Arxiu d'etiquetes: Fotografia

L’estiueig a Cerdanya en tres dimensions: les estereoscòpies de la família Buxareu

La visió estereoscòpica és la facultat humana que ens permet veure la realitat en tres dimensions. Aquest efecte s’aconsegueix gràcies a la visió binocular que forma sobre les dues retines una mateixa imatge vista des de dos punts de vista lleugerament diferents, els nostres dos ulls. Aquest efecte tant simple és el que intenta reproduir la fotografia estereoscòpica. Apareix l’any 1841, molt poc després de l’invent de la mateixa tècnica fotogràfica.

Es tracta d’una tecnologia que emula la sensació de profunditat de la visió estereoscòpica natural a partir de capturar dues imatges de la mateixa cosa amb una separació adequada, igual a la visió que s’obtindria amb cada ull. L’observació del resultat amb un visor apropiat permet recrear la sensació de profunditat que no tenen les fotografies convencionals.

Durant la segona meitat del segle XIX l’estereoscòpia es va convertir en un fenomen de masses. La contemplació de les vistes estereoscòpiques era tot un entreteniment. Empreses i fotògrafs es van dedicar a produir i distribuir aquest tipus d’imatges. Anaven impreses sobre un suport de cartró i per veure’n l’efecte tridimensional calia utilitzar un aparell visor.

perblog_01

Visor d’estereoscopies i algunes de les fotografies estereoscòpiques comercials de l’Arxiu

perblog_02

Les estereoscòpies van arribar a ser també de producció i consum domèstic en determinats cercles benestants. Aquest és el cas de la família Buxareu, propietaris entre 1879 i 1949 de la casa d’estiueig coneguda com a Quinta Eulàlia de Puigcerdà. Actualment aquesta casa és la seu del Consell Comarcal de la Cerdanya. Joan Buxareu i Juncadella (1868–1854) era un industrial barceloní afeccionat a la fotografia. Tenia una càmera estereoscòpica amb la qual retratava tota mena d’escenes familiars de lleure especialment durant els viatges, excursions i estius a la torre de Puigcerdà.

130020730000073,0001

Entrada a la població de Puigcerdà. 1910 ca. Fons Buxareu, CU 73.

Recentment, el senyor Joan Ignasi Buxareu Massó, ha fet donació a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya d’un conjunt de 292 positius estereoscòpics fets per Joan Buxareu Juncadella, el seu avi. Acompanyen les fotografies, 25 documents en paper referents a la compra, adequació i venda de la Quinta Eulàlia.

DSCF1791

El Sr. Joan Ignasi Buxareu (al centre la imatge) en el moment de fer entrega del fons a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya.

Les estereoscòpies dels Buxareu són positius fotogràfics sobre petites plaques de vidre (10,5 x 4 cm). Per gaudir de l’efecte de tres dimensions, s’han de mirar a través d’un visor especial anomenat “Taxiphote”.

DSCF1808

Plaques de vidre estereoscòpiques dins les seves capses originals tal com van arribar a l’Arxiu.

Les plaques han estat netejades, digitalitzades, instal·lades en material de conservació i descrites una per una. Des d’ara es poden consultar a través del cercador de fons i documents Arxius en línia.

Es tracta d’una col·lecció d’imatges de gran valor documental perquè il·lustra perfectament les activitats dels estiuejants de Puigcerdà al primer terç del segle XX. Hi apareixen les estones de lleure al jardí de la casa, als entorns de l’Estany i excursions pels llocs més emblemàtics de la Cerdanya. Les fotografies de Joan Buxareu revelen d’una manera molt clara les  experiècies que els estiuejants d’origen urbà cercaven en les seves estades a la comarca. Hi percebem l’admiració pels paisatges naturals, el gaudi en el pintoresquisme dels pobles cerdans, l’admiració per la rudesa de les feines del camp… i com ara, també era important retratar la seva presència en aquests escenàris.

Des d’aquest espai volem agrair a la família Buxareu la seva generositat. Les fotografies de Joan Buxareu Juncadella són un material de caràcter familiar que el temps ha transformat en documents gràfics d’interès públic.  La història recent d’aquesta comarca, i en especial de Puigcerdà, s’explica a través de fenòmens com el de l’estiueig que aquí tenim magnífcament retratats.

Consulteu el Fons Buxareu aquí!

130020730000246,0001

Bicicletes a la carretera de Llívia. 1920 ca. Fons Buxareu, CU 246.

130020730000069,0001

Safreig de Dorres. 1920 ca. Fons Buxareu, CU 69.

130020730000266,0001

Anna Alegret i el seu fill Joan Antoni Buxareu al jardí de la Quinta Eulàlia amb el Torreó de fons. 1920 ca. Fons Buxareu, CU 266.

 

Per saber-ne més sobre fotografia estereoscòpica:

RIBAS SOLÀ, Josep. Estereoscopia y su aplicación a través de anáglifos: historia, proceso de obtención y propuesta de unidad didáctica en un centro de archivo. Trabajo de fin de la Diplomatura de Posgrado de Gestión, Preservación y Difusión de Archivos Fotográficos. Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents. Noviembre de 2014.

COLORADO NATES, Óscar. Fotografía estereoscópica, la promesa pendiente. https://oscarenfotos.com/2013/07/21/estereografia-la-promesa-pendiente/ [consulta 23/03/2017].

Per saber-ne més sobre la família Buxareu i la història de la Quinta Eulàlia:

BOSOM ISERN, Sebastià; MOLINER SERRA, Ramon. Consell Comarcal de la Cerdanya. Puigcerdà: Consell Comarcal de la Cerdanya, 2003. 74 p.

 

Arxiu Comarcal de la Cerdanya, Erola Simon Lleixà

La gent de Bellver a través de les fotografies del Nen Mixela i les descripcions del seu fill Josep M. Isern

L’any 2011 l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya va ingressar el fons fotogràfic de Bonventura Isern Ginesta (Bellver de Cerdanya 1903-1972), conegut com el “Nen Mixela”.

0949
Bonaventura Isern, el fotògraf, amb el seu fill Josep M. vora el Segre. Fons Mixela, cu 949

Mixela va fer de fotògraf des que la seva germana Maria li va portar des de Bèlgica una càmera l’any 1929. Va retratar sobretot la gent de Bellver, els seus veïns, amics i familiars. Les 1.377 fotografies que ens han arribat són de la dècada dels anys 40 i retraten tota una manera de viure i de divertir-se de la gent de posguerra. Mixela feia de pagès de manera que les fotografies estan fetes habitualment els dies de festa. El seu interès era la gent i el poble de Bellver hi és present només com un decorat. Els negatius van arribar a l’Arxiu sense cap referència ni documentació de cap mena. L’exposició que es va fer l’estiu del 2012 i titulada Bellver en Blanc i Negre, les fotografies de Bonaventura Isern, el Nen Mixela va servir per recollir algunes descripcions, però el gran volum de fotografies continuaven mudes. cartell expo BELLVER EN BLANC I NEGRE baixa

Al llarg dels anys 2014 i 2015, Josep M. Isern, fill del fotògraf, va fer un acurat treball de documentació de les imatges a partir dels seus coneixements i dels de la seva família, amics i coneguts. Totes les descripcions fetes per Josep M. Isern, porten la nota ‘Descripció elaborada per Josep M. Isern i col·laboradors, l’any 2015’. L’Arxiu s’ha limitat a fer una simple correcció ortogràfica i ha respectat l’estil i les informacions aportades per Isern.

Creiem que el resultat d’aquest treball de descripció fet pel fill del fotògraf, va molt més enllà de la simple identificació de les imatges. Les seves descripicons resulten interessants des del punt de vista etnològic i social. Són descripcions fetes des del coneixement directe de les  persones i de l’espai físic. Són espontànies, en tant que no estan pensades com a descripcions arxivístiques sinó com a referències veïnals, per dir-ho d’alguna manera. Reflexen la manera tradicional d’indentifcar a les persones a través de la casa a què pertanyen, l’ofici que fan o el lloc on viuen. Aquesta fórmula tradicional d’identificació conté una gran quantitat d’informació implícita, una autèntica manera d’entendre el món.

Josep M. Isern i els seus col·laboradors, que són principalment gent de Bellver, coetània a les imatges, han identificat gairebé totes les persones que surten retratades a excepció dels soldats. Bellver tenia caserna i per tant una gran població militar durant la dècada dels 40 i 50. Els soldats eren molt presents a la vida solcial i es relacionven amb la població. Malgrat que els veiem participant en les festes del poble, els bellverencs no en recorden els noms, hem de pensar que perquè la coneixença no era tant directa.

La gent de Bellver i poblacions veïnes que apareixen a les fotografies han estat, generalment, identificats tal i com se’ls coneixia aleshores. Aquí es desplega una ventall molt àmpli de recursos identificatius. El més comú és la identificació a partir del parentiu Magdalena Castillo, filla de l´Epifanio (cu570); la neboda de la Lolita Bosom (cu891); Josep M. Coll, fill de la Roseta del Café Nou (cu 566). Com es veu en aquests exemples, es dona la filiació com una referència més, encara que es tingui el nom i el cognom de la persona. Després és habitual també la referència a la casa d’orígen amb afegitó de la població on es troba si no és de Bellver Angeleta Tula de Cal Eloi de Nas (cu725); Pere Ricart de Cal Ramonet de Bor (cu785); Joan Aymerich de Cal Mariné de Pi (cu811); Jaume Tula de Cal Cirera del Riu de Santa Maria (cu151). Finalment s’identifica a la gent a partir de l’activitat o l’ofici Antonio Arroyo el rajoler (cu108); En Joan Martí que feu d´escombriaire (cu231). En algun cas l’activitat del cap de família ha referenciat a tota la descendència Maria la Campanera (cu309); Ricard Mill de Telèfons (cu957).

1074
Noies tornant del futbol al pla de Tomet. D’esquerra a dreta: sense identificar, Consol Miserpí, Paquira Carrera, Ramon Riboti Núria Sorribes. Fons Mixela, cu 1074.

També és significatiu l’ús molt puntual de la categoria Senyor o Senyora dona del mestre Sr. Blanc (cu145); Sr. Marginedas (cu378), que s’utilitzava per persones amb una determinada rellevància social o que eren conisderades pel conjunt com d’un estatus social superior.

Les descripcions fetes per Josep M. Isern no són gens arxivístiques però creiem que van en consonànica amb la mirada que el seu pare, el fotògraf, tenia dels seus veïns. Eren, en general, persones conegudes, de generacions diverses però tots ells formaven part de la societat de Bellver, un poble de 2.200 habitants el 1950. Aquestes descripcions són períbles, i en certa forma també selectives, perquè només les poden interpretar aquells que tenen els referents i coneixements necessàris sobre les famílies, les cases, els mots i els espais. Una informació  que es va perdent i va canviant en funció de les necesitats d’identificació de les persones i l’entorn social general. En qualsevol cas, creiem que les descripicons que Josep M. Isern ha elaborat són d’un enorme valor tant per al coneixement de la societat i de les mentalitats del moment.

Podeu consultar totes les imatges del fons Mixela amb les descripicions de Josep M. Isern al cercador d’arxius i documents Arxius en línia     

Erola Simon Lleixà, Arxiu Comarcal de la Cerdanya.