Arxiu de la categoria: Historiografia

Fra Tomàs Junoy i Arraut (Puigcerdà 1782- Anyós 1860)

Volem fer-nos ressò en aquest espai del recent article publicat per Sofia Garçon i Peyrí amb el títol “Relació sobre Fra Tomàs Junoy, o un fill oblidat de Cerdanya” dins la revista Papers de Recerca Històrica número 8, editada per la Societat Andorrana de Ciències.

Es tracta de la dissecció acurada i precisa de la vida i obra del frare dominic Tomàs Junoy i Arraut (Puigcerdà 1782- Anyós 1860). Junoy va passar la segona meitat de la seva vida al lloc d’Anyós, parròquia de La Massana (Andorra), i són els andorrans els qui l’han recordat més. Tanmateix, com diu la mateixa Sofia Garçon, és un desconegut per als cerdans i és aquest immerescut oblit que ella, i després nosaltres, mirem de combatre. Junoy era un frare singular, cultivat, inquiet i gran coneixedor del seu entorn geogràfic. Se li van encomanar treballs d’arquitectura, enginyeria, geografia, va escriure poesia i va dedicar molt de temps i esforç a treballar sobre la història de Cerdanya i Andorra.

La vida d’aquest frare puigcerdanenc coincideix amb un període molt convuls de la història del nostre país, i especialment de la Cerdanya. Amb només 11 anys Junoy va viure la duríssima ocupació francesa durant la Guerra Gran (1793-1795). Posteriorment, i ja com a frare de l’ordre dels dominics de Puigcerdà, va viure la Guerra del Francès, amb una nova ocupació de la Cerdanya, les convulsions del Trienni Liberal i, finalment, l’exclaustració del clergat arran de les lleis desamortitzadores. Una vida doncs plena d’angoixa i incertesa que el va empènyer a l’exili l’any 1835 a l’edat de 53 anys. La resta de la seva vida, fins als 78 anys en què va morir, la va passar com a vicari de la petita parròquia andorrana d’Anyós.

En el seu article, Garçon no només relata d’una manera precisa aquest periple vital, sinó que també desfà alguns equívocs sobre l’origen del frare de Puigcerdà, i el més important, s’endinsa en la identificació i localització de l’obra escrita de Tomàs Junoy.

D’aquesta obra escrita en destaca la mítica ja História inédita de los ceretanos, obra cabdal de Junoy, amb un volum d’entre 8 i 12 toms manuscrits. La História ja va ser objecte d’interès pels intel·lectuals de finals del segle XIX. Alguns, com el doctor Josep Pasqual i Prats de Girona, van intentar-ne la publicació però per motius que desconeixem no se’n van sortir. Sofia Garçon fa el seguiment de la localització del manuscrit fins a perdre’n la pista el 1922 quan, segons el doctor Pasqual, es trobava en mans de l’advocat Rafel Borrell i Pons.

El seu article, precís i documentat fins a l’extrem, vol, no només recordar la figura del frare Junoy sinó reivindicar la seva obra com a patrimoni cultural del nostre territori. Totes les pistes que l’article deixa sobre la localització de la Historia inédita de los ceretanos poden se seguides.

Arxiu Comarcal de la Cerdanya, Erola Simon Lleixà.

GARÇON PEYRÍ, Sofia. “Relació sobre Fra Tomàs Junoy, o un fill oblidat de Cerdanya”. Andorra, país de pas i de refugi. Papers de Recerca Històrica. Societat Andorrana de Ciències. Núm. 8 (2016), p. 17-42.

junoy001

Anuncis

La Guerra Civil a la Cerdanya necessita una revisió

En una comarca com la nostra, el coneixement que tenim dels diferents períodes històrics és molt desigual. Abunden les recerques centrades en temàtiques molt concretes. És una historiografia de tipus positivista que configura un coneixement del passat molt discontinu i sovint mancat d’anàlisis. De manera extraordinària, algun treball de fons il·lumina un període de forma global. Aquests treballs solen ser fruit de tesis doctorals que, precisament per la seva excepcionalitat, tenen un impacte molt gran i sostingut en el temps en la historiografia del període. Aquesta consideració general, és vàlida també pel període 1936-1939 a la Cerdanya. El present article vol fer revisió dels estudis existents sobre la Guerra Civil i justificar la necessitat de promoure nova recerca sobre el tema.

portadesgc_003

 De llarg, els principals treballs de sobre la Guerra Civil els devem a l’historiador de Palau de Cerdanya Jean-Louis Blanchon. De l’any 1986 data la seva mémoire de maitrise titulada “1936-1937. Une expérience libertaire en Cerdagne”, treball universitari inèdit que aprofundia en el període anarquista que va viure la Cerdanya i especialment Puigcerdà a l’inici de la Guerra. Poc després, el 1988, Joan Pous i Josep M. Solé Sabaté publicaven “Anarquia i República a la Cerdanya (1936-1939) El ‘Cojo de Málaga’ i els fets de Bellver” també centrat en l’experiència anarquista del primer any de guerra. Quatre anys més tard, el 1992, el mateix Blanchon llegia la seva tesi La Cerdagne Pays-frontière, 1936-1948, Rupture ou continuité?” on analitzava l’impacte de la Guerra Civil espanyola i la II Guerra Mundial en un espai de frontera com la Cerdanya. Aquesta tesi tampoc es va publicar mai. Des de llavors, han aparegut investigacions sobre aspectes molt concrets com les d’Andreu Balent, Queralt Solé, Josep Clara, Frédérique Berlic, Pierre Chevalier o el mateix Jean-Louis Blanchon, però cap més treball ha tractat el període d’una manera global.

portadesgc_002

Tot plegat ens fa pensar que la Guerra Civil és un àmbit de recerca que necessita una nova visió de conjunt, un relat valent que pugui explicar les coses pel seu nom sense simpaties, prejudicis o apriorismes. Cal revisar el material existent i incorporar les fonts documentals que durant aquests 30 anys ha sortit a la llum, com per exemple la sèrie de procediments judicials militars de l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona, coneguts com a Sumaríssims, recentment catalogats per l’Arxiu Nacional de Catalunya.

La revisió dels fets de la Guerra ha de servir també per construir un coneixement col·lectiu molt més precís sobre del que va passar a la Cerdanya entre el 36 i el 39. Avui, aquells que saben quelcom citen el Cojo de Málaga, l’assassinat dels 20 puigcerdanencs al còrrec del Gavatx o l’enderroc de Santa Maria com els fets més  destacats de la Guerra. Sens dubte són fets importants, però hi ha moltes més coses per explicar i, sobretot, cal posar-ho en context. Seria bo també analitzar com el trauma de l’acció anarquista del 1936-1937 va  esborrar tot record de la modernitat  viscuda durant la II República o com l’acció dels incontrolats a la reraguarda va empènyer la població a posicions reaccionaries.

A més a més, des de l’Arxiu Comarcal detectem que és un tema que interessa a la població. La majora de les consultes sobre la Guerra no són d’especialistes o d’historiadors, sinó que venen d’usuaris que simplement tenen curiositat per conèixer què va passar aquí el 1936.

Per tot això creiem que cal impulsar de nou l’estudi de la Guerra Civil a la Cerdanya, actualitzar les visions de conjunt i difondre el coneixement entre la població. És per això que des de l’Arxiu hem elaborat una Guia de recerca sobre la Guerra Civil a la Cerdanya que conté una relació exhaustiva de la bibliografia i la documentació que el nostre centre té disponible per a la recerca. També hem posat en línia les actes del Ple de l’Ajuntament de Puigcerdà entre 1931 i 1948.

Hi ha molt dir sobre el període de la Guerra Civil. Afortunadament els nous discursos podran fonamentar-se sobre els treballs que fins avui han estat referents. Però per sobre de tot, hauran de buscar els perquès i no només explicar les seqüències.

 portadesgc_001

Arxiu Comarcal de la Cerdanya, Erola Simon Lleixà.