Arxiu de la categoria: Patrimoni bibliogràfic

Ingressa a l’Arxiu la biblioteca de recerca de l’historiador cerdà Maties Delcor

Avui, dimarts 23 d’agost, familiars de l’historidor cerdà Maties Delcor, Josep Aluju i Monique Greiner, i l’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, han signat un contracte de cessió, pel qual la biblioteca de recerca de Delcor queda dipositada a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya i a disposició dels investigadors.  

DSCF1710

D’esquerra a dreta, l’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira i els cedents, Josep Aluju Delcor i Monique Greiner.

La família Delcor ha volgut fer donació al municipi de Puigcerdà de la biblioteca personal del seu oncle, mossèn Maties Delcor (Palau de Cerdanya 1919 – Montpeller 1992). L’objectiu de la família és mantenir la integritat d’aquesta gran biblioteca de recerca i que pugui ser consultada pels usuaris de l’Arxiu.

Maties_Delcor_001

Delcor era fill d’un pastor de Palau de Cerdanya. Va interessar-se de ben jove per l’estudi de la llengua catalana, per la història i l’art de la comarca, una passió que va cultivar sempre de forma paral·lela als seus estudis professionals. Delcor va seguir la carrera religiosa. Es va formar en filosofia i teologia al seminari i va ser ordenat sacerdot a Perpinyà l’any 1947. Va dedicar la seva vida a investigar les llengües semítiques, l’Antic Testament i els manuscrits del Mar Mort. Els darrers anys de la seva vida va ser catedràtic a l’École Pratique de Hautes Études de la Sorbonne de París. Des de 1968 fins a la seva mort, Delcor va passar els mesos d’estiu a Palau de Cerdanya on es dedicava a l’estudi de la història i de l’art cerdà. L’any 1977 va organitzar el Congrés d’Història de Puigcerdà en motiu dels 800 anys de la fundació de la vila pel rei Alfons I. Les seves aportacions en el coneixement de la història i l’art cerdà són molt destacades.

DSCF1724

Detall de la biblioteca Delcor al dipòsit de l’Arxiu.

 La biblioteca està formada per un conjunt de llibres aplegats per mossèn Maties Delcor al llarg de la seva vida d’investigador i que utilitzava com a material d’estudi i treball. Es tracta d’una biblioteca de gran importància perquè conté tots els llibres de referència en les diferents matèries que contempla: història, història de l’art, llengües, història de la literatura medieval, història de l’església, etc. Està construïda a partir d’una visió de la cultura pirinenca global, allunyada de fronteres estatals o regionals. La importantíssima presència de llibres editats a França i referents al territori català medieval i modern, fa que sigui una biblioteca amb pocs paral·lelisme en d’altres institucions catalanes.

La Cerdanya i Puigcerdà són dos punts d’interès essencials per Maties Delcor, per la seva vinculació personal, i perquè representen un espai central pirinenc on conflueixen els seus interessos investigadors.

La biblioteca Delcor és un nucli de coneixement i informació de gran interès per dos motius complementaris: per una banda perquè aplega totes les cares de les humanitats que conformen la cultura, i per l’altre, perquè fa referència a un àmbit geogràfic i humà antigament estructurat per la serralada pirinenca i del qual la Cerdanya n’era un punt central.

Té un volum de 91 metres lineals aproximadament i ja se n’ha començat la catalogació.

DSCF1718

D’esquerra a dreta, Albert Piñeira, alcalde de Puigcerdà, Josep Aluju Delcor, Monique Greiner, Erola Simon i Conxita Pons.

Erola Simon Lleixà, Arxiu Comarcal de la Cerdanya

El patrimoni documental i bibliogràfic mèdic de l’ACCE

DSCF0763El XIX Congrés Internacional d’Història de la Medicina celebrat a Puigcerdà els dies 10, 11 i 12 de juny de 2016, va donar l’oportunitat a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya de parlar del nostre patrimoni documental i bibliogràfic mèdic. Un patrimoni notable, singular i molt desconegut. L’Arxiu va ser convidat a participar en la taula rodona sobre “preservació i difusió del patrimoni sanitari català”.  En aquest article us volem fer cinc cèntims del que hi vàrem presentar: el fons documental de l’Hospital de Puigcerdà i la bibliografia mèdica i farmacèutica de les biblioteques antiquàries de l’Arxiu.

EL PATRIMONI DOCUMENTAL MÈDIC DE L’ARXIU

Si parlem de patrimoni documental mèdic a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya ens hem de referir al fons de l’Hospital de Puigcerdà. Es constata l’existència de l’Hospital de Puigcerdà gràcies a una anotació al llibre del Ca de Mostra de 1674 (fons Ajuntment de Puigcerdà). La nota ens diu que el 6 de gener de 1190, el rei Pere el Cerimoniós confirma als habitants de Puigcerdà el privilegi de tenir hospital i posa sota la seva protecció el que tenien edificat prop de l’església. Posteriorment, al llarg del segle XIII, successius privilegis reials assignaran recursos per a la consolidació i manteniment de l’Hospital i fins i tot donaràn permís per tal que l’Hospital disposi d’església i cementiri pròpis.

Sabem doncs que l’Hospital neix i es desenvolupa paral·lelament a la fundació i consolidació de la mateixa vila de Puigcerdà. També tenim la certesa que durant més de 800 anys aquesta institució ha ocupat el mateix indret davant de l’església de Santa Maria de Puigcerdà. Lamentablement, la documentació de l’Hospital que ha arribat als nostres dies és tant sols una petita part de l’arxiu que presumiblement havia de tenir una institució d’aquesta trajectòria. Sabem que un incendi al segle XVIII va destruir quasi tot el fons. El que ens ha quedat, estava barrejat amb el fons de l’Ajuntament de Puigcerdà. La qual cosa és ben lògica si tenim en compte que l’Ajuntament de la vila ha estat sempre el patró i administrador de l’Hospital.

Conservem 1 metre lineal de documentació d’entre 1349 i 1980, on predominen els documents dels segles XVII i XVIII. La catalogació recent que vàrem realitzar d’aquest fons l’any 2013, ha permès identificar les següents sèries documentals:

  • Privilegis, ordinacions i normativa: (s. XVIII i XIX). Reglaments de funcionament de l’hospital.
  • Òrgans de direcció: (s. XIX i XX). Documents sobre els administradors de l’hospital.
  • Personal: (s. XVIII i XIX) documentació solta i correspondència sobre qüestions relacionades amb les places de metge i les seves retribucions.
  • Gestió del patrimoni: (s. XIV-XX). Llibres de l’Hospital Major i Hospital Bernat d’Enveig (XIV-XV) relatius al patrimoni de l’hospital: arrendaments, testaments, capbreus, relacions de béns, etc. Defensa del patrimoni (s. XVIII i XIX). Processos judicials. Comptes i rebuts.
  • Activitat mèdica i assistencial: (s. XVIII i XIX) relacions d’ingressos de militars, registres d’entrada i sortida de malalts, inventaris de material sanitari.
  • Confraria del Sant Àngel Custodi: Llibre de la confraria i testament de fundació de l’orde.

D’aquest conjunt cal destacar algunes peces singulars com els dos llibres dels segles XIV i XV que recullen els arrendaments, testaments, capbreus, relacions de béns, etc. de l’Hospital Major i de l’Hospital Bernat d’Enveig.

    DSCF0722       DSCF0723

Un inventari de material sanitari de 1490. I el llibre de la Confraria del Sant Àngel Custodi (1631-1666) que inclou una còpia de la butlla del papa Urbà VIII que va donar permís per a la creació de la confraria i la relació anual dels confrares i les seves aportacions.

DSCF0734

 EL PATRIMONI BIBLIOGRÀFIC MÈDIC DE L’ARXIU

Entre els fons bibliogràfics antic de l’Arxiu, trobem unes quantes peces molt significatives sobre medicina i farmàcia. A la biblioteca personal del farmacèutic Josep Maria Martí Terrada (1837-1917), hi ha una cinquantena de llibres de farmàcia amb peces tant destacades com la Concordia pharmacopolarvm barcinonensivm, editada a Barcelona l’any  1587 o el Dispensarium magistri de Nicole Prévost publicat a Lió el 1538.

JMMT_222

A la biblioteca antiquària de l’Arxiu, s’han localitzat també una altra Concòrdia de Barcelona de 1587 i la farmacopea valenciana de 1601 coneguda com  Officina Medicamentorum. Aquests dos volums estan en un estat molt precari de conservació. Cal destacar també la Historia generalis plantarum publicada a Lió el 1586-1587 o els Dialogus de re medica compendiaria del valencià Pedro Ximeno publicat a València el 1549.

DSCF0736

 Consultes

Per saber-ne més:

REVENTÓS I CONTI, Jacint. “L’Hospital de Puigcerdà”. Dins: Història dels Hospitals de Catalunya, Els Hospitals del Pirineu i Prepirineu (vol. III) p.73-81. Barcelona: Fundació Uriach, 1999.

CASAMITJANA, Núria. “La Concòrdia de Barcelona de l’any 1587, a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya, fons Josep M. Martí”. Comunicació presentada a les XII Jornades d’Història de la Farmàcia, celebrades a Barcelona el novembre de 2015 (en premsa).

Erola Simon Lleixà, Arxiu Comarcal de la Cerdanya