Jean-Louis Blanchon (Tarba, 1941) resident a Palau de Cerdanya, és historiador, divulgador i col·laborador des de sempre de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya. El seu àmbit de recerca ha estat preferentment la Cerdanya del segle XX, la Guerra Civil i la postguerra, tot i que també té treballs remarcables sobre el segle XIX.
A l’inici de la seva carrera d’historiador, Blanchon va treballar en profunditat l’etapa de control anarquista de la Cerdanya durant la Guerra Civil: “1936 -1937. Une expérience libertaire en Cerdagne” (Mémoire de Maîtrise, 1986) i “La Cerdagne Pays-frontière, 1936-1948, Rupture ou continuité?” (Tesi, 1992). Aquests treballs són encara una de les fonts principals de coneixement el període. [1]
El buit de poder creat per l’alçament de l’exèrcit franquista el 18 de juliol de 1936 va portar a la substitució dels ajuntaments republicans per un comitè de milícies antifeixistes, molts d’ells controlats pels sindicats anarquistes de la CNT-FAI. A Puigcerdà els milicians armats van nomenar un nou govern municipal en el qual Antonio Martín Escudero, conegut com el Cojo de Málaga, era el comissionat de governació i a efectes pràctics el cap del comitè.
Des de l’estiu del 1936 es va posar en marxa un programa anarquista que pretenia transformar la Cerdanya en una societat igualitària sense autoritats ni privilegis, és el que Jean-Louis Blanchon anomena “experiència llibertària”. Això inclou la col·lectivització dels mitjans de producció com la terra, el bestiar o les fàbriques, la col·lectivització del comerç amb la creació de la Cooperativa Popular de Puigcerdà, la creació d’una biblioteca, construcció d’escoles, etc.
El control anarquista d’una part de la Cerdanya va durar fins a l’abril de 1937 quan Antonio Martín va morir en els anomenats “Fets de Bellver”.[2] Des d’aquell moment les forces de l’ordre de la Generalitat van reprendre el control de la Cerdanya, espai especialment sensible per ser territori de frontera.
Per seguir el desplegament d’aquesta nova societat llibertària i de la ideologia revolucionaria que li servia de base, la font primària més important és el setmanari El Sembrador: Organo comarcal de la Juventudes Libertarias del Ter i del Fresser. La publicació es va començar a editar a Puigcerdà a principis d’agost de 1936 i va aparèixer setmanalment fins el juny de 1937.
El tiratge curt, el context de guerra i les circumstàncies del moment van fer d’aquest òrgan anarquista una publicació extremadament efímera de la qual se’n han conservat molts pocs exemplars. Només dues institucions públiques tenen números originals de El Sembrador, una és l’International Institute of Social History d’Amsterdam i l’altre, l’Archivo Histórico Nacional a Salamanca. En total queden 34 números dels 45 aproximadament que es devien editar.
Per fer els seus treballs, Jean-Louis Blanchon es va procurar reproduccions d’aquests originals. Un cop acabades les recerques les va dipositar a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya on han estat consultades presencialment per infinitat de persones.
Atès que l’interès per aquest període no decau i que els originals encara s’han de consultar presencialment a Amsterdam i Salamanca, des de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya hem volgut facilitar la consulta d’aquest material digitalitzant i penjant a cercador Arxius en línia les reproduccions com a Col·lecció “El Sembrador” de Jean-Louis Blanchon. Així, posem a l’abast dels usuaris una capçalera que pren aquí el màxim interès, al mateix temps que fem un reconeixement a l’investigador per haver-nos cedit el seu material de recerca.
Accediu a la capçalera El Sembrador en línia.
[1] Al tesi de Blanchon ha estat editada recentment: BLANCHON, Jean-Louis. 1936-1948 la Cerdagne dechirée. Canet-en-Roussillon: Éditions Talaia, 2017. 329 p.
[2] Sobre els “Fets de Bellver” hi ha abundant bibliografia perquè l’enfrontament entre els veïns de Bellver de Cerdanya i els anarquistes marca un punt d’inflexió en el control de la rereguarda cerdana. POUS, Joan. SOLÉ SABATÉ, Josep M. Anarquia i república a la Cerdanya (1936-1939) El “Cojo de Málaga” i els fets de Bellver. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1988. 196 p. VIADIU I VENDRELL, Francesc. Delegat d’Ordre Públic a “Lleida la Roja”. Barcelona: Rafel Dalmau, 1979. 212 p.
#ArxiuCerdanya 
Un comentari