Arxiu d'etiquetes: Historiografia

La Guerra Civil a la Cerdanya necessita una revisió

En una comarca com la nostra, el coneixement que tenim dels diferents períodes històrics és molt desigual. Abunden les recerques centrades en temàtiques molt concretes. És una historiografia de tipus positivista que configura un coneixement del passat molt discontinu i sovint mancat d’anàlisis. De manera extraordinària, algun treball de fons il·lumina un període de forma global. Aquests treballs solen ser fruit de tesis doctorals que, precisament per la seva excepcionalitat, tenen un impacte molt gran i sostingut en el temps en la historiografia del període. Aquesta consideració general, és vàlida també pel període 1936-1939 a la Cerdanya. El present article vol fer revisió dels estudis existents sobre la Guerra Civil i justificar la necessitat de promoure nova recerca sobre el tema.

portadesgc_003

 De llarg, els principals treballs de sobre la Guerra Civil els devem a l’historiador de Palau de Cerdanya Jean-Louis Blanchon. De l’any 1986 data la seva mémoire de maitrise titulada “1936-1937. Une expérience libertaire en Cerdagne”, treball universitari inèdit que aprofundia en el període anarquista que va viure la Cerdanya i especialment Puigcerdà a l’inici de la Guerra. Poc després, el 1988, Joan Pous i Josep M. Solé Sabaté publicaven “Anarquia i República a la Cerdanya (1936-1939) El ‘Cojo de Málaga’ i els fets de Bellver” també centrat en l’experiència anarquista del primer any de guerra. Quatre anys més tard, el 1992, el mateix Blanchon llegia la seva tesi La Cerdagne Pays-frontière, 1936-1948, Rupture ou continuité?” on analitzava l’impacte de la Guerra Civil espanyola i la II Guerra Mundial en un espai de frontera com la Cerdanya. Aquesta tesi tampoc es va publicar mai. Des de llavors, han aparegut investigacions sobre aspectes molt concrets com les d’Andreu Balent, Queralt Solé, Josep Clara, Frédérique Berlic, Pierre Chevalier o el mateix Jean-Louis Blanchon, però cap més treball ha tractat el període d’una manera global.

portadesgc_002

Tot plegat ens fa pensar que la Guerra Civil és un àmbit de recerca que necessita una nova visió de conjunt, un relat valent que pugui explicar les coses pel seu nom sense simpaties, prejudicis o apriorismes. Cal revisar el material existent i incorporar les fonts documentals que durant aquests 30 anys ha sortit a la llum, com per exemple la sèrie de procediments judicials militars de l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona, coneguts com a Sumaríssims, recentment catalogats per l’Arxiu Nacional de Catalunya.

La revisió dels fets de la Guerra ha de servir també per construir un coneixement col·lectiu molt més precís sobre del que va passar a la Cerdanya entre el 36 i el 39. Avui, aquells que saben quelcom citen el Cojo de Málaga, l’assassinat dels 20 puigcerdanencs al còrrec del Gavatx o l’enderroc de Santa Maria com els fets més  destacats de la Guerra. Sens dubte són fets importants, però hi ha moltes més coses per explicar i, sobretot, cal posar-ho en context. Seria bo també analitzar com el trauma de l’acció anarquista del 1936-1937 va  esborrar tot record de la modernitat  viscuda durant la II República o com l’acció dels incontrolats a la reraguarda va empènyer la població a posicions reaccionaries.

A més a més, des de l’Arxiu Comarcal detectem que és un tema que interessa a la població. La majora de les consultes sobre la Guerra no són d’especialistes o d’historiadors, sinó que venen d’usuaris que simplement tenen curiositat per conèixer què va passar aquí el 1936.

Per tot això creiem que cal impulsar de nou l’estudi de la Guerra Civil a la Cerdanya, actualitzar les visions de conjunt i difondre el coneixement entre la població. És per això que des de l’Arxiu hem elaborat una Guia de recerca sobre la Guerra Civil a la Cerdanya que conté una relació exhaustiva de la bibliografia i la documentació que el nostre centre té disponible per a la recerca. També hem posat en línia les actes del Ple de l’Ajuntament de Puigcerdà entre 1931 i 1948.

Hi ha molt dir sobre el període de la Guerra Civil. Afortunadament els nous discursos podran fonamentar-se sobre els treballs que fins avui han estat referents. Però per sobre de tot, hauran de buscar els perquès i no només explicar les seqüències.

 portadesgc_001

Arxiu Comarcal de la Cerdanya, Erola Simon Lleixà.