Arxiu de la categoria: Sin categoría

El fons notarial de Puigcerdà

El fons notarial de Puigcerdà constitueix un patrimoni documental de primer ordre i, de llarg, el fons més consultat del nostre arxiu. La riquesa en informació que aporten els protocols notarials fa que siguin utilitzats per a recerques de tot tipus, especialment per les recerques genealògiques, però no només. Recentment s’han treballat aquests llibres en investigacions sobre comerç de llana i teixits en època medieval, fargues i comerç de de ferro en època moderna, retaules i seguiment de la producció pictòrica d’alguns artistes d’obra religiosa, Guerra de Successió, bandolerisme, estructures familiars, aprofitaments forestals, etc.

Amb motiu de la celebració el passat dia 8 de juny de 2018 del Seminari “Els protocols notarials i la Història: possibilitats de recerca” coorganitzat pel Màster de Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona i l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya, hem volgut preparar una presentació sumària del fons amb informació sobre la seva cronologia, abast territorial i història de la seva configuració i conservació al llarg del temps.

IMG_0809.jpg

Els protocols notarials medievals es conserven a l’ACCE en capses de conservació especials fetes a mida per a cada llibre.

Situació i dependència orgànica

El fons notarial de Puigcerdà es troba custodiat a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya (ACCE) des de la creació de l’Arxiu el 1989. Te un volum de 203,2 metres lineals amb un total de 4.869 protocols que van des de 1260 fins a 1960. Aquesta cronologia te una important pèrdua en el període comprès entre 1800 i 1940 a resultes de l’incendi de la notaria de Puigcerdà durant la Guerra Civil.

L’any 1983 els arxivers Sebastià Bosom i Salvador Galceran van elaborar el Catàleg de protocols de Puigcerdà, publicat per la Fundació Noguera dins la seva col·lecció Inventaris dels Arxius Notarials de Catalunya. Aquesta ha estat l’eina principal de referencia i ordenació del fons fins que, l’any 2014, es va realitzar una revisió física de tots els protocols amb una important acció de conservació. Aquesta intervenció va permetre informatitzar el catàleg de 1983 i fer-lo consultable a través del cercador de documents Arxius en línia.

El fons notarial de Puigcerdà és un fons totalment viu. El notari de Puigcerdà és també el notari arxiver del districte notarial i el responsable dels protocols de més de 25 anys de totes les notaries del districte que avui són les de Puigcerdà, Camprodon i Ripoll.

Estructura territorial del fons

El Reial Decret de 28 de desembre de 1866 creà la primera demarcació notarial a l’Estat espanyol amb l’enumeració dels municipis amb notaria agrupats per districtes. Al districte notarial de Puigcerdà li foren adjudicades cinc notaries, una per a cada una de les següents poblacions: Camprodon, Ripoll, Ribes de Freser, Sant Joan de les Abadesses i Puigcerdà, la última com a cap de districte. Tres anys després, el Decret Llei de 8 de gener de 1869 creà els arxius generals de districte notarial o de partit judicial, establerts a la població on residia el jutjat de primera instància. Per tant, fou en aquest moment que nasqué l’Arxiu notarial del districte de Puigcerdà i es començà la tasca de concentrar tots els protocols antics que aleshores es trobaven en mans de particulars.

En aquest punt cal fer un parèntesis per explicar quines foren les circumstàncies històriques per les quals l’arxiu del districte notarial recaigué en Puigcerdà. Quan el 1834 es crearen els partits judicials els pobles de Cerdanya i l’alt Ripollès van quedar compresos dins el partit judicial de Ribes amb capital a la població ripollesa de Ribes de Freser. En aquell mateix any 1834 el Jutjat va haver de ser traslladat a Puigcerdà a causa de l’ocupació carlina de la població de Ribes de Freser, una mesura que es preveia provisional. Malgrat això, el cap de partit judicial es va mantenir a Puigcerdà fins que una reial ordre del Ministerio de Gobernación de 1861 establí definitivament la capitalitat del partit judicial a Puigcerdà i la seva denominació oficial com a Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Puigcerdà. El fet que posteriorment la legislació notarial adoptés els districtes judicials com a planta per als districtes notarials va suposar la instal·lació de la capital del districte notarial del partit a Puigcerdà i, per extensió, la concentració dels protocols antics en aquesta vila.

Les divisions territorials de 1659 i 1833

Les divisions territorials sofertes per la Cerdanya el 1659 i el 1833, han tingut un impacte significatiu en la producció i posterior conservació dels protocols notarials de la comarca i s’han de tenir en compte per entendre l’estructura interna del fons notarial.

El 1659 el Tractat dels Pirineus va dividir en dues parts el comtat de Cerdanya. 33 poblacions del comtat van passar a sobirania francesa. Molts dels habitants d’aquests pobles van seguir acudint al notari de Puigcerdà com havien fet sempre fins que el 1722 s’instal·là a Sallagosa la primera oficina notarial francesa. Els protocols de la notaria de Sallagosa es troben dipositats als Archives Départamentales des Pyrénées-Orientales. (ADPO. Subsérie 3 E Archives Notariales).

Posteriorment, al 1833 la divisió provincial promoguda per l’Estat espanyol va imposar una nova frontera administrativa que dividia la Cerdanya en dues províncies, Girona i Lleida. Els municipis de Prats i Sansor, Riu de Cerdanya, Bellver, Prullans, Meranges, Lles i Montellà-Martinet va quedar compresos dins la província de Lleida i quan al 1834 es van crear els partits judicials van quedar dins el partit judicial de la Seu d’Urgell.

Amb la creació dels arxius generals del districte el 1869 els protocols de la notaria de Bellver de Cerdanya van quedar dispersats, els més antics fins a mitjans del segle XVII van anar a parar a l’arxiu notarial del districte de Puigcerdà i suposem que la resta van ser concentrats a l’Arxiu General del districte notarial de la Seu d’Urgell. Actualment d’aquests només se’n conserven alguns exemplars de finals del segle XVIII i mitjans del XIX a l’Arxiu Històric Provincial de Lleida (vegeu el Catàleg de protocols notarials de Lleida de Lluïsa Casas, Fundació Noguera, 1983).

Estructura cronològica i territorial del fons

El fons notarial de Puigcerdà té dos nivells bàsics de classificació: poblacions i notaris per ordre cronològic.

Gràfic ARCHIFAM

Amb aquest quadre podem veure amb un sol cop d’ull les cronologies de cada una de les poblacions amb notaries. La vila de Puigcerdà és el lloc on s’han conservat més protocols, des de mitjans segle XIII fins a finals del XVIII i fins avui després de 1940. Aquesta part te un total de 3.343 unitats de descripció. Es fa evident també la pèrdua de documentació entre 1800 i 1940. Aquesta lamentable pèrdua va ser causada per la destrucció de la oficina notarial de Puigcerdà l’any 1936 que en aquell moment custodiava tots els protocols del segle XIX i principis del XX. Afortunadament els més antics es trobaven emmagatzemats als baixos de l’ajuntament de Puigcerdà juntament amb la documentació municipal. Cal també esmentar que els protocols de Sant Joan de les Abadesses que veiem reflectits al quadre es conserven a la mateixa parròquia de Sant Joan, així mateix passa amb una petita part dels protocols de Ripoll que es troben a l’Arxiu Comarcal del Ripollès.

Per conèixer la importància del fons notarial de Puigcerdà respecte a altres arxius notarials del Pirineu català hem comparat els volums i cronologies conservades de cada un d’ells.

Districte notarial de Nombre de protocols conservats
Puigcerdà 4869
Berga 3764
La Seu d’Urgell 2249
Tremp 1207
Sort 1195
Vielha e Mijaran 156
Font: PAGAROLAS, Els fons de protocols… p. 121-200. 

Pel que fa a les cronologies, només Berga, la Seu d’Urgell i Puigcerdà tenen protocols medievals, mentre que els altres districtes només tenen llibres a partir d’època moderna.

El naixement del notariat a Cerdanya

Els primers esments de notaris a Puigcerdà fan referència a escrivans del servei reial, concretament la primera referència escrita d’un notari local la tenim el 1246 quan Ramon d’Isavall firma com a notari públic de Puigcerdà en una carta de venta d’un alou a Naüja (ACCE, Col·lecció de pergamins de l’ACCE, cu 226). Es tracta de notaris directament nomenats pel senyor jurisdiccional de Puigcerdà, el Rei. El primer protocol notarial conservat és de Pere Gisclavar i data del 1260 (ACCE. Fons Notarial de Puigcerdà, cu 1). La situació dels notaris a Puigcerdà es normalitza quan el 1264 el rei Jaume I el Conqueridor concedeix a la vila escrivania pública i potestat per a nomenar notaris mitjançant el pagament d’un cens anual. Estableix que els notaris seran escollits pels cònsols i no podran ser religiosos (ACCE. Col·lecció de pergamins de l’ACCE, cu 724).

preg_724.jpg

Privilegi reial pel qual Jaume I concedeix a Puigcerdà escrivania pública i potestat per nomenar notaris. ACCE, Col·lecció de pergamins, cu724)

Al llarg dels segles veiem com la vila lluita per defensar aquest privilegi i actua contra tot aquell que exerceixi de notari a Cerdanya sense haver estat autoritzat pel consolat. L’historiador i arxiver Sebastià Bosom Isern exposa en el seu treball El notariat a Puigcerdà diferents exemples on el consolat de Puigcerdà defensa els seus privilegis relatius al nomenament dels notaris. D’aquesta manera a partir de finals del segle XIII s’erigeix un col·lectiu que serà de gran importància en els afers públics i privats, comercials i jurídics de la Cerdanya: els notaris que provenen de les elits locals i que estan estretament vinculats als poders públics.

 Tipologia dels llibres

Abans de la homogeneïtzació del treball dels notaris al segle XIV, aquests creen diferents tipologies de llibres segons l’origen dels individus que intervenen en les actes: així tenim els llibres firmitatis que inclouen les actes dels habitants de Puigcerdà. Fins a 13 llibres firmitatis tenen a la portada el dibuix d’un castell sempre amb la mateixa forma: dues torres laterals i una central més altra. Bosom i d’altres autors han indicat que podria tractar-se d’una imatge simplificada del castell de Puigcerdà.

(03_ErolaSimon_fig. 2)

Portada del llibre firmitatis de Mateu d’Oliana i Ramon de Coguls de 1296-1297, cu 11.

Per altra banda trobem els llibres extraneorum que recullen les actes de persones d’altres pobles de la Cerdanya. Una altra divisió són els clàssics llibres de deutes debitorum o de testaments testamentorum. En la categoria dels llibres especials trobem els llibres boaciorum amb contractes sobre bestiar, panneriorum amb contractes sobre la producció tèxtil i finalment els iudeorum reservats per actes de la comunitat jueva de Puigcerdà. La investigadora Claude Denjean va analitzar en profunditat els llibres de jueus del fons notarial de Puigcerdà a la seva tesi Juifs et chrétiens. De Perpignan à Puigcerdà XIIIe-XIVe siècles, editada per Trabucaire l’any 2004.

Per finalitzar aquest text cal dir que les informacions recollides provenen essencialment dels treballs que Sebastià Bosom va fer durant la fase de catalogació del fons a la dècada de 1980 i que han estat de referència fins ara. Actualment, l’estudiant de doctorat Elizabeth Comuzzi de la Universitat de Califòrnia – Los Angeles està duent a terme una investigació que aprofundeix en el coneixement de la gènesi de la institució notarial a Puigcerdà. Esperem que ben aviat les seves publicacions ens aportin novetats en aquest aspecte.

BIBLIOGRAFIA

BOSOM I ISERN, Sebastià; GALCERAN I VIGUÉ, Salvador. Catàleg de Protocols de Puigcerdà. Barcelona: Fundació Noguera, 1983. 364 p. (Inventaris d’Arxius Notarials de Catalunya; 4).

BOSOM, Sebastià (inèdit) El notariat a Puigcerdà. Tesis de llicenciatura de la Universitat de Barcelona dirigida per Carme Batlle, 1983.

BOSOM, Sebastià (1998), “Dibuixos notarials del segle XIII: o un altre art dels notaris”.  Ceretania: Quaderns d’estudis Cerdans. Puigcerdà: Groupe de recherches archéologiques et històriques de Cerdagne, Institut d’Estudis Ceretans. Núm. 2 (1998). p. 47-63.

CASAS, Lluïsa. Catàleg de protocols notarials de Lleida. Barcelona: Fundació Noguera, 1983. 257 p. (Inventaris d’Arxius Notarials de Catalunya; 2).

CASAS, Lluïsa; PAGAROLAS, Laureà; TOR, Jordi (2005) “La primera demarcació notarial espanyola de 1866: el projecte del Col·legi de Notaris de Barcelona”. Estudis històrics i Documents dels Arxius de Protocols. Barcelona: Col·legi de Notaris de Catalunya, Fundació Noguera. Núm. 23 (2005). p. 279-319.

DENJEAN, Claude. Juifs et chrétiens. De Perpignan à Puigcerdà XIIIe-XIVe siècles,  Perpignan: Editions Trabucaire, 2004. 239 p.

GARÇON, Sofia. “Els Raurez, notaris de Puigcerdà. Un cas de desaretament al segle XVIII?” Ker: Revista científica de l’associació Grup de Recerca de Cerdanya. Núm. 2 (2009). p. 42-48.

PAGAROLAS, Laureà. [Coord.]. Els fons de protocols de Catalunya. Estat actual i proposta de sistematització. Barcelona, Associació d’Arxivers de Catalunya, 2005. 308 p. (Textos; 5).

SIMON, Erola. “Entrevista a la medievalista Elizabeth Comuzzi (UCLA)”. Blog Arxiu Cerdanya. Agost 2017.

 

Arxiu Comarcal de la Cerdanya, Erola Simon Lleixà

Anuncis

La Guerra Civil a la Cerdanya necessita una revisió

En una comarca com la nostra, el coneixement que tenim dels diferents períodes històrics és molt desigual. Abunden les recerques centrades en temàtiques molt concretes. És una historiografia de tipus positivista que configura un coneixement del passat molt discontinu i sovint mancat d’anàlisis. De manera extraordinària, algun treball de fons il·lumina un període de forma global. Aquests treballs solen ser fruit de tesis doctorals que, precisament per la seva excepcionalitat, tenen un impacte molt gran i sostingut en el temps en la historiografia del període. Aquesta consideració general, és vàlida també pel període 1936-1939 a la Cerdanya. El present article vol fer revisió dels estudis existents sobre la Guerra Civil i justificar la necessitat de promoure nova recerca sobre el tema.

portadesgc_003

 De llarg, els principals treballs de sobre la Guerra Civil els devem a l’historiador de Palau de Cerdanya Jean-Louis Blanchon. De l’any 1986 data la seva mémoire de maitrise titulada “1936-1937. Une expérience libertaire en Cerdagne”, treball universitari inèdit que aprofundia en el període anarquista que va viure la Cerdanya i especialment Puigcerdà a l’inici de la Guerra. Poc després, el 1988, Joan Pous i Josep M. Solé Sabaté publicaven “Anarquia i República a la Cerdanya (1936-1939) El ‘Cojo de Málaga’ i els fets de Bellver” també centrat en l’experiència anarquista del primer any de guerra. Quatre anys més tard, el 1992, el mateix Blanchon llegia la seva tesi La Cerdagne Pays-frontière, 1936-1948, Rupture ou continuité?” on analitzava l’impacte de la Guerra Civil espanyola i la II Guerra Mundial en un espai de frontera com la Cerdanya. Aquesta tesi tampoc es va publicar mai. Des de llavors, han aparegut investigacions sobre aspectes molt concrets com les d’Andreu Balent, Queralt Solé, Josep Clara, Frédérique Berlic, Pierre Chevalier o el mateix Jean-Louis Blanchon, però cap més treball ha tractat el període d’una manera global.

portadesgc_002

Tot plegat ens fa pensar que la Guerra Civil és un àmbit de recerca que necessita una nova visió de conjunt, un relat valent que pugui explicar les coses pel seu nom sense simpaties, prejudicis o apriorismes. Cal revisar el material existent i incorporar les fonts documentals que durant aquests 30 anys ha sortit a la llum, com per exemple la sèrie de procediments judicials militars de l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona, coneguts com a Sumaríssims, recentment catalogats per l’Arxiu Nacional de Catalunya.

La revisió dels fets de la Guerra ha de servir també per construir un coneixement col·lectiu molt més precís sobre del que va passar a la Cerdanya entre el 36 i el 39. Avui, aquells que saben quelcom citen el Cojo de Málaga, l’assassinat dels 20 puigcerdanencs al còrrec del Gavatx o l’enderroc de Santa Maria com els fets més  destacats de la Guerra. Sens dubte són fets importants, però hi ha moltes més coses per explicar i, sobretot, cal posar-ho en context. Seria bo també analitzar com el trauma de l’acció anarquista del 1936-1937 va  esborrar tot record de la modernitat  viscuda durant la II República o com l’acció dels incontrolats a la reraguarda va empènyer la població a posicions reaccionaries.

A més a més, des de l’Arxiu Comarcal detectem que és un tema que interessa a la població. La majora de les consultes sobre la Guerra no són d’especialistes o d’historiadors, sinó que venen d’usuaris que simplement tenen curiositat per conèixer què va passar aquí el 1936.

Per tot això creiem que cal impulsar de nou l’estudi de la Guerra Civil a la Cerdanya, actualitzar les visions de conjunt i difondre el coneixement entre la població. És per això que des de l’Arxiu hem elaborat una Guia de recerca sobre la Guerra Civil a la Cerdanya que conté una relació exhaustiva de la bibliografia i la documentació que el nostre centre té disponible per a la recerca. També hem posat en línia les actes del Ple de l’Ajuntament de Puigcerdà entre 1931 i 1948.

Hi ha molt dir sobre el període de la Guerra Civil. Afortunadament els nous discursos podran fonamentar-se sobre els treballs que fins avui han estat referents. Però per sobre de tot, hauran de buscar els perquès i no només explicar les seqüències.

 portadesgc_001

Arxiu Comarcal de la Cerdanya, Erola Simon Lleixà.