El fons de l’Ajuntament de Puigcerdà

La documentació produïda i rebuda per l’Ajuntament de Puigcerdà al llarg dels seus més de 800 anys d’existència conforma el fons central del nostre arxiu. Es tracta d’un fons de 239 metres lineals de documentació paper i milers d’imatges analògiques i digitals.

La custodia, classificació i conservació de tot aquest volum documental és responsabilitat de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya des de l’any 1989 en què es va inaugurar. Durant aquests anys s’ha treballat en la descripció dels documents, una tasca enorme que d’alguna manera avui acabem. El present article vol ser una presentació general del fons de l’Ajuntament de Puigcerdà per tal que els usuaris en coneguin l’abast i el contingut. També vol ser la presentació de l’inventari-catàleg que hem enllestit i que ja es pot consultar per Internet a través del cercador Arxius en línia.

Abans de res, cal fer un parell de comentaris sobre la cronologia del fons. Oficialment el document més antic del fons és el Llibre Verd de 1298, un cartulari que aplega els nombrosos privilegis que fins al moment el rei havia concedit a Puigcerdà. Tanmateix, existeixen un bon nombre de pergamins (més de 500) pertanyents a la vila de Puigcerdà que seguint les pautes de l’arxivística clàssica, es van aplegar en una col·lecció de pergamins de procedències diverses. El més antic, data de 1178 i és, ni més ni menys que la carta de franquesa atorgada pel rei Alfons I a la vila de Puigcerdà.

perg_1178

Carta de franquesa de Puigcerdà, 1178. ACCE. Col·lecció de pergamins, cu 715.

L’origen i evolució de l’administració municipal

La primera notícia sobre el nucli de Puigcerdà data de l’any 1178 quan en un document s’esmenta que el rei Alfons I el Cast havia fet traslladar la vila d’Ix al turó proper anomenat Montcerdà. El rei demanà al bisbe d’Urgell que en aquell espai encimat s’hi pogués construir una església. A partir d’aquest moment, el nou nucli rebrà del rei nombrosos privilegis i provisions. Són el primer cos jurídic de Puigcerdà que permetrà l’organització i defensa dels seus interessos davant de les imposicions feudals.

Els primers privilegis documentats -1178, 1181 i 1182-, a més de l’exempció de certs tributs per a poder emmurallar i fortificar la població, declaraven als seus pobladors francs i lliures de tota servitud, posant a ells i els seus béns sota la protecció reial. També els exoneraven dels mals usos, els concedien llicència per prendre aigua, llenya i pastures i fins els concedien permís per fer fira anual.

Des d’aquesta data inicial -1178 que és presa com a referència per parlar de la fundació de Puigcerdà- fins a mitjans del segle XIII els títols reials s’adrecen als habitants de Puigcerdà de manera genèrica. No hi ha encara cap forma de govern instituïda, sinó que una assemblea d’habitants dirigeix la vila. A partir de 1264 ja es pot identificar una primera estructura de govern. Apareixen els prohoms com a consell deliberatiu, els cònsols com a poder executiu i finalment el Consell general de tots els habitants. A partir del segle XIV l’organització municipal es modifica per reduir la influència de les manifestacions populars, el Consell general no es convoca més i l’elecció dels cònsols és substituïda per la insaculació.

caplletra_llv

Detall de la caplletra inicial del Trasllat del Llibre Verd de 1298. ACCE. Fons Ajuntament de Puigcerdà, cu 2.

La documentació conservada, principalment els privilegis i les provisions, mostren com la Universitat de Puigcerdà va guanyant competències progressivament. Es configura així la fisonomia d’un municipi medieval que, a més de ser el nucli més poblat del comtat, adquireix la capitalitat de la vegueria i es converteix, a mitjans del segle XIV, en la cinquena o sisena població més habitada de Catalunya, amb una dinàmica comercial de primer ordre dins del marc pirinenc oriental amb importants nexes al nord i sud de la serralada.

provisions

Detall del Llibre de les Provisions reials de la vila de Puigcerdà, finals s. XIV. ACCE. Fons Ajuntament de Puigcerdà, cu 4.

El Consolat evoluciona d’acord amb les necessitats de la població i competències que li són atorgades. Això representa una creixent estructura municipal, òrgans de govern i càrrecs administratius: clavari, mostassaf, credencer, racional, etc.

Tot aquest sistema d’administració municipal, cada vegada més complex, perdura fins el Decret de Nova Planta de 1716. Llavors, la vila perd l’autonomia de la que havia gaudit durant segles i queda subordinada a l’administració reial que implanta al territori l’estructura del Corregiment.

A partir d’aquest moment, amb el corregidor com a president de l’Ajuntament i l’enorme tasca normativa dels òrgans superiors de govern de Catalunya (Reial Audiència, Hisenda, Intendència, Capitania General…), l’administració municipal de Puigcerdà passa a ser simètrica a la d’altres viles catalanes. Llevat del parèntesi de la Guerra del Francès en què Puigcerdà serà la prefectura de l’efímer Departament del Segre (1812-1814), la tònica a partir de llavors serà la homogeneïtzació del govern municipal.

 

La documentació produïda i rebuda per l’administració municipal

El fons municipal de Puigcerdà ha estat custodiat des de sempre a les dependències municipals a excepció del període de reconstrucció de l’edifici consular (1940-1955) en què la documentació fou traslladada a l’antic escorxador de la baixada de la Font d’en Llanes.

DSCF8032.jpg

Dipòsit 1 de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya.

L’any 1989 l’Arxiu Municipal de Puigcerdà passa a integrar-se al nou Arxiu Comarcal de la Cerdanya d’acord amb el conveni de creació d’aquesta institució signat entre l’Ajuntament de Puigcerdà i el Departament de Cultura de la Generalitat el 1984. Tot el fons va ser transferit a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya l’any 1989 en què s’inauguren les noves dependències de l’Arxiu al segon pis del l’antic convent de Sant Domènec.

De tot el conjunt documental, podríem destacar-ne els registres de consells per la seva completesa. Són els llibres d’actes dels plens municipals i comencen l’any 1345. La sèrie és quasi ininterrompuda fins als nostres dies. Pel que fa a la comptabilitat, els llibres del credencer, del clavari, o en època moderna el racional, donen mostres de l’abundant activitat de Puigcerdà en matèria econòmica. Amb tot això, podem dir que la vida del municipi i de l’organisme municipal està avui detalladament documentada des dels seus inicis.

Per consultar tota aquesta documentació ho podeu fer a través del cercador Arxius en línia. Si feu una cerca per inventari veureu a l’esquerra de la pantalla el quadre de classificació del fons que us permetrà revisar la documentació per les diferents sèries documentals.

Complementen aquest catàleg en línia els següents instruments de descripció publicats:

GALCERAN, Salvador: “Els privilegis de la Vila de Puigcerdà del Llibre Verd i del seu Trasllat (1298-1318) dins Urgellia, 1. Societat Cultura Urgel·litana, 1979, 301-348.

GALCERAN, Salvador: Dietari de la Fidelíssima Vila de Puigcerdà. Fundació Vives Casajuana. Barcelona, 1977.

BOSOM I ISERN, Sebastià, FORNS DE RIVERA, Cristina. Catàleg de Pergamins de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya. Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. 257 p. (Arxius i Documents. ; 4. Eines de Recerca)

BOSOM, Sebastià; VELA, Susanna. Llibre de provisions reials de la vila de Puigcerdà. Barcelona. Fundació Noguera, 2009. 410 p. (Llibres de Privilegis; 14).

BOSOM, Sebastià; VELA, Susanna. Llibre de Privilegis de la vila de Puigcerdà. Barcelona: Fundació Noguera, 2007. 466 p. (Llibres de Privilegis, 13).

llibre de privilegis   002.jpg  001.jpg catàleg de pergamins.jpg

 

Documentació pròpia de l’Ajuntament fora del fons

 Hi ha dues peces originals i molt destacades a la Biblioteca de Catalunya, el Llibre de cerimònies de coses memorables de la vila de Puigcerdà (ms. 778) i el Llibre de privilegis de la vila de Puigcerdà (ms. 779). Aquests documents formen part del fons de la Biblioteca de Catalunya des de 1919, hi van ingressar com a donació tot formant part del llegat de Joaquim Miret i Sans.

L’Ajuntament de la vila ha reclamat en repetides ocasions a la Biblioteca de Catalunya la devolució d’aquestes peces. La primera reclamació es va fer a la dècada de 1920 i la darrera ha estat en l’actual legislatura de l’alcalde Albert Piñeira i Brosel (2015-2019). La Biblioteca es resisteix a retornar unes peces que pertanyen indiscutiblement a la vila, que són documents públics i, per tant, tenen caràcter de documentació inalienable, inembargable i imprescriptible segons l’article 12 de la Llei d’Arxius i Documents 10/2001. El mateix article  remarca  que  quan  els  titulars  de  documents  públics  tinguin  coneixement  de  l’existència  de  documents  propis  en  possessió  de  tercers  han  de  prendre  les  mesures legals pertinents per a recuperar-los.

portades_Privilegis.jpg

Detall de les cobertes del Llibre de Privilegis de la vila de Puigcerdà que encara resten a l’Arxiu.

Podeu seguir tot el periple de la subtracció d’aquests documents i les reiterades reclamacions a l’article “Memòria sobre la reclamació del ‘Dietari de Puigcerdà’ i del ‘Llibre de Privilegis’ (1921-1930)” publicat a la revista Querol número 18 del Grup de Recerca de Cerdanya.

 

 Reproduccions de documents

 Un dels objectius de l’Arxiu Comarcal és oferir als nostres usuaris la possibilitat de consultar els documents des de casa. És per aquest motiu que hem digitalitzat aquells documents que ens semblen més rellevants i progressivament els anem associant a les descripcions per tal que es puguin veure a través del mateix cercador. Fins ara tenim digitalitzats 227 llibres de les sèries següents: Registres de Consells / Actes de Ple (99); Talles, estims i cadastre (1); Quintes allistaments i lleves forçoses (72); Censos (2); Padró municipal d’habitants (52); Estrangers, transeünts i refugiats (1).

 

L’ús del fons municipal

La tasca de descripció i conservació és necessària per tal de poder posar els documents a l’abast dels usuaris. Quan parlem d’usuaris no ens referim només als historiadors, investigadors i genealogistes, sinó també a totes aquelles persones que fan ús de la documentació municipal per necessitats privades o com a testimoni d’algun dels seus drets. En són exemples la consulta dels expedients d’obres que permeten als veïns recuperar informació dels seus habitatges, o la consulta del padró d’habitants per acreditar la residència d’una determinada persona.

És ben evident però que el gran volum de consulta està relacionat amb la recerca històrica i l’ús dels documents com a testimonis del passat. La llista de publicacions i treballs realitzats a partir del fons de l’ajuntament de Puigcerdà és molt llarga i comença amb els treballs del que fou farmacèutic, alcalde i també arxiver Josep M. Martí Terrada durant la segona meitat del segle XIX.

 

I el futur…

El fons de l’Ajuntament de Puigcerdà és ben viu. La institució municipal s’ha actualitzat per adaptar-se a les noves maneres de treballar del segle XXI, el ciutadà d’avui exigeix immediatesa i transparència. La tecnologia actual fa que la documentació hagi perdut la materialitat i del paper hagem passat als documents electrònics. L’Ajuntament ja no produeix paper sinó que tota la documentació s’emmagatzema en un núvol que fa les funcions d’arxiu. Amb tot això la feina dels arxivers és més necessària que mai perquè la identificació i classificació dels documents electrònics també és essencial per assegurar-ne la preservació.

 

Arxiu Comarcal de la Cerdanya, Erola Simon Lleixà

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s