecnologia que emula la sensació de profunditat de la visió estereoscòpica natural a partir de capturar dues imatges de la mateixa cosa amb una separació adequada, igual a la visió que s’obtindria amb cada ull. L’observació del resultat amb un visor apropiat permet recrear la sensació de profunditat que no tenen les fotografies convencionals.

Durant la segona meitat del segle XIX l’estereoscòpia es va convertir en un fenomen de masses. La contemplació de les vistes estereoscòpiques era tot un entreteniment. Empreses i fotògrafs es van dedicar a produir i distribuir aquest tipus d’imatges. Anaven impreses sobre un suport de cartró i per veure’n l’efecte tridimensional calia utilitzar un aparell visor.

perblog_01

Visor d’estereoscopies i algunes de les fotografies estereoscòpiques comercials de l’Arxiu

perblog_02

Les estereoscòpies van arribar a ser també de producció i consum domèstic en determinats cercles benestants. Aquest és el cas de la família Buxareu, propietaris entre 1879 i 1949 de la casa d’estiueig coneguda com a Quinta Eulàlia de Puigcerdà. Actualment aquesta casa és la seu del Consell Comarcal de la Cerdanya. Joan Buxareu i Juncadella (1868–1854) era un industrial barceloní afeccionat a la fotografia. Tenia una càmera estereoscòpica amb la qual retratava tota mena d’escenes familiars de lleure especialment durant els viatges, excursions i estius a la torre de Puigcerdà.

130020730000073,0001

Entrada a la població de Puigcerdà. 1910 ca. Fons Buxareu, CU 73.

Recentment, el senyor Joan Ignasi Buxareu Massó, ha fet donació a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya d’un conjunt de 292 positius estereoscòpics fets per Joan Buxareu Juncadella, el seu avi. Acompanyen les fotografies, 25 documents en paper referents a la compra, adequació i venda de la Quinta Eulàlia.

DSCF1791

El Sr. Joan Ignasi Buxareu (al centre la imatge) en el moment de fer entrega del fons a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya.

Les estereoscòpies dels Buxareu són positius fotogràfics sobre petites plaques de vidre (10,5 x 4 cm). Per gaudir de l’efecte de tres dimensions, s’han de mirar a través d’un visor especial anomenat “Taxiphote”.

DSCF1808

Plaques de vidre estereoscòpiques dins les seves capses originals tal com van arribar a l’Arxiu.

Les plaques han estat netejades, digitalitzades, instal·lades en material de conservació i descrites una per una. Des d’ara es poden consultar a través del cercador de fons i documents Arxius en línia.

Es tracta d’una col·lecció d’imatges de gran valor documental perquè il·lustra perfectament les activitats dels estiuejants de Puigcerdà al primer terç del segle XX. Hi apareixen les estones de lleure al jardí de la casa, als entorns de l’Estany i excursions pels llocs més emblemàtics de la Cerdanya. Les fotografies de Joan Buxareu revelen d’una manera molt clara les  experiècies que els estiuejants d’origen urbà cercaven en les seves estades a la comarca. Hi percebem l’admiració pels paisatges naturals, el gaudi en el pintoresquisme dels pobles cerdans, l’admiració per la rudesa de les feines del camp… i com ara, també era important retratar la seva presència en aquests escenàris.

Des d’aquest espai volem agrair a la família Buxareu la seva generositat. Les fotografies de Joan Buxareu Juncadella són un material de caràcter familiar que el temps ha transformat en documents gràfics d’interès públic.  La història recent d’aquesta comarca, i en especial de Puigcerdà, s’explica a través de fenòmens com el de l’estiueig que aquí tenim magnífcament retratats.

Consulteu el Fons Buxareu aquí!

130020730000246,0001

Bicicletes a la carretera de Llívia. 1920 ca. Fons Buxareu, CU 246.

130020730000069,0001

Safreig de Dorres. 1920 ca. Fons Buxareu, CU 69.

130020730000266,0001

Anna Alegret i el seu fill Joan Antoni Buxareu al jardí de la Quinta Eulàlia amb el Torreó de fons. 1920 ca. Fons Buxareu, CU 266.

 

Per saber-ne més sobre fotografia estereoscòpica:

RIBAS SOLÀ, Josep. Estereoscopia y su aplicación a través de anáglifos: historia, proceso de obtención y propuesta de unidad didáctica en un centro de archivo. Trabajo de fin de la Diplomatura de Posgrado de Gestión, Preservación y Difusión de Archivos Fotográficos. Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents. Noviembre de 2014.

COLORADO NATES, Óscar. Fotografía estereoscópica, la promesa pendiente. https://oscarenfotos.com/2013/07/21/estereografia-la-promesa-pendiente/ [consulta 23/03/2017].

Per saber-ne més sobre la família Buxareu i la història de la Quinta Eulàlia:

BOSOM ISERN, Sebastià; MOLINER SERRA, Ramon. Consell Comarcal de la Cerdanya. Puigcerdà: Consell Comarcal de la Cerdanya, 2003. 74 p.

 

Arxiu Comarcal de la Cerdanya, Erola Simon Lleixà

Fra Tomàs Junoy i Arraut (Puigcerdà 1782- Anyós 1860)

Volem fer-nos ressò en aquest espai del recent article publicat per Sofia Garçon i Peyrí amb el títol “Relació sobre Fra Tomàs Junoy, o un fill oblidat de Cerdanya” dins la revista Papers de Recerca Històrica número 8, editada per la Societat Andorrana de Ciències.

Es tracta de la dissecció acurada i precisa de la vida i obra del frare dominic Tomàs Junoy i Arraut (Puigcerdà 1782- Anyós 1860). Junoy va passar la segona meitat de la seva vida al lloc d’Anyós, parròquia de La Massana (Andorra), i són els andorrans els qui l’han recordat més. Tanmateix, com diu la mateixa Sofia Garçon, és un desconegut per als cerdans i és aquest immerescut oblit que ella, i després nosaltres, mirem de combatre. Junoy era un frare singular, cultivat, inquiet i gran coneixedor del seu entorn geogràfic. Se li van encomanar treballs d’arquitectura, enginyeria, geografia, va escriure poesia i va dedicar molt de temps i esforç a treballar sobre la història de Cerdanya i Andorra.

La vida d’aquest frare puigcerdanenc coincideix amb un període molt convuls de la història del nostre país, i especialment de la Cerdanya. Amb només 11 anys Junoy va viure la duríssima ocupació francesa durant la Guerra Gran (1793-1795). Posteriorment, i ja com a frare de l’ordre dels dominics de Puigcerdà, va viure la Guerra del Francès, amb una nova ocupació de la Cerdanya, les convulsions del Trienni Liberal i, finalment, l’exclaustració del clergat arran de les lleis desamortitzadores. Una vida doncs plena d’angoixa i incertesa que el va empènyer a l’exili l’any 1835 a l’edat de 53 anys. La resta de la seva vida, fins als 78 anys en què va morir, la va passar com a vicari de la petita parròquia andorrana d’Anyós.

En el seu article, Garçon no només relata d’una manera precisa aquest periple vital, sinó que també desfà alguns equívocs sobre l’origen del frare de Puigcerdà, i el més important, s’endinsa en la identificació i localització de l’obra escrita de Tomàs Junoy.

D’aquesta obra escrita en destaca la mítica ja História inédita de los ceretanos, obra cabdal de Junoy, amb un volum d’entre 8 i 12 toms manuscrits. La História ja va ser objecte d’interès pels intel·lectuals de finals del segle XIX. Alguns, com el doctor Josep Pasqual i Prats de Girona, van intentar-ne la publicació però per motius que desconeixem no se’n van sortir. Sofia Garçon fa el seguiment de la localització del manuscrit fins a perdre’n la pista el 1922 quan, segons el doctor Pasqual, es trobava en mans de l’advocat Rafel Borrell i Pons.

El seu article, precís i documentat fins a l’extrem, vol, no només recordar la figura del frare Junoy sinó reivindicar la seva obra com a patrimoni cultural del nostre territori. Totes les pistes que l’article deixa sobre la localització de la Historia inédita de los ceretanos poden se seguides.

Arxiu Comarcal de la Cerdanya, Erola Simon Lleixà.

GARÇON PEYRÍ, Sofia. “Relació sobre Fra Tomàs Junoy, o un fill oblidat de Cerdanya”. Andorra, país de pas i de refugi. Papers de Recerca Històrica. Societat Andorrana de Ciències. Núm. 8 (2016), p. 17-42.

junoy001

La Guerra Civil a la Cerdanya necessita una revisió

En una comarca com la nostra, el coneixement que tenim dels diferents períodes històrics és molt desigual. Abunden les recerques centrades en temàtiques molt concretes. És una historiografia de tipus positivista que configura un coneixement del passat molt discontinu i sovint mancat d’anàlisis. De manera extraordinària, algun treball de fons il·lumina un període de forma global. Aquests treballs solen ser fruit de tesis doctorals que, precisament per la seva excepcionalitat, tenen un impacte molt gran i sostingut en el temps en la historiografia del període. Aquesta consideració general, és vàlida també pel període 1936-1939 a la Cerdanya. El present article vol fer revisió dels estudis existents sobre la Guerra Civil i justificar la necessitat de promoure nova recerca sobre el tema.

portadesgc_003

 De llarg, els principals treballs de sobre la Guerra Civil els devem a l’historiador de Palau de Cerdanya Jean-Louis Blanchon. De l’any 1986 data la seva mémoire de maitrise titulada “1936-1937. Une expérience libertaire en Cerdagne”, treball universitari inèdit que aprofundia en el període anarquista que va viure la Cerdanya i especialment Puigcerdà a l’inici de la Guerra. Poc després, el 1988, Joan Pous i Josep M. Solé Sabaté publicaven “Anarquia i República a la Cerdanya (1936-1939) El ‘Cojo de Málaga’ i els fets de Bellver” també centrat en l’experiència anarquista del primer any de guerra. Quatre anys més tard, el 1992, el mateix Blanchon llegia la seva tesi La Cerdagne Pays-frontière, 1936-1948, Rupture ou continuité?” on analitzava l’impacte de la Guerra Civil espanyola i la II Guerra Mundial en un espai de frontera com la Cerdanya. Aquesta tesi tampoc es va publicar mai. Des de llavors, han aparegut investigacions sobre aspectes molt concrets com les d’Andreu Balent, Queralt Solé, Josep Clara, Frédérique Berlic, Pierre Chevalier o el mateix Jean-Louis Blanchon, però cap més treball ha tractat el període d’una manera global.

portadesgc_002

Tot plegat ens fa pensar que la Guerra Civil és un àmbit de recerca que necessita una nova visió de conjunt, un relat valent que pugui explicar les coses pel seu nom sense simpaties, prejudicis o apriorismes. Cal revisar el material existent i incorporar les fonts documentals que durant aquests 30 anys ha sortit a la llum, com per exemple la sèrie de procediments judicials militars de l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona, coneguts com a Sumaríssims, recentment catalogats per l’Arxiu Nacional de Catalunya.

La revisió dels fets de la Guerra ha de servir també per construir un coneixement col·lectiu molt més precís sobre del que va passar a la Cerdanya entre el 36 i el 39. Avui, aquells que saben quelcom citen el Cojo de Málaga, l’assassinat dels 20 puigcerdanencs al còrrec del Gavatx o l’enderroc de Santa Maria com els fets més  destacats de la Guerra. Sens dubte són fets importants, però hi ha moltes més coses per explicar i, sobretot, cal posar-ho en context. Seria bo també analitzar com el trauma de l’acció anarquista del 1936-1937 va  esborrar tot record de la modernitat  viscuda durant la II República o com l’acció dels incontrolats a la reraguarda va empènyer la població a posicions reaccionaries.

A més a més, des de l’Arxiu Comarcal detectem que és un tema que interessa a la població. La majora de les consultes sobre la Guerra no són d’especialistes o d’historiadors, sinó que venen d’usuaris que simplement tenen curiositat per conèixer què va passar aquí el 1936.

Per tot això creiem que cal impulsar de nou l’estudi de la Guerra Civil a la Cerdanya, actualitzar les visions de conjunt i difondre el coneixement entre la població. És per això que des de l’Arxiu hem elaborat una Guia de recerca sobre la Guerra Civil a la Cerdanya que conté una relació exhaustiva de la bibliografia i la documentació que el nostre centre té disponible per a la recerca. També hem posat en línia les actes del Ple de l’Ajuntament de Puigcerdà entre 1931 i 1948.

Hi ha molt dir sobre el període de la Guerra Civil. Afortunadament els nous discursos podran fonamentar-se sobre els treballs que fins avui han estat referents. Però per sobre de tot, hauran de buscar els perquès i no només explicar les seqüències.

 portadesgc_001

Arxiu Comarcal de la Cerdanya, Erola Simon Lleixà.

Mapes antics de Cerdanya georeferenciats

La Georeferenciació és una tècnica que permet representar la posició d’objectes sobre la superfície terrestre. L’Institut Cartogràfic de Catalunya ha aplicat aquesta tècnica a la seva col·lecció de mapes antics, la Cartoteca Digital, de manera que a través d’aquesta eina podem veure’ls sobre l’espai real que representen.

(per accedir-hi cliqueu sobre la imatge)

cartoteca-digital

L’ICC té uns quants mapes de Cerdanya, d’èpoques, escales i representacions ben diferents. Els podeu consultar molt fàcilment a través de l’eina de Georeferenciació que a més de la localització us donarà totes les dades del document.

Aquí podeu veure un mapa de Cerdanya de 1927 georeferenciat.

carteteca-digital-2

A més, si us engresca el tema, la georeferenciació de mapes és una tasca col·laborativa en què l’ICC us convida a participar des de casa a través de l’eina Georeferencer.

Erola Simon Lleixà, Arxiu Comarcal de la Cerdanya.

El Professor Sir John H. Elliott visita l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya

Els testimonis del nostre passat hi són, però muts i silenciosos. Fer-los parlar és la feina de l’historiador, però de cap manera és una tasca senzilla. Requereix profunds coneixements de context, sagacitat, intuïció, capacitat d’anàlisi, visió àmplia i saber sortejar les idees preconcebudes i les lectures esbiaixades influïdes per l’actualitat. Avui ens ha visitat un historiador de renom internacional que ha excel·lit en aquesta tasca, es tracta de l’hispanista britànic el Professor Sir John H. Elliott.

DSCF1827

Sir John amb un volum de correspondència de l’ajuntament de Puigcerdà del segle XVII i XVIII. Foto: Àngels Casadesús

Acompanyat de la seva esposa, Lady Elliott, el Prof. Elliott ha visitat l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya de la mà d’un dels seus deixebles, el també Professor Xavier Gil i Pujol, fill de Puigcerdà i catedràtic d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona. Durant la visita, Sir John ha pogut veure una selecció de peces del segle XVII, la seva especialitat, amb documents provinents del Consolat de Puigcerdà, la notaria de la vila, la Cúria reial de justícia de Cerdanya i dels grans propietaris rurals de l’època, els monestirs de Ripoll, Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà. Nosaltres hem aprofitat la seva gentilesa per preguntar-li per la seva experiència de recerca als arxius catalans quan, als anys 50, estudiava la revolta catalana de 1640 com a tema de la seva tesi doctoral a la Universitat de Cambridge. Sir John, que conserva el català que va aprendre en aquells anys, ens ha parlat una mica de com va ser, per a un jove anglès, fer recerca a arxius com Vic o la Seu d’Urgell. El seu treball es va publicar en anglès l’any 1963 amb el títol The Revolt of the Catalans: A study in the Decline of Spain, 1598-1640, i és encara una obra de referència pel període.

DSCF1840b

D’esquerra a dreta: el Prof. Gil, Àngels Casadesús, Lady Elliott, Sir John i Erola Simon. Foto: Martí Solé.

Després de l’estada a Catalunya, la seva trajectòria professional el va portar a ser professor a Cambridge, Londres i a l’Institut d’Estudis Avançats de Princeton (EEUU) i més tard a la Universitat d’Òxford, d’on avui és catedràtic emèrit. Els seus estudis s’han centrat en la monarquia hispànica dels Àustries, el comte-duc d’Olivares i les colònies americanes en els segles XVI a XVIII. La rigurositat i excel·lència de la seva tasca li ha valgut doctorats “honoris causa” en diferents universitats i distincions tant importants com la gran creu d’Isabel la Catòlica, el títol de cavaller de S. M. la Reina d’Anglaterra o el Premi Príncep d’Astúries de Ciències Socials l’any 1996, entre d’altres.

Abans de marxar Sir John ens ha dedicat, com a record de la seva visita a l’Arxiu, la darrera edició de la seva obra La rebelión de los catalanes. Un estudio sobre la decadencia de España (1598-1640), (Siglo XXI, 2014). Ens hem acomiadat del Prof. Elliott amb una encaixada ben cordial i segurs d’haver viscut un d’aquells moments tan bonics que ens regala l’Arxiu de tant en tant.

DSCF1845

El Prof. Elliott, signant el seu llibre. Foto: Àngels Casadesús.

 Puigcerdà, 31 d’agost de 2016.

Erola Simon LLeixà, Arxiu Comarcal de la Cerdanya.