Arxiu de la categoria: Patrimoni documental

El fons notarial de Puigcerdà

El fons notarial de Puigcerdà constitueix un patrimoni documental de primer ordre i, de llarg, el fons més consultat del nostre arxiu. La riquesa en informació que aporten els protocols notarials fa que siguin utilitzats per a recerques de tot tipus, especialment per les recerques genealògiques, però no només. Recentment s’han treballat aquests llibres en investigacions sobre comerç de llana i teixits en època medieval, fargues i comerç de de ferro en època moderna, retaules i seguiment de la producció pictòrica d’alguns artistes d’obra religiosa, Guerra de Successió, bandolerisme, estructures familiars, aprofitaments forestals, etc.

Amb motiu de la celebració el passat dia 8 de juny de 2018 del Seminari “Els protocols notarials i la Història: possibilitats de recerca” coorganitzat pel Màster de Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona i l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya, hem volgut preparar una presentació sumària del fons amb informació sobre la seva cronologia, abast territorial i història de la seva configuració i conservació al llarg del temps.

IMG_0809.jpg

Els protocols notarials medievals es conserven a l’ACCE en capses de conservació especials fetes a mida per a cada llibre.

Situació i dependència orgànica

El fons notarial de Puigcerdà es troba custodiat a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya (ACCE) des de la creació de l’Arxiu el 1989. Te un volum de 203,2 metres lineals amb un total de 4.869 protocols que van des de 1260 fins a 1960. Aquesta cronologia te una important pèrdua en el període comprès entre 1800 i 1940 a resultes de l’incendi de la notaria de Puigcerdà durant la Guerra Civil.

L’any 1983 els arxivers Sebastià Bosom i Salvador Galceran van elaborar el Catàleg de protocols de Puigcerdà, publicat per la Fundació Noguera dins la seva col·lecció Inventaris dels Arxius Notarials de Catalunya. Aquesta ha estat l’eina principal de referencia i ordenació del fons fins que, l’any 2014, es va realitzar una revisió física de tots els protocols amb una important acció de conservació. Aquesta intervenció va permetre informatitzar el catàleg de 1983 i fer-lo consultable a través del cercador de documents Arxius en línia.

El fons notarial de Puigcerdà és un fons totalment viu. El notari de Puigcerdà és també el notari arxiver del districte notarial i el responsable dels protocols de més de 25 anys de totes les notaries del districte que avui són les de Puigcerdà, Camprodon i Ripoll.

Estructura territorial del fons

El Reial Decret de 28 de desembre de 1866 creà la primera demarcació notarial a l’Estat espanyol amb l’enumeració dels municipis amb notaria agrupats per districtes. Al districte notarial de Puigcerdà li foren adjudicades cinc notaries, una per a cada una de les següents poblacions: Camprodon, Ripoll, Ribes de Freser, Sant Joan de les Abadesses i Puigcerdà, la última com a cap de districte. Tres anys després, el Decret Llei de 8 de gener de 1869 creà els arxius generals de districte notarial o de partit judicial, establerts a la població on residia el jutjat de primera instància. Per tant, fou en aquest moment que nasqué l’Arxiu notarial del districte de Puigcerdà i es començà la tasca de concentrar tots els protocols antics que aleshores es trobaven en mans de particulars.

En aquest punt cal fer un parèntesis per explicar quines foren les circumstàncies històriques per les quals l’arxiu del districte notarial recaigué en Puigcerdà. Quan el 1834 es crearen els partits judicials els pobles de Cerdanya i l’alt Ripollès van quedar compresos dins el partit judicial de Ribes amb capital a la població ripollesa de Ribes de Freser. En aquell mateix any 1834 el Jutjat va haver de ser traslladat a Puigcerdà a causa de l’ocupació carlina de la població de Ribes de Freser, una mesura que es preveia provisional. Malgrat això, el cap de partit judicial es va mantenir a Puigcerdà fins que una reial ordre del Ministerio de Gobernación de 1861 establí definitivament la capitalitat del partit judicial a Puigcerdà i la seva denominació oficial com a Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Puigcerdà. El fet que posteriorment la legislació notarial adoptés els districtes judicials com a planta per als districtes notarials va suposar la instal·lació de la capital del districte notarial del partit a Puigcerdà i, per extensió, la concentració dels protocols antics en aquesta vila.

Les divisions territorials de 1659 i 1833

Les divisions territorials sofertes per la Cerdanya el 1659 i el 1833, han tingut un impacte significatiu en la producció i posterior conservació dels protocols notarials de la comarca i s’han de tenir en compte per entendre l’estructura interna del fons notarial.

El 1659 el Tractat dels Pirineus va dividir en dues parts el comtat de Cerdanya. 33 poblacions del comtat van passar a sobirania francesa. Molts dels habitants d’aquests pobles van seguir acudint al notari de Puigcerdà com havien fet sempre fins que el 1722 s’instal·là a Sallagosa la primera oficina notarial francesa. Els protocols de la notaria de Sallagosa es troben dipositats als Archives Départamentales des Pyrénées-Orientales. (ADPO. Subsérie 3 E Archives Notariales).

Posteriorment, al 1833 la divisió provincial promoguda per l’Estat espanyol va imposar una nova frontera administrativa que dividia la Cerdanya en dues províncies, Girona i Lleida. Els municipis de Prats i Sansor, Riu de Cerdanya, Bellver, Prullans, Meranges, Lles i Montellà-Martinet va quedar compresos dins la província de Lleida i quan al 1834 es van crear els partits judicials van quedar dins el partit judicial de la Seu d’Urgell.

Amb la creació dels arxius generals del districte el 1869 els protocols de la notaria de Bellver de Cerdanya van quedar dispersats, els més antics fins a mitjans del segle XVII van anar a parar a l’arxiu notarial del districte de Puigcerdà i suposem que la resta van ser concentrats a l’Arxiu General del districte notarial de la Seu d’Urgell. Actualment d’aquests només se’n conserven alguns exemplars de finals del segle XVIII i mitjans del XIX a l’Arxiu Històric Provincial de Lleida (vegeu el Catàleg de protocols notarials de Lleida de Lluïsa Casas, Fundació Noguera, 1983).

Estructura cronològica i territorial del fons

El fons notarial de Puigcerdà té dos nivells bàsics de classificació: poblacions i notaris per ordre cronològic.

Gràfic ARCHIFAM

Amb aquest quadre podem veure amb un sol cop d’ull les cronologies de cada una de les poblacions amb notaries. La vila de Puigcerdà és el lloc on s’han conservat més protocols, des de mitjans segle XIII fins a finals del XVIII i fins avui després de 1940. Aquesta part te un total de 3.343 unitats de descripció. Es fa evident també la pèrdua de documentació entre 1800 i 1940. Aquesta lamentable pèrdua va ser causada per la destrucció de la oficina notarial de Puigcerdà l’any 1936 que en aquell moment custodiava tots els protocols del segle XIX i principis del XX. Afortunadament els més antics es trobaven emmagatzemats als baixos de l’ajuntament de Puigcerdà juntament amb la documentació municipal. Cal també esmentar que els protocols de Sant Joan de les Abadesses que veiem reflectits al quadre es conserven a la mateixa parròquia de Sant Joan, així mateix passa amb una petita part dels protocols de Ripoll que es troben a l’Arxiu Comarcal del Ripollès.

Per conèixer la importància del fons notarial de Puigcerdà respecte a altres arxius notarials del Pirineu català hem comparat els volums i cronologies conservades de cada un d’ells.

Districte notarial de Nombre de protocols conservats
Puigcerdà 4869
Berga 3764
La Seu d’Urgell 2249
Tremp 1207
Sort 1195
Vielha e Mijaran 156
Font: PAGAROLAS, Els fons de protocols… p. 121-200. 

Pel que fa a les cronologies, només Berga, la Seu d’Urgell i Puigcerdà tenen protocols medievals, mentre que els altres districtes només tenen llibres a partir d’època moderna.

El naixement del notariat a Cerdanya

Els primers esments de notaris a Puigcerdà fan referència a escrivans del servei reial, concretament la primera referència escrita d’un notari local la tenim el 1246 quan Ramon d’Isavall firma com a notari públic de Puigcerdà en una carta de venta d’un alou a Naüja (ACCE, Col·lecció de pergamins de l’ACCE, cu 226). Es tracta de notaris directament nomenats pel senyor jurisdiccional de Puigcerdà, el Rei. El primer protocol notarial conservat és de Pere Gisclavar i data del 1260 (ACCE. Fons Notarial de Puigcerdà, cu 1). La situació dels notaris a Puigcerdà es normalitza quan el 1264 el rei Jaume I el Conqueridor concedeix a la vila escrivania pública i potestat per a nomenar notaris mitjançant el pagament d’un cens anual. Estableix que els notaris seran escollits pels cònsols i no podran ser religiosos (ACCE. Col·lecció de pergamins de l’ACCE, cu 724).

preg_724.jpg

Privilegi reial pel qual Jaume I concedeix a Puigcerdà escrivania pública i potestat per nomenar notaris. ACCE, Col·lecció de pergamins, cu724)

Al llarg dels segles veiem com la vila lluita per defensar aquest privilegi i actua contra tot aquell que exerceixi de notari a Cerdanya sense haver estat autoritzat pel consolat. L’historiador i arxiver Sebastià Bosom Isern exposa en el seu treball El notariat a Puigcerdà diferents exemples on el consolat de Puigcerdà defensa els seus privilegis relatius al nomenament dels notaris. D’aquesta manera a partir de finals del segle XIII s’erigeix un col·lectiu que serà de gran importància en els afers públics i privats, comercials i jurídics de la Cerdanya: els notaris que provenen de les elits locals i que estan estretament vinculats als poders públics.

 Tipologia dels llibres

Abans de la homogeneïtzació del treball dels notaris al segle XIV, aquests creen diferents tipologies de llibres segons l’origen dels individus que intervenen en les actes: així tenim els llibres firmitatis que inclouen les actes dels habitants de Puigcerdà. Fins a 13 llibres firmitatis tenen a la portada el dibuix d’un castell sempre amb la mateixa forma: dues torres laterals i una central més altra. Bosom i d’altres autors han indicat que podria tractar-se d’una imatge simplificada del castell de Puigcerdà.

(03_ErolaSimon_fig. 2)

Portada del llibre firmitatis de Mateu d’Oliana i Ramon de Coguls de 1296-1297, cu 11.

Per altra banda trobem els llibres extraneorum que recullen les actes de persones d’altres pobles de la Cerdanya. Una altra divisió són els clàssics llibres de deutes debitorum o de testaments testamentorum. En la categoria dels llibres especials trobem els llibres boaciorum amb contractes sobre bestiar, panneriorum amb contractes sobre la producció tèxtil i finalment els iudeorum reservats per actes de la comunitat jueva de Puigcerdà. La investigadora Claude Denjean va analitzar en profunditat els llibres de jueus del fons notarial de Puigcerdà a la seva tesi Juifs et chrétiens. De Perpignan à Puigcerdà XIIIe-XIVe siècles, editada per Trabucaire l’any 2004.

Per finalitzar aquest text cal dir que les informacions recollides provenen essencialment dels treballs que Sebastià Bosom va fer durant la fase de catalogació del fons a la dècada de 1980 i que han estat de referència fins ara. Actualment, l’estudiant de doctorat Elizabeth Comuzzi de la Universitat de Califòrnia – Los Angeles està duent a terme una investigació que aprofundeix en el coneixement de la gènesi de la institució notarial a Puigcerdà. Esperem que ben aviat les seves publicacions ens aportin novetats en aquest aspecte.

BIBLIOGRAFIA

BOSOM I ISERN, Sebastià; GALCERAN I VIGUÉ, Salvador. Catàleg de Protocols de Puigcerdà. Barcelona: Fundació Noguera, 1983. 364 p. (Inventaris d’Arxius Notarials de Catalunya; 4).

BOSOM, Sebastià (inèdit) El notariat a Puigcerdà. Tesis de llicenciatura de la Universitat de Barcelona dirigida per Carme Batlle, 1983.

BOSOM, Sebastià (1998), “Dibuixos notarials del segle XIII: o un altre art dels notaris”.  Ceretania: Quaderns d’estudis Cerdans. Puigcerdà: Groupe de recherches archéologiques et històriques de Cerdagne, Institut d’Estudis Ceretans. Núm. 2 (1998). p. 47-63.

CASAS, Lluïsa. Catàleg de protocols notarials de Lleida. Barcelona: Fundació Noguera, 1983. 257 p. (Inventaris d’Arxius Notarials de Catalunya; 2).

CASAS, Lluïsa; PAGAROLAS, Laureà; TOR, Jordi (2005) “La primera demarcació notarial espanyola de 1866: el projecte del Col·legi de Notaris de Barcelona”. Estudis històrics i Documents dels Arxius de Protocols. Barcelona: Col·legi de Notaris de Catalunya, Fundació Noguera. Núm. 23 (2005). p. 279-319.

DENJEAN, Claude. Juifs et chrétiens. De Perpignan à Puigcerdà XIIIe-XIVe siècles,  Perpignan: Editions Trabucaire, 2004. 239 p.

GARÇON, Sofia. “Els Raurez, notaris de Puigcerdà. Un cas de desaretament al segle XVIII?” Ker: Revista científica de l’associació Grup de Recerca de Cerdanya. Núm. 2 (2009). p. 42-48.

PAGAROLAS, Laureà. [Coord.]. Els fons de protocols de Catalunya. Estat actual i proposta de sistematització. Barcelona, Associació d’Arxivers de Catalunya, 2005. 308 p. (Textos; 5).

SIMON, Erola. “Entrevista a la medievalista Elizabeth Comuzzi (UCLA)”. Blog Arxiu Cerdanya. Agost 2017.

 

Arxiu Comarcal de la Cerdanya, Erola Simon Lleixà

Anuncis

El Professor Sir John H. Elliott visita l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya

Els testimonis del nostre passat hi són, però muts i silenciosos. Fer-los parlar és la feina de l’historiador, però de cap manera és una tasca senzilla. Requereix profunds coneixements de context, sagacitat, intuïció, capacitat d’anàlisi, visió àmplia i saber sortejar les idees preconcebudes i les lectures esbiaixades influïdes per l’actualitat. Avui ens ha visitat un historiador de renom internacional que ha excel·lit en aquesta tasca, es tracta de l’hispanista britànic el Professor Sir John H. Elliott.

DSCF1827

Sir John amb un volum de correspondència de l’ajuntament de Puigcerdà del segle XVII i XVIII. Foto: Àngels Casadesús

Acompanyat de la seva esposa, Lady Elliott, el Prof. Elliott ha visitat l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya de la mà d’un dels seus deixebles, el també Professor Xavier Gil i Pujol, fill de Puigcerdà i catedràtic d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona. Durant la visita, Sir John ha pogut veure una selecció de peces del segle XVII, la seva especialitat, amb documents provinents del Consolat de Puigcerdà, la notaria de la vila, la Cúria reial de justícia de Cerdanya i dels grans propietaris rurals de l’època, els monestirs de Ripoll, Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà. Nosaltres hem aprofitat la seva gentilesa per preguntar-li per la seva experiència de recerca als arxius catalans quan, als anys 50, estudiava la revolta catalana de 1640 com a tema de la seva tesi doctoral a la Universitat de Cambridge. Sir John, que conserva el català que va aprendre en aquells anys, ens ha parlat una mica de com va ser, per a un jove anglès, fer recerca a arxius com Vic o la Seu d’Urgell. El seu treball es va publicar en anglès l’any 1963 amb el títol The Revolt of the Catalans: A study in the Decline of Spain, 1598-1640, i és encara una obra de referència pel període.

DSCF1840b

D’esquerra a dreta: el Prof. Gil, Àngels Casadesús, Lady Elliott, Sir John i Erola Simon. Foto: Martí Solé.

Després de l’estada a Catalunya, la seva trajectòria professional el va portar a ser professor a Cambridge, Londres i a l’Institut d’Estudis Avançats de Princeton (EEUU) i més tard a la Universitat d’Òxford, d’on avui és catedràtic emèrit. Els seus estudis s’han centrat en la monarquia hispànica dels Àustries, el comte-duc d’Olivares i les colònies americanes en els segles XVI a XVIII. La rigurositat i excel·lència de la seva tasca li ha valgut doctorats “honoris causa” en diferents universitats i distincions tant importants com la gran creu d’Isabel la Catòlica, el títol de cavaller de S. M. la Reina d’Anglaterra o el Premi Príncep d’Astúries de Ciències Socials l’any 1996, entre d’altres.

Abans de marxar Sir John ens ha dedicat, com a record de la seva visita a l’Arxiu, la darrera edició de la seva obra La rebelión de los catalanes. Un estudio sobre la decadencia de España (1598-1640), (Siglo XXI, 2014). Ens hem acomiadat del Prof. Elliott amb una encaixada ben cordial i segurs d’haver viscut un d’aquells moments tan bonics que ens regala l’Arxiu de tant en tant.

DSCF1845

El Prof. Elliott, signant el seu llibre. Foto: Àngels Casadesús.

 Puigcerdà, 31 d’agost de 2016.

Erola Simon LLeixà, Arxiu Comarcal de la Cerdanya.

Els cartells de la Festa de l’Estany

Enguany Puigcerdà celebra el 130 aniversari de la Festa de l’Estany, un dels esdeveniments més singulars del calendari festiu de la nostra vila. La festa va néixer l’any 1886 i, des de llavors, és un símbol de germanor entre la població local i els estiuejants.

130010130002830,0001

Les activitats culturals que des del seu inici conformen la Festa han anat canviant, però el seu nucli segueix essent la desfilada de carrosses guarnides i els focs d’artifici als voltant de l’Estany. Si bé és cert que aquestes activitats s’han adaptat als nous temps i s’han complementat, podríem dir que la Festa de l’Estany conserva encara l’essència romàntica que li van donar els estiuejants de finals del segle XIX.

Una bona manera de resseguir el detall d’aquestes activitats al llarg dels anys és consultar els cartells que des de l’inici s’han imprès per comunicar el calendari d’actes. Els cartells són testimonis del seu temps i ens aporten informació molt més enllà de la lletra escrita: el grafisme, el paper, els colors, el to del text, els logos, etc. 130010130001487,0001

A la Col·lecció de Cartells de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya, conservem 55 cartells de diferents edicions de la Festa de l’Estany. Aquest any els hem digitalitzat i des d’ara els podeu consultar des de casa a través del cercador Arxius en línia.

Tots els detalls de la Festa i moltes coses més les trobareu explicades al llibre titulat “La Festa de l’Estany (1886-2016), 130 anys d’història, tradició i llegenda” escrit per Oriol Mercadal i Enric Quílez, que aquest 2016 ha editat l’Ajuntament de Puigcerdà.

 Que visqui molts anys la Festa de l’Estany!

Erola Simon Lleixà, Arxiu Comarcal de la Cerdanya

130010130003408,0001

Rigolisa fa 300 anys: el Cadastre de Rigolisa de 1716

Durant els treballs de descripció del fons de la família Deulofeu que recentment ha ingressat a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya, s’ha localitzat una còpia del cadastre de Rigolisa, elaborat a l’agost de 1716. Aquest document s’ha trobat dins un lligall referent a les terres que la famíla Aldràn tenia a Puigcerdà i Rigolisa. La importància d’aquest document, del qual no en teníem localitzat l’original, ens ha empès a fer-ne aquesta petita ressenya amb l’objectiu donar-lo a conèixer a possibles investigadors i curiosos.

Podeu accedir al document digitalitzat aquí.

La formació del Reial Cadastre

El 9 desembre de 1715, just a la fi de la Guerra de Successió, es publicà el decret d’aprovació del Reial Cadastre, un impost nou que gravava la riquesa d’una manera directa i, en principi, proporcional. El cadastre tenia a Catalunya un fort caràcter d’impost de guerra i, per tant, de càstig. Va generar una gran oposició popular perquè després d’anys de guerra i ocupacions molta gent no tenia recursos per fer-hi front. La figura clau de la implantació del cadastre a Catalunya va ser José Patiño Rosales, nomenat Intendent de Catalunya el 1713. És per aquest motiu que el primer cadastre aplicat a Catalunya es coneix com a “Cadastre de Patiño”.

Per tal d’organitzar el sistema de recaptació calia fer una recollida sistemàtica d’informació sobre les riqueses i béns productius de cada població. Aquest inventari, denominat enquesta,  permetria posteriorment el repartiment d’un “cupo” o valor predeterminat entre els contribuents en funció de la riquesa de cada poble. Per portar a terme l’enquesta i respondre els formularis, es preveia la creació d’una comissió local formada per dos pagesos coneixedors de lloc i assistida pel rector. Aquestes persones havien d’informar sobre el conjunt del terme “la latitud, longitud y circunferencia del término, con la individuación de sus confrontaciones, de la calidad y cantidad de sus tierras y de su fertilidad y frutos que producen”. També havien de fer un croquis del terme:

 a

Croquis del terme de Rigolisa i descripció dels seus límits i afrontacions: La figura del termino de Regolisa es la que esta puesta arriba que se considera de latitud tres cuartos de hora: su estensión media hora, y su circunferencia á dos horas y que afronta de Oriente con el término de Ur y de Hix, Rio de Raur mediante á mediodia con la villa de Puigcerdan y su término: á Poniente con el término de Saneja Rio de Arabó en medio; y á Tramontana con el término de Enveig y Santa Eulalia.

A més, l’enquesta demanava una relació de totes les unitats familiars incloent els noms, oficis i activitats industrials de tots els veïns. Finalment calia formar un cadastre o inventari de totes les peces de terra, cases, edificis i fàbriques (molins, etc.) del terme amb informació del propietari o arrendador, mida (normalment en jornals), fruits que se’n extreien (tipus de cultiu), afrontacions precises, qualitat de la terra i rendes derivades.

 L’aplicació d’aquesta normativa va generar una documentació de vital importància per al coneixement sistemàtic del territori, les seves riqueses i l’estructura de la propietat de la terra. Les enquestes cadastrals com a document històric ens aporten una gran informació sobre aspectes ben diversos de la geografia humana d’inicis del XVIII: població, toponímia, indústria, tipologies de conreus, estructura dels pobles, vies de comunicació, etc. El cadastre de Rigolisa de 1716 ens situa molts espais que desconeixíem totalment i d’altres que tant sols en sabíem el nom.

 La baronia de Rigolisa

 El terme de Rigolisa, com es veu clarament en la descripció dels seus límits, va molt més enllà del que actualment coneixem com a Rigolisa. Aquest fet té una explicació clara i ens ajuda a entendre molts aspectes de la història de la vila de Puigcerdà i la relació d’aquesta amb els seus veïns més propers. Rigolisa era una antiga baronia feudal propietat del monestir de Sant Miquel de Cuixà. Ocupava tot el promontori del mont cerdà i la seva existència era molt anterior a la fundació de la vila. Quan en Rei Alfons I, a partir de 1177, va impulsar el desenvolupament de Puigcerdà a base de privilegis i prerrogatives reials, va permetre també la instal·lació de l’església de Santa Maria de Puigcerdà sota autoritat del bisbe de la Seu d’Urgell. Aquest fet va comportar un plet entre l’abat de Cuixà i el bisbe d’Urgell que va durar segles. També va generar molts conflictes entre la vila, sota autoritat reial, i els veïns de Rigolista sota jurisdicció de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà.

 El terme de Rigolisa doncs, rodejava fins a tocar-les, les muralles de Puigcerdà. Els actuals barris de la baronia o del Pont de Sant Martí formaven part d’aquest terme.

 Aquests són espais perfectament descrits al cadastre de Rigolisa de 1716. El document ens parla d’espais com la Creu de l’adoberia, que era un encreuament de camins prop del pont de Sant Martí. Ens parla també del fortí de la neu o pou de la neu, que sabem que es situa darrera el llac, al capdamunt de la ronda dels torreons. Esmenta altres topònims com la costa del castell, la font de les vinyes, les palanques d’Age, la Barrada, el vall de les muralles velles, la Creu d’en Roca o el Joc de la bola. Però no només parla d’espais, també parla de persones, famílies i activitats. Gràcies al cadastre de Rigolisa podem conèixer tots els molins que treballaven a la vora del Querol, on estaven situats i quantes moles tenien.

 Les informacions que aquest document ens aporta són, en definitiva, molt riques i diverses. Només cal que us animeu a llegir aquesta fotografia fixa feta amb rigor i detall ara fa 300 anys.

 Descripció del document

Títol formal: Catastro o Ynventario del lugar y termino de Regolisa hecho por el comun y particulares del dicho lugar en agosto del año 1716.

Referència documental: Arxiu Comarcal de la Cerdanya. Fons Deulofeu. Lligall “Heretat Aldràn. Rigolisa, Puigcerdà, Ventajola, Saneja. Tom B I”. CU 8.

Descripció física: Manuscrit en un plec de 48 pàgines, format foli.

Contingut: Relació de les peces o unitats cadastrals que posseeix cada propietari. Identifica 226 unitats cadastrals que poden ser: cases, molins, horts, camps o prats.Per cada unitat cadastral es consigna la mida (en jornals), les afrontacions (llevant, migdia, ponent i tramuntana), la producció (herba, arbres fruiters, blat, sègol…) i els rèdits que en deriven. Al final del document inclou un índex de propietaris. Còpia del segle XIX.

Erola Simon Lleixà, Arxiu Comarcal de la Cerdanya

El patrimoni documental i bibliogràfic mèdic de l’ACCE

DSCF0763El XIX Congrés Internacional d’Història de la Medicina celebrat a Puigcerdà els dies 10, 11 i 12 de juny de 2016, va donar l’oportunitat a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya de parlar del nostre patrimoni documental i bibliogràfic mèdic. Un patrimoni notable, singular i molt desconegut. L’Arxiu va ser convidat a participar en la taula rodona sobre “preservació i difusió del patrimoni sanitari català”.  En aquest article us volem fer cinc cèntims del que hi vàrem presentar: el fons documental de l’Hospital de Puigcerdà i la bibliografia mèdica i farmacèutica de les biblioteques antiquàries de l’Arxiu.

EL PATRIMONI DOCUMENTAL MÈDIC DE L’ARXIU

Si parlem de patrimoni documental mèdic a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya ens hem de referir al fons de l’Hospital de Puigcerdà. Es constata l’existència de l’Hospital de Puigcerdà gràcies a una anotació al llibre del Ca de Mostra de 1674 (fons Ajuntment de Puigcerdà). La nota ens diu que el 6 de gener de 1190, el rei Pere el Cerimoniós confirma als habitants de Puigcerdà el privilegi de tenir hospital i posa sota la seva protecció el que tenien edificat prop de l’església. Posteriorment, al llarg del segle XIII, successius privilegis reials assignaran recursos per a la consolidació i manteniment de l’Hospital i fins i tot donaràn permís per tal que l’Hospital disposi d’església i cementiri pròpis.

Sabem doncs que l’Hospital neix i es desenvolupa paral·lelament a la fundació i consolidació de la mateixa vila de Puigcerdà. També tenim la certesa que durant més de 800 anys aquesta institució ha ocupat el mateix indret davant de l’església de Santa Maria de Puigcerdà. Lamentablement, la documentació de l’Hospital que ha arribat als nostres dies és tant sols una petita part de l’arxiu que presumiblement havia de tenir una institució d’aquesta trajectòria. Sabem que un incendi al segle XVIII va destruir quasi tot el fons. El que ens ha quedat, estava barrejat amb el fons de l’Ajuntament de Puigcerdà. La qual cosa és ben lògica si tenim en compte que l’Ajuntament de la vila ha estat sempre el patró i administrador de l’Hospital.

Conservem 1 metre lineal de documentació d’entre 1349 i 1980, on predominen els documents dels segles XVII i XVIII. La catalogació recent que vàrem realitzar d’aquest fons l’any 2013, ha permès identificar les següents sèries documentals:

  • Privilegis, ordinacions i normativa: (s. XVIII i XIX). Reglaments de funcionament de l’hospital.
  • Òrgans de direcció: (s. XIX i XX). Documents sobre els administradors de l’hospital.
  • Personal: (s. XVIII i XIX) documentació solta i correspondència sobre qüestions relacionades amb les places de metge i les seves retribucions.
  • Gestió del patrimoni: (s. XIV-XX). Llibres de l’Hospital Major i Hospital Bernat d’Enveig (XIV-XV) relatius al patrimoni de l’hospital: arrendaments, testaments, capbreus, relacions de béns, etc. Defensa del patrimoni (s. XVIII i XIX). Processos judicials. Comptes i rebuts.
  • Activitat mèdica i assistencial: (s. XVIII i XIX) relacions d’ingressos de militars, registres d’entrada i sortida de malalts, inventaris de material sanitari.
  • Confraria del Sant Àngel Custodi: Llibre de la confraria i testament de fundació de l’orde.

D’aquest conjunt cal destacar algunes peces singulars com els dos llibres dels segles XIV i XV que recullen els arrendaments, testaments, capbreus, relacions de béns, etc. de l’Hospital Major i de l’Hospital Bernat d’Enveig.

    DSCF0722       DSCF0723

Un inventari de material sanitari de 1490. I el llibre de la Confraria del Sant Àngel Custodi (1631-1666) que inclou una còpia de la butlla del papa Urbà VIII que va donar permís per a la creació de la confraria i la relació anual dels confrares i les seves aportacions.

DSCF0734

 EL PATRIMONI BIBLIOGRÀFIC MÈDIC DE L’ARXIU

Entre els fons bibliogràfics antic de l’Arxiu, trobem unes quantes peces molt significatives sobre medicina i farmàcia. A la biblioteca personal del farmacèutic Josep Maria Martí Terrada (1837-1917), hi ha una cinquantena de llibres de farmàcia amb peces tant destacades com la Concordia pharmacopolarvm barcinonensivm, editada a Barcelona l’any  1587 o el Dispensarium magistri de Nicole Prévost publicat a Lió el 1538.

JMMT_222

A la biblioteca antiquària de l’Arxiu, s’han localitzat també una altra Concòrdia de Barcelona de 1587 i la farmacopea valenciana de 1601 coneguda com  Officina Medicamentorum. Aquests dos volums estan en un estat molt precari de conservació. Cal destacar també la Historia generalis plantarum publicada a Lió el 1586-1587 o els Dialogus de re medica compendiaria del valencià Pedro Ximeno publicat a València el 1549.

DSCF0736

 Consultes

Per saber-ne més:

REVENTÓS I CONTI, Jacint. “L’Hospital de Puigcerdà”. Dins: Història dels Hospitals de Catalunya, Els Hospitals del Pirineu i Prepirineu (vol. III) p.73-81. Barcelona: Fundació Uriach, 1999.

CASAMITJANA, Núria. “La Concòrdia de Barcelona de l’any 1587, a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya, fons Josep M. Martí”. Comunicació presentada a les XII Jornades d’Història de la Farmàcia, celebrades a Barcelona el novembre de 2015 (en premsa).

Erola Simon Lleixà, Arxiu Comarcal de la Cerdanya