Arxiu de la categoria: Patrimoni documental

El Professor Sir John H. Elliott visita l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya

Els testimonis del nostre passat hi són, però muts i silenciosos. Fer-los parlar és la feina de l’historiador, però de cap manera és una tasca senzilla. Requereix profunds coneixements de context, sagacitat, intuïció, capacitat d’anàlisi, visió àmplia i saber sortejar les idees preconcebudes i les lectures esbiaixades influïdes per l’actualitat. Avui ens ha visitat un historiador de renom internacional que ha excel·lit en aquesta tasca, es tracta de l’hispanista britànic el Professor Sir John H. Elliott.

DSCF1827

Sir John amb un volum de correspondència de l’ajuntament de Puigcerdà del segle XVII i XVIII. Foto: Àngels Casadesús

Acompanyat de la seva esposa, Lady Elliott, el Prof. Elliott ha visitat l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya de la mà d’un dels seus deixebles, el també Professor Xavier Gil i Pujol, fill de Puigcerdà i catedràtic d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona. Durant la visita, Sir John ha pogut veure una selecció de peces del segle XVII, la seva especialitat, amb documents provinents del Consolat de Puigcerdà, la notaria de la vila, la Cúria reial de justícia de Cerdanya i dels grans propietaris rurals de l’època, els monestirs de Ripoll, Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà. Nosaltres hem aprofitat la seva gentilesa per preguntar-li per la seva experiència de recerca als arxius catalans quan, als anys 50, estudiava la revolta catalana de 1640 com a tema de la seva tesi doctoral a la Universitat de Cambridge. Sir John, que conserva el català que va aprendre en aquells anys, ens ha parlat una mica de com va ser, per a un jove anglès, fer recerca a arxius com Vic o la Seu d’Urgell. El seu treball es va publicar en anglès l’any 1963 amb el títol The Revolt of the Catalans: A study in the Decline of Spain, 1598-1640, i és encara una obra de referència pel període.

DSCF1840b

D’esquerra a dreta: el Prof. Gil, Àngels Casadesús, Lady Elliott, Sir John i Erola Simon. Foto: Martí Solé.

Després de l’estada a Catalunya, la seva trajectòria professional el va portar a ser professor a Cambridge, Londres i a l’Institut d’Estudis Avançats de Princeton (EEUU) i més tard a la Universitat d’Òxford, d’on avui és catedràtic emèrit. Els seus estudis s’han centrat en la monarquia hispànica dels Àustries, el comte-duc d’Olivares i les colònies americanes en els segles XVI a XVIII. La rigurositat i excel·lència de la seva tasca li ha valgut doctorats “honoris causa” en diferents universitats i distincions tant importants com la gran creu d’Isabel la Catòlica, el títol de cavaller de S. M. la Reina d’Anglaterra o el Premi Príncep d’Astúries de Ciències Socials l’any 1996, entre d’altres.

Abans de marxar Sir John ens ha dedicat, com a record de la seva visita a l’Arxiu, la darrera edició de la seva obra La rebelión de los catalanes. Un estudio sobre la decadencia de España (1598-1640), (Siglo XXI, 2014). Ens hem acomiadat del Prof. Elliott amb una encaixada ben cordial i segurs d’haver viscut un d’aquells moments tan bonics que ens regala l’Arxiu de tant en tant.

DSCF1845

El Prof. Elliott, signant el seu llibre. Foto: Àngels Casadesús.

 Puigcerdà, 31 d’agost de 2016.

Erola Simon LLeixà, Arxiu Comarcal de la Cerdanya.

Els cartells de la Festa de l’Estany

Enguany Puigcerdà celebra el 130 aniversari de la Festa de l’Estany, un dels esdeveniments més singulars del calendari festiu de la nostra vila. La festa va néixer l’any 1886 i, des de llavors, és un símbol de germanor entre la població local i els estiuejants.

130010130002830,0001

Les activitats culturals que des del seu inici conformen la Festa han anat canviant, però el seu nucli segueix essent la desfilada de carrosses guarnides i els focs d’artifici als voltant de l’Estany. Si bé és cert que aquestes activitats s’han adaptat als nous temps i s’han complementat, podríem dir que la Festa de l’Estany conserva encara l’essència romàntica que li van donar els estiuejants de finals del segle XIX.

Una bona manera de resseguir el detall d’aquestes activitats al llarg dels anys és consultar els cartells que des de l’inici s’han imprès per comunicar el calendari d’actes. Els cartells són testimonis del seu temps i ens aporten informació molt més enllà de la lletra escrita: el grafisme, el paper, els colors, el to del text, els logos, etc. 130010130001487,0001

A la Col·lecció de Cartells de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya, conservem 55 cartells de diferents edicions de la Festa de l’Estany. Aquest any els hem digitalitzat i des d’ara els podeu consultar des de casa a través del cercador Arxius en línia.

Tots els detalls de la Festa i moltes coses més les trobareu explicades al llibre titulat “La Festa de l’Estany (1886-2016), 130 anys d’història, tradició i llegenda” escrit per Oriol Mercadal i Enric Quílez, que aquest 2016 ha editat l’Ajuntament de Puigcerdà.

 Que visqui molts anys la Festa de l’Estany!

Erola Simon Lleixà, Arxiu Comarcal de la Cerdanya

130010130003408,0001

Rigolisa fa 300 anys: el Cadastre de Rigolisa de 1716

Durant els treballs de descripció del fons de la família Deulofeu que recentment ha ingressat a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya, s’ha localitzat una còpia del cadastre de Rigolisa, elaborat a l’agost de 1716. Aquest document s’ha trobat dins un lligall referent a les terres que la famíla Aldràn tenia a Puigcerdà i Rigolisa. La importància d’aquest document, del qual no en teníem localitzat l’original, ens ha empès a fer-ne aquesta petita ressenya amb l’objectiu donar-lo a conèixer a possibles investigadors i curiosos.

Podeu accedir al document digitalitzat aquí.

La formació del Reial Cadastre

El 9 desembre de 1715, just a la fi de la Guerra de Successió, es publicà el decret d’aprovació del Reial Cadastre, un impost nou que gravava la riquesa d’una manera directa i, en principi, proporcional. El cadastre tenia a Catalunya un fort caràcter d’impost de guerra i, per tant, de càstig. Va generar una gran oposició popular perquè després d’anys de guerra i ocupacions molta gent no tenia recursos per fer-hi front. La figura clau de la implantació del cadastre a Catalunya va ser José Patiño Rosales, nomenat Intendent de Catalunya el 1713. És per aquest motiu que el primer cadastre aplicat a Catalunya es coneix com a “Cadastre de Patiño”.

Per tal d’organitzar el sistema de recaptació calia fer una recollida sistemàtica d’informació sobre les riqueses i béns productius de cada població. Aquest inventari, denominat enquesta,  permetria posteriorment el repartiment d’un “cupo” o valor predeterminat entre els contribuents en funció de la riquesa de cada poble. Per portar a terme l’enquesta i respondre els formularis, es preveia la creació d’una comissió local formada per dos pagesos coneixedors de lloc i assistida pel rector. Aquestes persones havien d’informar sobre el conjunt del terme “la latitud, longitud y circunferencia del término, con la individuación de sus confrontaciones, de la calidad y cantidad de sus tierras y de su fertilidad y frutos que producen”. També havien de fer un croquis del terme:

 a

Croquis del terme de Rigolisa i descripció dels seus límits i afrontacions: La figura del termino de Regolisa es la que esta puesta arriba que se considera de latitud tres cuartos de hora: su estensión media hora, y su circunferencia á dos horas y que afronta de Oriente con el término de Ur y de Hix, Rio de Raur mediante á mediodia con la villa de Puigcerdan y su término: á Poniente con el término de Saneja Rio de Arabó en medio; y á Tramontana con el término de Enveig y Santa Eulalia.

A més, l’enquesta demanava una relació de totes les unitats familiars incloent els noms, oficis i activitats industrials de tots els veïns. Finalment calia formar un cadastre o inventari de totes les peces de terra, cases, edificis i fàbriques (molins, etc.) del terme amb informació del propietari o arrendador, mida (normalment en jornals), fruits que se’n extreien (tipus de cultiu), afrontacions precises, qualitat de la terra i rendes derivades.

 L’aplicació d’aquesta normativa va generar una documentació de vital importància per al coneixement sistemàtic del territori, les seves riqueses i l’estructura de la propietat de la terra. Les enquestes cadastrals com a document històric ens aporten una gran informació sobre aspectes ben diversos de la geografia humana d’inicis del XVIII: població, toponímia, indústria, tipologies de conreus, estructura dels pobles, vies de comunicació, etc. El cadastre de Rigolisa de 1716 ens situa molts espais que desconeixíem totalment i d’altres que tant sols en sabíem el nom.

 La baronia de Rigolisa

 El terme de Rigolisa, com es veu clarament en la descripció dels seus límits, va molt més enllà del que actualment coneixem com a Rigolisa. Aquest fet té una explicació clara i ens ajuda a entendre molts aspectes de la història de la vila de Puigcerdà i la relació d’aquesta amb els seus veïns més propers. Rigolisa era una antiga baronia feudal propietat del monestir de Sant Miquel de Cuixà. Ocupava tot el promontori del mont cerdà i la seva existència era molt anterior a la fundació de la vila. Quan en Rei Alfons I, a partir de 1177, va impulsar el desenvolupament de Puigcerdà a base de privilegis i prerrogatives reials, va permetre també la instal·lació de l’església de Santa Maria de Puigcerdà sota autoritat del bisbe de la Seu d’Urgell. Aquest fet va comportar un plet entre l’abat de Cuixà i el bisbe d’Urgell que va durar segles. També va generar molts conflictes entre la vila, sota autoritat reial, i els veïns de Rigolista sota jurisdicció de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà.

 El terme de Rigolisa doncs, rodejava fins a tocar-les, les muralles de Puigcerdà. Els actuals barris de la baronia o del Pont de Sant Martí formaven part d’aquest terme.

 Aquests són espais perfectament descrits al cadastre de Rigolisa de 1716. El document ens parla d’espais com la Creu de l’adoberia, que era un encreuament de camins prop del pont de Sant Martí. Ens parla també del fortí de la neu o pou de la neu, que sabem que es situa darrera el llac, al capdamunt de la ronda dels torreons. Esmenta altres topònims com la costa del castell, la font de les vinyes, les palanques d’Age, la Barrada, el vall de les muralles velles, la Creu d’en Roca o el Joc de la bola. Però no només parla d’espais, també parla de persones, famílies i activitats. Gràcies al cadastre de Rigolisa podem conèixer tots els molins que treballaven a la vora del Querol, on estaven situats i quantes moles tenien.

 Les informacions que aquest document ens aporta són, en definitiva, molt riques i diverses. Només cal que us animeu a llegir aquesta fotografia fixa feta amb rigor i detall ara fa 300 anys.

 Descripció del document

Títol formal: Catastro o Ynventario del lugar y termino de Regolisa hecho por el comun y particulares del dicho lugar en agosto del año 1716.

Referència documental: Arxiu Comarcal de la Cerdanya. Fons Deulofeu. Lligall “Heretat Aldràn. Rigolisa, Puigcerdà, Ventajola, Saneja. Tom B I”. CU 8.

Descripció física: Manuscrit en un plec de 48 pàgines, format foli.

Contingut: Relació de les peces o unitats cadastrals que posseeix cada propietari. Identifica 226 unitats cadastrals que poden ser: cases, molins, horts, camps o prats.Per cada unitat cadastral es consigna la mida (en jornals), les afrontacions (llevant, migdia, ponent i tramuntana), la producció (herba, arbres fruiters, blat, sègol…) i els rèdits que en deriven. Al final del document inclou un índex de propietaris. Còpia del segle XIX.

Erola Simon Lleixà, Arxiu Comarcal de la Cerdanya

El patrimoni documental i bibliogràfic mèdic de l’ACCE

DSCF0763El XIX Congrés Internacional d’Història de la Medicina celebrat a Puigcerdà els dies 10, 11 i 12 de juny de 2016, va donar l’oportunitat a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya de parlar del nostre patrimoni documental i bibliogràfic mèdic. Un patrimoni notable, singular i molt desconegut. L’Arxiu va ser convidat a participar en la taula rodona sobre “preservació i difusió del patrimoni sanitari català”.  En aquest article us volem fer cinc cèntims del que hi vàrem presentar: el fons documental de l’Hospital de Puigcerdà i la bibliografia mèdica i farmacèutica de les biblioteques antiquàries de l’Arxiu.

EL PATRIMONI DOCUMENTAL MÈDIC DE L’ARXIU

Si parlem de patrimoni documental mèdic a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya ens hem de referir al fons de l’Hospital de Puigcerdà. Es constata l’existència de l’Hospital de Puigcerdà gràcies a una anotació al llibre del Ca de Mostra de 1674 (fons Ajuntment de Puigcerdà). La nota ens diu que el 6 de gener de 1190, el rei Pere el Cerimoniós confirma als habitants de Puigcerdà el privilegi de tenir hospital i posa sota la seva protecció el que tenien edificat prop de l’església. Posteriorment, al llarg del segle XIII, successius privilegis reials assignaran recursos per a la consolidació i manteniment de l’Hospital i fins i tot donaràn permís per tal que l’Hospital disposi d’església i cementiri pròpis.

Sabem doncs que l’Hospital neix i es desenvolupa paral·lelament a la fundació i consolidació de la mateixa vila de Puigcerdà. També tenim la certesa que durant més de 800 anys aquesta institució ha ocupat el mateix indret davant de l’església de Santa Maria de Puigcerdà. Lamentablement, la documentació de l’Hospital que ha arribat als nostres dies és tant sols una petita part de l’arxiu que presumiblement havia de tenir una institució d’aquesta trajectòria. Sabem que un incendi al segle XVIII va destruir quasi tot el fons. El que ens ha quedat, estava barrejat amb el fons de l’Ajuntament de Puigcerdà. La qual cosa és ben lògica si tenim en compte que l’Ajuntament de la vila ha estat sempre el patró i administrador de l’Hospital.

Conservem 1 metre lineal de documentació d’entre 1349 i 1980, on predominen els documents dels segles XVII i XVIII. La catalogació recent que vàrem realitzar d’aquest fons l’any 2013, ha permès identificar les següents sèries documentals:

  • Privilegis, ordinacions i normativa: (s. XVIII i XIX). Reglaments de funcionament de l’hospital.
  • Òrgans de direcció: (s. XIX i XX). Documents sobre els administradors de l’hospital.
  • Personal: (s. XVIII i XIX) documentació solta i correspondència sobre qüestions relacionades amb les places de metge i les seves retribucions.
  • Gestió del patrimoni: (s. XIV-XX). Llibres de l’Hospital Major i Hospital Bernat d’Enveig (XIV-XV) relatius al patrimoni de l’hospital: arrendaments, testaments, capbreus, relacions de béns, etc. Defensa del patrimoni (s. XVIII i XIX). Processos judicials. Comptes i rebuts.
  • Activitat mèdica i assistencial: (s. XVIII i XIX) relacions d’ingressos de militars, registres d’entrada i sortida de malalts, inventaris de material sanitari.
  • Confraria del Sant Àngel Custodi: Llibre de la confraria i testament de fundació de l’orde.

D’aquest conjunt cal destacar algunes peces singulars com els dos llibres dels segles XIV i XV que recullen els arrendaments, testaments, capbreus, relacions de béns, etc. de l’Hospital Major i de l’Hospital Bernat d’Enveig.

    DSCF0722       DSCF0723

Un inventari de material sanitari de 1490. I el llibre de la Confraria del Sant Àngel Custodi (1631-1666) que inclou una còpia de la butlla del papa Urbà VIII que va donar permís per a la creació de la confraria i la relació anual dels confrares i les seves aportacions.

DSCF0734

 EL PATRIMONI BIBLIOGRÀFIC MÈDIC DE L’ARXIU

Entre els fons bibliogràfics antic de l’Arxiu, trobem unes quantes peces molt significatives sobre medicina i farmàcia. A la biblioteca personal del farmacèutic Josep Maria Martí Terrada (1837-1917), hi ha una cinquantena de llibres de farmàcia amb peces tant destacades com la Concordia pharmacopolarvm barcinonensivm, editada a Barcelona l’any  1587 o el Dispensarium magistri de Nicole Prévost publicat a Lió el 1538.

JMMT_222

A la biblioteca antiquària de l’Arxiu, s’han localitzat també una altra Concòrdia de Barcelona de 1587 i la farmacopea valenciana de 1601 coneguda com  Officina Medicamentorum. Aquests dos volums estan en un estat molt precari de conservació. Cal destacar també la Historia generalis plantarum publicada a Lió el 1586-1587 o els Dialogus de re medica compendiaria del valencià Pedro Ximeno publicat a València el 1549.

DSCF0736

 Consultes

Per saber-ne més:

REVENTÓS I CONTI, Jacint. “L’Hospital de Puigcerdà”. Dins: Història dels Hospitals de Catalunya, Els Hospitals del Pirineu i Prepirineu (vol. III) p.73-81. Barcelona: Fundació Uriach, 1999.

CASAMITJANA, Núria. “La Concòrdia de Barcelona de l’any 1587, a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya, fons Josep M. Martí”. Comunicació presentada a les XII Jornades d’Història de la Farmàcia, celebrades a Barcelona el novembre de 2015 (en premsa).

Erola Simon Lleixà, Arxiu Comarcal de la Cerdanya