El patrimoni documental i bibliogràfic mèdic de l’ACCE

El XIX Congrés Internacional d’Història de la Medicina celebrat a Puigcerdà els dies 10, 11 i 12 de juny de 2016, va donar l’oportunitat a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya de parlar del nostre patrimoni documental i bibliogràfic mèdic. Un patrimoni notable, singular i molt desconegut. L’Arxiu va ser convidat a participar en la taula rodona sobre “preservació i difusió del patrimoni sanitari català”.  En aquest article us volem fer cinc cèntims del que hi vàrem presentar: el fons documental de l’Hospital de Puigcerdà i la bibliografia mèdica i farmacèutica de les biblioteques antiquàries de l’Arxiu.

EL PATRIMONI DOCUMENTAL MÈDIC DE L’ARXIU

Si parlem de patrimoni documental mèdic a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya ens hem de referir al fons de l’Hospital de Puigcerdà. Es constata l’existència de l’Hospital de Puigcerdà gràcies a una anotació al llibre del Ca de Mostra de 1674 (fons Ajuntment de Puigcerdà). La nota ens diu que el 6 de gener de 1190, el rei Pere el Cerimoniós confirma als habitants de Puigcerdà el privilegi de tenir hospital i posa sota la seva protecció el que tenien edificat prop de l’església. Posteriorment, al llarg del segle XIII, successius privilegis reials assignaran recursos per a la consolidació i manteniment de l’Hospital i fins i tot donaràn permís per tal que l’Hospital disposi d’església i cementiri pròpis.

Sabem doncs que l’Hospital neix i es desenvolupa paral·lelament a la fundació i consolidació de la mateixa vila de Puigcerdà. També tenim la certesa que durant més de 800 anys aquesta institució ha ocupat el mateix indret davant de l’església de Santa Maria de Puigcerdà. Lamentablement, la documentació de l’Hospital que ha arribat als nostres dies és tant sols una petita part de l’arxiu que presumiblement havia de tenir una institució d’aquesta trajectòria. Sabem que un incendi al segle XVIII va destruir quasi tot el fons. El que ens ha quedat, estava barrejat amb el fons de l’Ajuntament de Puigcerdà. La qual cosa és ben lògica si tenim en compte que l’Ajuntament de la vila ha estat sempre el patró i administrador de l’Hospital.

Conservem 1 metre lineal de documentació d’entre 1349 i 1980, on predominen els documents dels segles XVII i XVIII. La catalogació recent que vàrem realitzar d’aquest fons l’any 2013, ha permès identificar les següents sèries documentals:

• Privilegis, ordinacions i normativa: (s. XVIII i XIX). Reglaments de funcionament de l’hospital.
• Òrgans de direcció: (s. XIX i XX). Documents sobre els administradors de l’hospital.
• Personal: (s. XVIII i XIX) documentació solta i correspondència sobre qüestions relacionades amb les places de metge i les seves retribucions.
• Gestió del patrimoni: (s. XIV-XX). Llibres de l’Hospital Major i Hospital Bernat d’Enveig (XIV-XV) relatius al patrimoni de l’hospital: arrendaments, testaments, capbreus, relacions de béns, etc. Defensa del patrimoni (s. XVIII i XIX). Processos judicials. Comptes i rebuts.
• Activitat mèdica i assistencial: (s. XVIII i XIX) relacions d’ingressos de militars, registres d’entrada i sortida de malalts, inventaris de material sanitari.
• Confraria del Sant Àngel Custodi: Llibre de la confraria i testament de fundació de l’orde.

D’aquest conjunt cal destacar algunes peces singulars com els dos llibres dels segles XIV i XV que recullen els arrendaments, testaments, capbreus, relacions de béns, etc. de l’Hospital Major i de l’Hospital Bernat d’Enveig.

          

Un inventari de material sanitari de 1490. I el llibre de la Confraria del Sant Àngel Custodi (1631-1666) que inclou una còpia de la butlla del papa Urbà VIII que va donar permís per a la creació de la confraria i la relació anual dels confrares i les seves aportacions.

 EL PATRIMONI BIBLIOGRÀFIC MÈDIC DE L’ARXIU

Entre els fons bibliogràfics antic de l’Arxiu, trobem unes quantes peces molt significatives sobre medicina i farmàcia. A la biblioteca personal del farmacèutic Josep Maria Martí Terrada (1837-1917), hi ha una cinquantena de llibres de farmàcia amb peces tant destacades com la Concordia pharmacopolarvm barcinonensivm, editada a Barcelona l’any  1587 o el Dispensarium magistri de Nicole Prévost publicat a Lió el 1538.

A la biblioteca antiquària de l’Arxiu, s’han localitzat també una altra Concòrdia de Barcelona de 1587 i la farmacopea valenciana de 1601 coneguda com  Officina Medicamentorum. Aquests dos volums estan en un estat molt precari de conservació. Cal destacar també la Historia generalis plantarum publicada a Lió el 1586-1587 o els Dialogus de re medica compendiaria del valencià Pedro Ximeno publicat a València el 1549.

 Consultes

• Fons documental de l’Hospital de Puigcerdà: cercador Arxius en Línia.
• Biblioteca Josep M. Martí Terrada: catàleg local.
• Biblioteca antiquària: Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya

Per saber-ne més:

REVENTÓS I CONTI, Jacint. “L’Hospital de Puigcerdà”. Dins: Història dels Hospitals de Catalunya, Els Hospitals del Pirineu i Prepirineu (vol. III) p.73-81. Barcelona: Fundació Uriach, 1999.

SIMON LLEIXÀ, Erola; CASAMITJANA CUCURELLA, Núria. ” La concòrdia de Barcelona de l’any 1587 a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya: Fons Josep M. Martí Terrada”. Revista de la Societat Catalana d’Història de la Farmàcia, 25-34 (2017), p. 25-34.

Erola Simon Lleixà, Arxiu Comarcal de la Cerdanya